Perputxent ja es de tots!

L´últim dels grans del Comtat ja es patrimoni de tots!! Si, com si es tractara de la reconquesta s´han anat guanyant els castells de la comarca que continuen en mans privades, i l´últim en conquerir a segut la joia de la corona: El Castell de Perputxent!
Va ser el passat Dimecres 4 de Novembre quan la Diputació d´Alacant va formalisar la adquisició d´aquesta propietat particular, per un import de 126.212 €.
Aquest castell està situat damunt d´un tossal a les proximitats de L´Orxa, població que amb aquesta adquisició i la construcció d´un nou poligon a l´antiga fábrica de Raduán torna a tindre motius de sobra per ilusionarse amb el futur.
I esque els veins lorxanos estaven prop de tot, tant d l´interior com de la costa, i amb la desaparició del Xixarra tot es va esfumar, fins que van caure en desgracia amb la quebra de les papereres Raduán, desde llavors que necesitaven una bona noticia com aquesta.
S´arribat a temps, però es una llastima no haverlo comprat abans, i m´estranya, perquè L´Orxa es sens dupte un dels pobles amb més potencial paisagístic, historic, natural i monumental del Comtat …i damun a un pam de la costa per lo que tot açó es pot traduir facilment en prosperitat amb un turisme ben entes; de no ser perquè es van emportar el pont de ferro, …que en el tiró que tindría recuperar la via per a una línea turística Vilallonga-L´Orxa ja el podrien refer!Bo, de moment serà massa demanar, es conformarem en un bon projecte de restauració per aquest nou inmoble públic, i mentres que l´apuntalen no se l´enduga una ventolà d´aquestes que està fent-nos.
...ara si que tinc clar quin serà el proxim destí de la saga d´escritets "EIXIDETES"!jeje

.

Xè quina FIRA tu..! Tots Sants 2009, COCENTAINA

Xè quina fira tu..!


Farà uns messos, buscant en el calendari en que ilusionarse després de Festes, em vaig trobar el dia 1 de Nov. pintat de Diumenge, i de seguida vaig pensar: la Fira d´enguany serà circunstancial, sense pont i amb la coyuntura económica per la que passem…, que collons jo no pense així, sería més be: Enguny tenim toootes les paperetes per a que ens toque una FIRA fluixiiica fluixiiica, …doncs res més lluny del que sa vist!Enguany em disfrutat d´una de les edicions més bones dels últims anys. Una Fira curta, que encara se ma fet més al estar tan farcida de canvits i novetats, …al menys un dia més ma faltat per a firarme!I una clara tendencia a “agranar cap a casa” ma paregut veure en aquesta edició, però en el millor sentit, fent la Fira més nostra sense mirarse tampoc massa el melic. L´exposició de Gustavo Pascual, o la de “Mare de Déu…, quina festa”, la promera fira de turisme de la Comunitat, o el porrat valencià, la recuperació del joc de la sortija, …fins els espectacles de soc islamic i mercat migeval han segut marca de la casa. Serà cosa de la crisi i la política de donar treball als veins, supose? No o se, però el que esta clar esque enguany se li a obert la porta de la Fira a la gent del terreno amb bon fer per a que demostren del que son capaços, i a la vista està que o han aprofitat!
“a Cocentaina dolçaina i tabal, des de la Fira fins al Nadal!” …tres voltes vam fer el viatge amb Alexandros! No se quan podré, ni com se me donarà, però cada vegada tinc més ilusió per fer sonar eixe instrument de vent, …el que si tinc clar es on: Enorabona COLLA DE DOLÇAINES I TABALS MALPASSET! El Ballet d´Alicia Montava, Papallona teatre, El Ball de San Vito, o pep el Botifarra van passar també pel pati d´armes animant i entretenint els descansos de la gent (que be que van els banquets a mijan mati..!)I un altra celebració ben portada en “Els Musulmans al Comtat”:Si, ara fa 400 anys que aquesta cultura fou desterrada, i enguany el CENTRE D´ESTUDIS CONTESTANS ens l´ha recordat , i ens a ajudat a entendrela valorant l´aportació histórica d´una societat que va estar assentada en aquestes terres i que tant a influit en el que hui som. I o han fet amb una exposició instalada magnificament a la seua seu del carrer major, que després del gran treball de caixejar amb pladur les estancies, ambientanles a l´estil arab, ja no sabies si estaves al tipic i clasic Museu Arqueològic del Comtat o al capdavanter MARQ d´Alacant. Felicitacions… Artesans nous al mercat migeval, ferrant cavalls, treballant l´espart, la ceràmica, el vidre o la pedra, una setreria amagada en les monjes de baix i un pla que es deveres.. li faaaltava algo (ja fa dos anys que tirem en falta la titella Salvador, algo niara que buscar per a anys veniders)Enguany no vam veure el Tir i Arrossegament peró si vam estar a l´Exhibició de Muntada i Doma de la CUADRA DE PELUCA, aquesta vegada amb torneig migeval icluit, tot un luxe sense pagar un duro (els de la plaça de bous que van montar on paren els circs em pense que no es van mejar ni un torrat!):
Els expositors a pesar dels pesars no han voigut faltar a la cita, ajuda molt el nivell de visitants que asegura la Fira i l´Anjuntament que enguany no a muntat el preu del m2. Com sempre ells ens reserven alguna sorpreseta:

I per la la plaça del Mercat a l´hora que pasares tagarrava fam, de fet sempre estava de gom a gom:I una Fira sense les rodetes no es una Fira, com sempre l´asignatura pendent: un nou recinte firal que´l que tenim sens va quedar menut ja fa una decada:
I per acabar el dia i ensetar la nit teniem “Llagrima de Foc”, un espectacle que barrejava la dansa clàssica amb la més contemporanea de manera espectacular. Amb aquest espectacle em descobert nous artistes locals i un nou escenari per a la Fira, la Plaçeta S.Miquel. Després de sopar, a continuar la nit al “ESPAI FIRA I FESTA!” una carpa al pati del Bosco que es va quedar menuda, es notava qur fea temps que l´esperavem, ben vinguda siga, i que siga per a quedarse!jeje (i ara també: "Mare de Déu..., quina festa" niava tan Divendres com Dissapte!)
I per a pasar la resaca del espirituos i maleit café, res com baixar el dia 1 de bon matí al Pla de la Font,...allí mentres disfrutes dels animals, la música i les danses amb un bon entrepà entre mans de les MESTRESSES DE CASA, acompanyat d´aiguasal i vi, ...quan et dones conter se ta pasat tot, fins la son. I més enguny que vam estar fins les 12:00 per a veure el Joc de la Sortija, tot un exit:
Tot va acabar el mateig dia 1 de Novembre al parc del Ferrocarril amb un castell de focs artificials que donà cloenda a la 663 edició que tenía que ser una més i acabat siguent inici de noves espectatives per a una Fira que no deixa d´evolucionar a pesar de la que cau, i no o dic pel temps, que mira que´l va fer Bo!
Com diu la novia: El que més tagradat de la Fira? TOT!
I el que menos? QUE S´ACABE!!



.

Mentres monten la Fira...

Enguany toca Fira curta, només tres dies, pero amb tantes novetats que se me presenta com la més interesant d´aquestos ultims anys.

I mentres els firers la monten al carrer, un dels motius ilussionants es que enguny cambien d´empressa organiçadora del Mercat Migeval i Soc Islamic, aixó vol dir firers, tendes, productes, ambientació… nous.
Després de tres anys de “Tukan” enguany agafa la concesió l´empressa valenciana “Balconet” especialissada en socs arabs, cosa que vidrà de perles a la Fira del raval molt vinguda a menys ultimament.

Però el que més magrada del que està preparantse per aquesta edició es que enguany la Fira serà més nostra que mai:

I no o dic per veure la partitura original de Paquito el Chocolatero a la Sala Daurada, que també (niaurà cosa més nostra que l´obra mestra de Gustavo a la capilla sixtina del palau)

O dic perquè en aquesta edició 2009 sa dit, prou als dolents espectacles de dimonis i frankinsteins. Enguany els camviem per montages de la gent nostra que de segur saben millor el que es la Fira (Carros de Foc va començar espectacularment bé amb aquell “Firallum” i sobretot amb l´espectacle “l´Auca de la Fira”, però des de llavors no a sabut adaptar els seus espectacles a la nostra Fira …i lo del any pastat ja va ser estridentment i totalment fora de lloc; un descans per a recapacitar els vindrà molt bé!)Així que enguany els montages venen de la mà de gent del terreno que ve demostrant molt bon fer (colla de dolçaines malpasset, Ballet d´Alicia Montava, Papallona teatre,…), a més en aquesta edició, i després de molts anys amb la idea pel cap, es recuperarà el “joc de l´anella” al pla de la Font, un joc d´orige migeval que els més majors encara recoden haber practicat.I un altre encert, al meu entendre, es que per fi s´han recordat de deveres de la gent jove, Així que enguny quan ens pregunten “i per ací on s´ix esta nit?!” podrem contestar algo en trellat! perquè desde les 18:30 fins a la matinada tindrem una carpa al Bosco on eixir sense patir fred després dels sopars de fira que organisem les quadrilles d´amics per aquestes fexes.

Bo, i per a que tot no siga gloria per a la comissió i regidoria de Fira, i encara que no vinga massa a conter, tinc que escaldar a l´Anjuntament amb lo de les parades de BUS:
Gracia em faria si ploguera aquesta Fira (i es el que menys desitge), …perque mira que es gracios veure les marquesines buides enmig dels aparcaments i la gent banyantse en les orelles de les rotondes! …i encara es més gracios veure les marquesines amb gent esperant un BUS que no pararà! Segur que al qui ja o a patit no li farà tanta gracia, per aixó demanem un poc més de previssió, que algú podía haver vist el projecte abans de fer la faena de deixar els arrancs i tallar el paviment per a colocar la marquesina on no tocava …també pot ser que les parades de BUS no estigueren ni contemplades, en el que sels ompli la boca dient allò “d´apostar pel transport public”.

jejejmm… del dibuix del adoquinat del Passeig, que alguns ja anomenen “el codic de barres”, no parle que cal fer crítica constructiva i les obres del Passeig eren ben necesaries, respecte a la idoneitat del material, aquesta Fira será el rodatge perfecte per a veure les bondats del adoquí klinquer.

A tots els veins i visitants, MOLT BONA FIRA!!!

i enguany no li farem massa cas al refrà eixe que diu “a la fira no vages si no tens…" jejeje!

.

"Ja estan montan la Fira!"

L´alegría més gran d´un xiquet socarrat:

Eixir del cole i dir...

"Ja estan montan la firaaa...!"

.

Xè quin pont...!

Aquest pont no ens van veure el pel per casa…

El mateix Divendres ja vam dir “fem foc o fugim?” I vam fugir a Albaida!
Albaida, un dels pobles del veinat que fins ara teniem com “d´allà!” per eixa frontera politítica de les provincies i sobretot per la frontera física del port d´Albaida, que ja li queda poc de ser esperem amb la nova autovia.

Com sempre arribem tart i es perdem als Contrabandistes, de fet la bona postureta no la vam agafar fins que trobarem una plaçeta amb jardí quan ja començaven a sonar els moros!
No coneixiem encara les festes d´Albaida i ens van sorprendre. Acostumats a veure en altres pobles esquadres mal repetides de Cocentaina, en Albaida les vam tornar a disfrutar amb tot el seu esplendor: bona banda, bona marxa, bon maquillatge… bon fer.
I en vam disfrutar d´altres com la millor de les que van eixir enguany a Alcoi, la dels Aragonesos, que encara no haviem pogut saborejar pel carrer, i que després tornariem a veure pels carrers del Campello.
Impressinant el carrec moro amb aquella peçabanda interpretant Xabat, vam entrar darrere d´ella a la plaça del palau ducal, i com sonava pe´l carrer estret!

El cap de semana el vam dedicar a disfrutar del mar…
El parc natural del penyal d´Ifac a Calp es perfacte per aixó:Les vistes desde allà dal son magnifiques, el fartes a fer fotos...
Tampoc es queden curtes les platjes de La Vila Joiosa o Altea, ara que es poden passejar quasi lliures de gent enrogida, …l´aigua encara conservava tot el calor de l´estiu:
I com tot lo bo s´acaba, cal acabaro com deu mana! I per açó es vam pegar la matinà, per veure amaneixer a les platjes del Campello, rodejats de moros i cristians lluitan per les nostres terres. Mai havia vist un desembarc, tots els anys diem d´anar al de la Vila Joiosa i al final es quedem en les ganes (i aixó que enguny caia be!). Doncs a segut enguany, però al mes d´Octubre, quan em pogut viure una nova dimensió de la festa de les tantes que encara ens queden per coneixer, i a segut al Desembarc del Campello.…a mi aquella estampa dels meus voiguts moros i cristians sobre el fons del mar, i allà on s´acaba, el sol començant el dia, com en les bones dianes, tardarà en olvidarme-se, de fet ja estic desijant tornar per a fer memoria! mentres, em quede en les fotos que vam fer en les primeres claroretes:Xè.. molt bonic el Desembarc de El Campello, i l´Antrà igual de seriosa i espectacular que la música de l´Avanç, que fins ara era l´unic que conexía del Campello. Per cert, per allí es vam trobar als amics de la banda de Agres que venien d´una xaranga d´Albaida, aixó son músics... jejeje!

.