Reconec que des que van salvar el de Penella amb l% Cultural, es aquest la meua debilitat!
Un cas perdut abocat a l´olbit i no molt més tard a l´enderrocament, com tants altres a la Comarca del Comtat.
Però mira tu per aon, que a finals del passat 2009, ens assabentem que el Castell de L´Orxa passava a propietat pública amb la intenció d´intervindre per evitar la seua desaparició,
Però mira tu per aon, que a finals del passat 2009, ens assabentem que el Castell de L´Orxa passava a propietat pública amb la intenció d´intervindre per evitar la seua desaparició, …així que tornarà l´al-arif (“mestre constructor”) al CASTELL DE PERPUTXENT!!
Els accesos també son bons: Fins a l´antiga estació de tren de L´Orxa es pot anar en cotxe o en bici agafant el camí que munta des de la carretera fins la via per davant de l´antiga fábrica de Raduan , i els últims metres ja els tenim que fer a peu per un camí, molt marcat, que munta el tossal fins la porta de la fortalesa:
Encara que tot siga dit, la forma més bonica i autèntica d´arribar, es deixant el cotxe en Vilallonga i atravessant el Barranc de l´Infern a peu per la via verda, un camí que aprofitant el traçat de l´antiga línea ferroviaria que unia Alcoi amb Gandia ens deixa igualment a l´estació de L´Orxa des d´on arranca el camí que munta el tossal on es troba el castell.
La fortificació es troba a les proximitats de L´Orxa (Alacant) i per les seues dimensions es veu des de la mateixa carretera CV-701 entre L´Orxa i Beniarres, així que no te perdua:
Els accesos també son bons: Fins a l´antiga estació de tren de L´Orxa es pot anar en cotxe o en bici agafant el camí que munta des de la carretera fins la via per davant de l´antiga fábrica de Raduan , i els últims metres ja els tenim que fer a peu per un camí, molt marcat, que munta el tossal fins la porta de la fortalesa:
Encara que tot siga dit, la forma més bonica i autèntica d´arribar, es deixant el cotxe en Vilallonga i atravessant el Barranc de l´Infern a peu per la via verda, un camí que aprofitant el traçat de l´antiga línea ferroviaria que unia Alcoi amb Gandia ens deixa igualment a l´estació de L´Orxa des d´on arranca el camí que munta el tossal on es troba el castell.La fotificació, recentment adquirida per la Diputació d´Alcant, encara no a segut intervinguda per lo que, a pesar del seu aspecte imponent, el seu estat es ruinos. Açó li dona una imatge melancólica: la d´un castell lluitant i aliant-se a la vegada, amb la vegetació, per a continuar vencent el pas del temps. Però també ens obliga a muntar amb “un cabet” ...anar amb cura a l´hora de visitarlo, per no posar en perill ni la nostra itegritat ni la seua:
El castell consta de varis elements defensius amb un nucli compost per tres torres en L, una en cada cantó, i enmig de les dos que formen el costat llarg un edifici que albergaria la residència feudal:
El primer que ens trobem sobre el tossal es un avantmural situat a la vessant est i sud bastit amb tapial de maçoneria. Si passem aquest primer element defensiu es trobarem amb altre mur, aquest amb forma poligonal que protegeix la part alta del tossal deixant una plataforma de vora 3.000 m.2. Finalment i abans d´entrar en la fortalesa en sí, es trobem a la vessant nord, un altra muralla sense cap torre:
La fortalesa en sí es de construcció cristiana aprofitant, aixó si, les construccions de l´antic castell musulmà. Està composta com em dit per tres torres de planta quadrada amb edificacions entre elles, formant un conjunt de murs principalment de tapial de maçoneria, encara que també podem trobar afegits en rejoleta o carreu, tots ells rectilinis i dispostos de manera regular:
En algunes fàbriques encara es coneixen els merlets d´anteriors edificacions:
A l'extrem est i més baix que les construccions cristianes es pot trobar un aljub i altres restes d´edificacions anteriors (època musulmana)La torre de l'oest, la millor conservada, és la torre d'homenatge. Fa 20m d´alçada amb tres altures o nivells d'habitables i la coberta plana, el primer format per una boveda, i els superiors amb biguetes de fusta actualment desapareguts. Si es conserven els tancaments de tapial de maçoneria:
L´espai compres entre la torre d'homenatge i la torre sud està tancat per mitjà de dos parets laterals les qual albergarien també tres nivells habitables on s'hi trobarien les dependencies de la residència senyorial.
I per acabar parlarem un poc de la seua historia per a envoltar a aquestos murs del seu passat glorios i legendari, afegint-li així el darrer ingredient per a que la visita siga obligada:
La fortalesa es d'origen musulmà (segle XII), coneguda com a “Hisn Burbudjan”, dominava la Vall de Perputxent per on discorria i discorreix el riu Serpis (ara florejat rient-se de les depuradores fins que s´empantana en Beniarres, i després ja més net a Gandia!) divisant les seues alqueries basades en l´agricultura de regadiu:
Aquest gran e imponent castell va ser l´ultim reducte de Habu Abdala Ibn Hudäyl, més conegut per tots com “Al-Azdraq” (que sabeu que vol dir “el dels ulls blaus”, ...de ahí que els cristians l´anomenaren “el blavet de la Marina”), senyor de huit castells majors entre els quals s´encontrava el de Perpuntxent. Castells que va pedre a excepció del de Perputxent i Alcalà el 16 d´Abril de 1244 amb el “Pacte de la Jovada”.Aquest pacte, signat “apud puteulum” (“junt al pouet”, prop d´Alcalà de la Jovada) pel cabdill musulmà i l´infant Alfons, fill de Jaume I, va servir per a que Al-Azdraq s´asegurara la pau al seu senyoriu evitant així l´enfrontament amb les tropes del rei Jaume I, el qual es disposava a continuar la reconquesta del litoral. A canvi Al-Azdraq va tindre que cedir totes les seues possessions menys Alcalà i Perputxent, les quals suplicà quedaren en la seua propietat per herencia familiar.
D´aquest castell inicial es conserven diversos vestigis com ara l´aljub.
Posteriorment, ja a l´época cristiana i amb la denominació de Castell de Perputxent, aquesta fortificació inicial fou transformada en un castell senyorial, el qual canviaría varies voltes de propietari:
Al 1259, i després de que Al-Azdraq trencara el Pacte de la Jovada organitzant les rebelions que tanta fama li donarien, el castell va passà a mans del monarca Jaume I, el qual el permutaria a Gil Garcés de Azagra, a canvi dels de Travadell i Planes.
Es pensava que al 1288 va passar a mans de la legendària Odre del Temple, però recents estudis del CEC (Centre d´Estudis Contestans) pareixen indicar que realment esdevingueren propietat de l´Orde de l´Hospital. Fou per tant aquesta ordre la que realitzà la remodelació convertint la fortificació musulmana en un castell feudal segons els models de l'època.
Més tard, al 1319, prengué possessió del castell l´Orde de Nª Sª de Montesa. Va ser en aquesta època quan apareix el nom de L´Orxa als arxius de la Comanda de la Vall de Perputxent propietat de la citada orde militar.Des de llavors el poble l´anomena el Castell de L´Oxa, ...i esperem que per molts anys després de la intervenció que des d´aquest blog seguirem mooolt intensament!
.
