AL-AZRAQ, EL BLAU.

El dia 5 del mes que ve es compliran 738 anys de la mort de Muhàmmad Abu-Abd-Al•lah ibn Hudhayl as-Saghir, més conegut com “Al-Àzraq”.

Excepcional personatge històric, les gestes del qual, molt probablement, hagueren sobreviscut sols com a llegendes de no ser per Jaume I, que lluny de citar-ho de passada, el va esmentar contínuament en la seua crònica “El Llibre Dels Fets”, fins a alçar-ho a la categoria de némesis arxi-enemic. L'aragonès en la seua crònica, relatà com el wazir s'obstinava a trencar pactes i treves signades amb el monarca, mitjançant continus complots i aliances, que farien possible les seues famoses revoltes.

És per açò que, del wazir “Al-Àzraq” coneixem, el que els seus enemics van voler conservar per escrit, i els agraïts relats de la memòria popular heretada dels moriscs que van romandre en la muntanya alacantina després de la derrota.

Doncs bé, el pròxim Dijous, 10 d´abril de 2014, es presentará a Cocentaina una novel·la que trencarà tots els esquemes que les cròniques dels vencedors i les llegendes dels vençuts han anat creant sobre “Al-Àzraq”:

 Novel·la “AL-AZRAQ, EL BLAU. Crònica de la conquesta de la muntanya”

(Titulada en la versió en castellà: “LA MONTAÑA AZUL. Crónica del visir al-Azraq”)

 

Justo I. Sellés ens presenta la seua novel·la “AL-AZRAQ, EL BLAU. Crònica de la conquesta de la muntanya”, amb la qual ens mostrarà la figura històrica desproveïda del mite, a través de les paraules de Abú al-Qasim ben Hilal –conseller personal del visir al-Àzraq–, que no solament ens revelarà la part més humana del wazir, sinó que a més posarà en dubte la versió de la conquesta que el rei Jaume I va fer a les seues cròniques, descobrint-nos així, la cara més fosca del monarca.

A Justo I. Sellés, el vam conèixer l'estiu del 2012 gràcies a la seua altra gran passió, la fotografia. Llavors ja portava més de 3 anys documentant-se sobre l'esdevingut durant el segle XIII en la Yibal Balansiya (La Muntanya del regne taifa de València) –territoris on s'emmarca l'acció de la novel·la–, per la qual cosa no va poder ocultar-nos el món en el que estava immers. Així que, mentre deixàvem a les càmeres fer el seu treball de llarga exposició –fotografies nocturnes per al reportatge que vam fer aquella nit al castell de Penella–, iniciarem una conversa que ens va descobrir al Justo escriptor. Un escriptor amb la dosi necessària de bogeria, per a deixar de costat el seu treball com a Enginyer d'Obres Públiques, i posar-se a llegir quanta documentació trobava sobre els seus personatges.

El fotógrafo en la Naturaleza (VIII) / Castell de Penella (Cocentaina).

01/06/2012. Autor: J. I. Sellés

I malgrat tot el temps emprat amb la documentació, ens va confessar, que no estaven sent les lectures de cronistes medievals les que estaven fent-li descobrir realment als personatges. Eren les visites als escenaris on es desenvoluparia l'acció, les que li estaven despullant cada personatge, envoltats de les seues coses i les seues circumstàncies.

Per açò havia estat visitant, i si ho requeria pernoctant ell sol, en castells en ruïnes, despoblats moriscs, valls, alqueríes, cingles i barrancs, dels dominis d'Al-Àzraq, on a través del poder de suggestió dels indrets, aconseguia arribar als personatges de la novel·la quasi com un més d'ells, respirant el que ells respiraven.

El contador de estrellas (II) / La Foradà (Vall de Gallinera)

23/04/2013. Autor: J. I. Sellés

 
Aquella nit va acaronar cada detall per a aconseguir la fotografía que cercava. Amb la novel·la sabem que ha fet el mateix. Així que ha de ser bona “per collons!” …almenys tant com la seua fotografia!

Enhorabona Justo, ens veiem en la presentació…

 

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA DE JUSTO I. SELLÉS:

“AL-AZRAQ, EL BLAU. Crònica de la conquesta de la muntanya”

DIJOUS 10 D´ABRIL DE 2014, 20:00h. BIBLIOTECA MUNICIPAL PARE ARQUES.

 

.

Els NANOS de COCENTAINA 2014

Enguany hem vist a nanos amb impermeables i paraigues! És el remei que li han posat els seus pares perquè seguiren al carrer en aquest dia d'aire, sol i pluja…

 

Nosaltres també ens hem banyat, però com tots els anys ha valgut la pena tornar al raval el dia de “La Festa dels Nanos”:

 

Enguany de nou han sigut protagonistes els xoriços i les retallades. És a dir, seguim igual que fa un any. O el que és pitjor, si s'ha de jutjar per aquests simpàtics puntxes, anem a pitjor, perquè a les reivindicacions contra les retallades en serveis, enguany se'ls han afegit nanos critics amb les retallades en drets: I és que, pel que sembla, als nostres governants els interessa que votem una vegada cada quatre anys per a legitimar-los, i que estiguem callaets la resta de la legislatura mentre ells fan i, sobretot, desfan al seu gust o el de “los mercados”, prèvia comissió o futura col·locació. No obstant açò, ha aquests ninots de drap no els han callat, …de moment no hi ha llei contra la seua protesta:

  

I no són els únics que s'animen a retallar. A legislar sobre els nostres drets s'animat també l'església, amb el nostre mediàtic bisbe al capdavant:

Notem un any més, que els temes tractats fan cada vegada més referència a l'àmbit nacional i internacional, i no tant al local com ocorria antany. Una prova més d'on vénen les decisions que últimament afecten més a la gent.

 

 

  

Hi ha nanos que se'ls ha corregut la tinta amb la pluja, uns altres han caigut amb l'aire. A la nostra càmera tampoc li ha sentat bé aquest temporal, a meitat visita s'ha constipat, així que ni de prop estan tots els que són…

 

En la visita fotogràfica ens ha acompanyat un jove del raval que planta els seus 2 nanos des de 2009 i que s'ha vingut a fotografiar la resta amb la seua càmera. Una manera ràpida i simpàtica de deixar immortalitzada la realitat social del 2014:

 

 

 

 

   

Llarga vida als nostres veïns els nanos, que amb el seu cap de palla i drap i el seu cos de cartó, ixen una vegada a l'any a reivindicar les barbaritats que nosaltres, els ciutadans de carn i os, permetem.

Sant Blai per a no mirar-se el melic… FESTES MOROS I CRISTIANS SAX I BOCAIRENT

Sant Blai, patró de la gola i remei aquest cap de setmana per al nostre xauvinisme…

Famosos són els nostres veïns creadors suprems de la mare festa morocristiana… Baix del Preventori se'ls dóna bé allò de mirar-se el borrellonet que fa la faixa al melic. Això no lleva però, que als que habitem baix la penyeta blanca se'ns done mal, de fet tampoc ens quedem curts amb lo propi…

Doncs res millor com eixir del roglet per a adonar-se que, sota el nom de moros i cristians, existeixen tal diversitat i riquesa festiva que resulta d'allò més ridícul comparar tradicions tan singulars i úniques com les que hem vist aquest cap de setmana.

 

• Dia 1 de Febrer, Festes Moros i Cristians SAX

 
No coneixíem encara les festes d'aquest poble alacantí i ens van resultar tot un descobriment. Els saixencs han sabut conservar la festa tal com es celebrava abans que l'argument morocristià cobrara major rellevància (com el cas de l'evolució contestana). A Sax vam poder veure una festa amb l'accent posat sobre el patró i la desfilada de soldadesca.

Fins al segle XIX la festa a Sax consistia en muntar fins a l'Ermita de Sant Blai, situada a la part alta del poble, on s'arreplegava al sant patró per a baixar-lo a l'església parroquial i retornar-lo per la vesprada a la seua ermita després de fer- li els honors. Aquest pelegrinatge es feia acompanyat de milicians, que realçaven els actes amb la marcialitat de les desfilades amb marxes militars, i actes com la rodà de banderes o les salves d´arcabucería en honor al patró. És durant la primera meitat del segle XIX quan l'argument morocristià s´incorpora a la festa, dividint els participants de la desfilada en dos bàndols, Cristans i Moros.

 

Les comparses desfilen en batallons al só de marxes militars, cada batalló té un sergent que els forma. Totes les comparses finalitzen la seua desfilada amb la figura del capità i la bandera. No hi ha boatos, negres, cavalls ni carrosses, tampoc marxes mores ni cristianes.

• Dia 2 de Febrer, Festes Moros i Cristians BOCAIRENT

Després de molt de temps esperant que caigueren en cap de setmana, l'any passat gaudirem per primera vegada de les festes de Bocarient. Uns moros i cristians que malgrat estar molt més a prop pel que fa a lo geogràfic, continuen guardant distància respecte del que em mamat a Cocentaina, gràcies a que guarden de forma molt present el seu origen de festa de soldadesca.

Al igual que vam veure a Sax es desfila en batallons, i les seues vestimentes recorden a les de la soldadesca d'antany en el cas del bàndol cristià, i als turcs (bombatxo i turbant) en el del moro. També estan presents els populars contrabandistes, enguany complint 150 anys en la festa bocairentina:

A Bocairent no obstant, ja s'escolten marxes mores i cristianes, comencen a veures esquadres de singulars, i els capitans de les comparses s'acosten més a la variant de la vall del serpis amb ballets i carrosses. La influència dels veïns amb els que comparteixen vincles familiars i laborals, bandes i artesans, fan que la festa inevitablement quede marcada per les àrees d'influència de les representacions festives més significatives del voltant. Malgrat açò, Bocairent continua semblant-me una de les variants de festa morocristiana més singulars i belles que he vist, on el traçat medieval dels carrers i el fred són uns actors més dins la festa (Ens hem tornat a perdre l'aclamació del patró en la plaça de l'ajuntament del dia de la processó, a veure si l'any que ve…)

Aconselle aquestes dues festes en honor a Sant Blai contra el mal del xauvinisme festiu... (ens trobarem a molts amics caragols i socarrats guarint-se pels carrers de Bocairent ;)
Ara be… prepareu mantes, guants, gorros i bufandes... perquè en cas contrari vos acordareu de Sant Blai la resta del mes: "Sant Blai gloriós, que es deixe el xic i es porte la tos!"

 

.

Més tren Alcoi-Xàtiva: Obres de manteniment a la línia…

 Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, a l'altura de la venta Sant Josep, Cocentaina (10-12-2013) . FOTO: rfaPV (R. Pascual)

Si, a pesar que les últimes notícies ens adverteixen que ningú va a invertir un euro en aquestes comarques, i menys en la nostra línia Alcoi-Xàtiva, la realitat és que la part final del traçat està plena de màquines executant obres de manteniment perquè els trens puguen continuar arribant a Alcoi, malgrat l'estat d'un traçat orfe d'inversions en dècades:

  Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, pont proper al barranc de l´Alberri, Cocentaina (14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

S'està reparant el pont situat a l'altura del km 60 de la línia Alcoi-Xàtiva al seu pas pel terme municipal de Cocentaina, el qual es trobava en mal estat des de setembre de 2013 com en el seu moment informarem. En aquests moments les obres es troben ja molt avançades, tant en la reparació dels carreus dels seus murs com en la millora de les seues arrencades:

Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, pont proper al barranc de l´Alberri, Cocentaina (14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

 Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, mur refet i reforç de la base del pont(14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

El mur de pedra s'a reparat amb bon criteri, reutilitzant els carreus originals per a conservar la seua imatge i dotant-ho de desaigües per a evitar que la pluja torne a fer-ho cedir. No solament s'ha reparat el mur sinó que s'han aprofitat les obres per a reforçar amb formigó i grans pedres la base de les arrencades del pont als dos costats de les vies:

  Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, terme municipal de Cocentaina (14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

 Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, mur refet i reforç de la base del pont(14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

“Camell” 592.2 passant pel tram en obres (14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

Una altra retroexcavadora hibrida i una cistella amb braç està treballant també a l'altura de la venta Sant Josep (km 61,5 aprox. de la línia), treballs que es poden veure des de la mateixa N-340 entre Cocentaina i Alcoi: 

Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, a l'altura de la venta Sant Josep, Cocentaina (10-12-2013) . FOTO: rfaPV (R. Pascual)

Com sabeu la línia Alcoi-Xàtiva està en mans de l'administració general de l'estat i l'autonòmica: L'estat gestiona la infraestructura (ADIF) i l'operadora (renfe), mentre que l'autonòmica s'encarrega de pagar les pèrdues (des de 1985 la Generalitat paga el dèficit de la línia). Així vénen mantenint un servei baix mínims gastant el just per a evitar el tancament.

Aquestes 2 administracions van signar un pla d'intervenció integral amb un pressupost que superava els 60 milions d'euros, a pagar a mitges, amb la finalitat d'acabar amb aquesta situació de precarietat. El projecte contemplava modernitzar el traçat, el material rodant i la resta d'infraestructures, deixant-les llestes per a ser transferides a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) després de les obres, de tal forma que la línia quedaria definitivament assegurada, amb un servei competitiu, de qualitat i sostenible econòmicament.
Doncs bé, aquestes 2 mateixes administracions han fet despesa 0 en la millora de la línia durant el 2013, limitant-se al manteniment imprescindible per a què els trens puguen continuar passant (encara que siga a 30km/h). I la notícia aquesta setmana ha sigut que per al 2014 tornaran a incomplir l´acord: La Generalitat no destinarà ni un sol euro a la millora de la línia, i l'estat sols 100.000€ si és que els acaba gastant (en el 2013 va destinar la mateixa quantitat i no va invertir ni un euro de la partida en la línia).

I és que, a la mediocritat instal•lada en la política, ara se li afegix la penúria econòmica en la que aquesta a deixat totes les administracions públiques.

Amb aquesta situació, sembla que es dediquen a jugar amb nosaltres, utilitzant un experiment ben perillós: A veure quina és la mínima despesa amb el qual es pot mantenir un servei. I de tots els conillets d'índies de la comarca, és possible que el que s´emporta la palma siga la línia Alcoi-Xàtiva, …sens dubte ha d'haver superat totes les seues expectatives!
Ja poden reduir manteniment, personal, tancar estacions, eliminar freqüències, afegir transbords… contínua funcionant: Els viatgers disminuïxen però segueixen utilitzant-la i el personal continua donant el millor servei possible dins de la precarietat en la qual han deixat la línia. Prova d'açò són les estacions plenes els caps de setmana (gràcies en bona part als estudiants que vénen i tornen els divendres i diumenges), i les obres que el personal de manteniment continua duent a terme:

 Estació d´Oninyent. Usuaris esperant en l´andana 2, on para el tren provinent d'Alcoi amb destinació Xàtiva (29-09-2013) . FOTO: rfaPV (R. Pascual)

Treballs de manteniment de la línea Alcoi-Xàtiva, terme municipal de Cocentaina (14-12-2013). FOTO: rfaPV (R. Pascual)

Esperem que els nostres governants no seguisquen estirant la corda de la paciència d'aquestes comarques, ni del bon fer dels treballadors de la línia que aconsegueixen que els “camells” 592.2 seguisquen circulant cada dia per el més que centenari traçat. I per a açò ha d'arribar ja la primera fase de la reforma integral que la línia demana a crits, i que una vegada més tornem a reivindicar en aquest blog…

(Per ací estem farts de portar a familiars amb cotxe fins a Xàtiva, per a què no perden el matí. I és que no serveix de res tenir una línia per la qual no passa un sol tren des de les 9:00 fins a les 15:00 de la vesprada)

 

.