Açò va de Contrabandistes i bandolers

"Matan con saña y a poco protegen la vida de quién, desvalido, a ellos se confían...""Roban sin piedad a unos para, a veces, ceder generosamente a otros el producto de lo robado..." "Realizan un acto vil y a continuación son capaces de un insólito rasgo de nobleza..."
"Viven enfrentados a la ley y a mucho de sus actos
les anima un alto estilo de justicia..." Pero no, hui no vuic anar a descriurels com a persones, sino com vestien. Perquè a un roder sempre se li coneixia l´ofici per la vestimenta.

Es conserva a l´Arxiu Historic de Berlanga una "comisión en forma" de finals del segle XVIII en la que es descriu a la perfecció alguns dels roders que per aquella época van arrestar:

"Gabriel Atanze es el primero de ellos, es un hombre de cinco pies y tres pulgadas poco más o menos, corpulento, bien carado, cerrado de barba, con las patillas algo bajas, su color es robusto, frente espaciosa, picado de viruelas, pelo negro cortado, ojos garzos, serio de nariz, abultado de mejillas. Su vestido chupa de paño negro del país armado detrás de sayal blanco, faja negra con listas encarnadas de las del Puerto. Calzones del mismo paño de la chupa, polainas de lo mismo, piales blancos con albarcas..."

Homes en definitiu d´estatura creixcuda per a la época, capell tendit, vestits per lo general amb calçó i marsellés del mateix pany i color, faixa i polaines de mitja calça, generalment de cuiro o pany, cubrint la cama fins el genoll. En fi, com es veu descripcions totes elles que podrien valdre per a qualsevol dels trages amb els que els Contrabandistes, Bandolers, Andalussos o Mirernos representen a la figura romántica del roder a quasi la mitat dels pobles que celebrem Moros i Cristians.

Així que´l trage que tan lloix a les nostres festes es evidentment anacronic als fets que intentem rememorar, que no la figura del roder, ja que aquesta a estat present desde els inicis de la humanitat fruit de la opressió i el descontent social.

Ja a l´época romana es va calificar a Viriato com a capità de bandolers i després de la seua mort se li afegia el mal nom de "bandit".

Almogavers i moricos es van guanyar també a pols aquesta definició, saltejant i venent l´estraperlo entre fronteres.

Pero es sense dupte la figura romántica del bandoler del segle XVIII, la que gracies a la lliteratura, la pintura, la televisió o el cine, va enamorar als pobles fins al punt de no poder resistirse a afegir aquest mite a les sues festes:

A uns pobles de manera més colorista, altres més proxims a la vestimenta tradicional, amb més o menys fantasia,...

A Muro, Alcoi i Cocentaina, el tage es exactament igual (bo ja sabeu que en aquestos pobles realment no hi han dos trages iguals, cadascun lloix els seu brodat, dibuix de manta i palmera uniques)

Ací teniu el diseny oficial d´aquestos pobles dibuixat per A.Torregrosa:

Sabata blanca amb tacó cuba, polaines de cuir amb borles de llana de colors, calça roja, calço de pana roja amb adorns de botons dorats sobre tela velluda negra als laterals, camisa blanca, corbata roja, jupeti groc, faixa blava, canana de tela velluda negra broda amb color i amb borles de llana als laterals, marsellet de tela velluda negra adornat amb lentejueles de colors, mocador de seda roig i negre al cap, barret de tela velluda negra amb dos borles a les viseres, i manta de llana amb borles de colors als dos extrems. Aquestes son les peçes de la indumentaria oficial dels Contrabandistes del nostre poble.



En pobles com Ibi, Xixona o Mutxamel el trage es també igual als anteriors, amb mateix colorit i prendes però sustituint la corbata roja per un llaç de igual color, molt més próxim a la realitat de la vestimenta original; compareu:




















De les "modes" de brodats i lentejueles, maneres dels festers o tradicions a l´hora de portar la manta ja en parlarem un altre dia:



A Villena o Mutxamel on també tenent trage oficial, torna a repetirse el mateix colorit i prendes:

Altre molt emprat també pe´ls roders de les nostres festes es "el de puntelleta". En aquest trage no sols canvien les prendes sino també els tons, normalment més foscos i luxossos (junt amb els anteriors, son els dos tipus de indumentaries més reconeixibles i repetits als dos encontres de filaes i comparses de idiosincracia contrabansista) Ací teniu els exemples de Ontinyent i Bocairent:

A altres pobles disfruten de més varietat, lloin varis trages oficials a la mateixa comparsa (destacar sobre tot i amb diferencia Caudete; també la comparsa es presta a d´aixó, allí son cent i la mare, i tots els cosins del pare):


Estic repassant sols els pobles que tenen trages fixes quan la majoria van variant cada any, ahí es on entra també el trage femení, albarginal en el que no em clavaré de moment perquè ahí si que nia molta varietat, sempre, aixó si, aferrantse a la indumentaria clásica (en general no es filà o comparsa que es preste massa a la fantasia:

I tot aquest roll com si sapirera per a que? ...doncs per omplir el blog de Contrabandistes!!! i fervos goleta a tots per a que no falte cap a l´Antrà del proxim DISSAPTE 8 d´AGOST, perquè els CONTRABANDISTES de COCENTAINA fan enguany la BANDERA CRISTIANA.

Un carrec que esta preparantse amb camionaes de imaginació e ilusió, i que enguany ostentarà per primera vegada una dona: Ana Eugenia Llavorí Savall, que baixará trionfant pe´l Paseig donant fe de que la dona contestana esta plenament integrada en les seues Festes.

Vos puc asegurar que esta preparantse una grosa!!! ...enguany els Contrabandistes van a pegar la canonà!

Eixiran de cristians o de contrabandistes...? gitanos o més be goyescos...? guerrers o senyorials...? ...?? ...???

Jejejj ...ja sabeu el que no debeu de pedres aquest estiu: L´ANTRÀ DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA

I per a crear un poc més despectació si cap, ja vos puc adelantar que van a estrenarse peçes musicals (en que vos diga que el compositor Santi Revert forma part de l´Escuadra Especial), també que el Trage de la Abanderada esta confeccionant per ella mateixa i l´escuadra especial es obra com no podia ser d´un altra forma de Roperia Ximo.

MOLT BONES FESTES A TOTES I TOTS!!!

P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que hem rectifiquen els de Geografía e Historia. El que acabe d´expondre es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... alguenes de les referencies expossades es poden trobar a soria-goig.com o al Museo del Bandolero (Ronda). Les Fotografies: de collita propia i altres ressercades a la xarcia.


.