divendres, 5 de desembre de 2008

MOROS & CRISTIANS


En quatre paraules es podría dir que els MOROS i CRISTIANS son una Festa Tradicional en la que es rememora la Reconquesta per la qual aquestes terres van passar de la Mitja Lluna a la Creu.

A partir d´aquesta definició es podem allargar tot el que vuigam, perquè com a festa tradicional que es, te molta historia. Ademés rememora fets historics, i si volem saber perquè les celebrem deuriem de partir d´ells, i des de llavors fins ara han pasat més de 800 anys en els que la festa no a deixat d´evolucionar. Per si faltava poc no soles es celebra una festa, baix el nom de MOROS I CRISTIANS son moltes les poblacions que celebren les seues festes, i encara que totes amb l´argument moro-cristià com a base, puc asegurar que no hi ha dos igual, cada festa te la seua particularitat que les fan diferents i úniques.

Es la meua intenció fer compendre el que per a mi son les Festes de Moros i Cristians, i per tant el que faré serà ampliar la definició que acabe de fer. Com no no es pla tampoc d´allargarse, ho resumirem en tres punts:

- Primer, d´aon venen les festes i perquè es celebren. Quins van ser els fets historics que rememoren i quins els que les van propiciar.

- Després pasarem a comentar com a evolucionat desde els seus inicis fins a l´actualitat.

- I per acabar, parlaré de la festa actual, la que hens a arribat fins als nostres temps.


INICIS DE LA FESTA
En la festa de M&C estem rememorant la Reconquesta, uns fets historics que van tindre lloc al llarg del segle XIII. Bona part del territori actualment español era de domini musulmà, dominat per mitja de regnes de Taifes i anomenat Al-andalus.
Aquest poder musulmà amenaçava en continuar expandint-se per la península ibérica per lo que, els cinq regnes cristians que en aquell moment existien a la península (Castella, Aragó, Lleó, Navarra i Portugal) van decidir unirse per a plantar batalla a la mitja lluna, i amb l´ajuda de creuats vinguts de tota Europa i amb el recolç del papa Inocencio III que li donà el caracter de guerra santa es van enfrontar a les tropes musulmanes.
La gran batalla va ser a "Las Navas de Tolosa" (1212), i com sabeu guanyaren els cristians. A partir d´aquell moment anirien conquerint els territoris que durant set segles havien estat dominats per els musulmans. En aquestes terres valencianes va ser Jaume I el qui s´en va encarregar (a partir de 1231), creant un nou regne, el de València, en el que va permitir viure als musulmans que van voler quedarse, i va repoblar amb gents vingudes de Catalunya i Aragó.

(Concretament la vila de Cocentaina va ser conquerida pe´l mateix rei Jaume I a 1245, encara que l´etapa posterior va estar marcada per continues revoltes protagoniçades pe´l capdill Al-Azraq. I ja al 1304 reinant Jaume II, net de Jaume I el conqueridor, la vila comtal va ser saquejada e incendiada per les tropes musulmanes de Al-Abas vingudes de Grandada. D´aquell atac granadí va surgir el malnom de "socarrats", i es altre dels esdeveniments que es rememoren a les Festes de Cocentaina)


¿I com es va crear la festa a partir d´aquestos fets historics? Pues be, una vegada feta la reconquesta calia que´l poble recordara aquelles glorioses batalles, i per aquell temps estaven molt "de moda" els teatres al carrer. Van sorgir a tota Europa gracies a l´esglesia, que per a que la gent acudira a sentir la santa misa, una litúrgia en llatí que ningú entenia, va decidir fer representacions teatrals de pasatges de la biblia durant les mises.


Aquells teatres van tindre tant d´exit que pronte es convertiren en un "show" tan terrenal que l´església va decidir que es realiçaren fora del edifici religios. Van ser llavors els gremis i la noblea els encarregats de dur a terme aquestes representacions. Els gremis anaren portant la representació al terreny més quotidia, i els nobles... heu endivinat: Van dur els teatres al seu terreny, la gloria de la seua estirpe, les grans batalles contra els musulmans.

Pronte aquelles representacions teatrals tan espectaculars, amb embaixades, herois, batalles, bons i roins, van alcançar tal exit que es representaven en tota festa que es preciara, de la noblea, la cort reial, els gremis a les ciutats, i finalment pe´ls propis veins a les poblacions més menudes (que no volien ser menys en aquella moda dels teatres que tant tiumfava a les ciutats).

Aquestes representacions més tart despareixerien amb la noblea i els gremis de les grans ciutats, mentres que als pobles més menuts es mantindria al ser organiçat pe´ls propis veins.

Ja tenim l´argument moro-cristià als pobles (diguem que les embaixades actuals) la base ja està, però encara ens falten un parell de canvits per a que pugam reconeixer, ja clarament, el que es la nostra festa en l´actualitat. I va ser la pesta la que va obligar a encomanarse a un sant o verge (la figura del patró que a Cocentaina data del 7 de Maig de 1600: Sant Hipolit Martir), per a demanar clemencia a Deu, i es ahí on la festa pasa a ser una triologia patronal (el primer dia es porta el patro al poble, el segon el dia del patro, i el tercer es trasllada al seu lloc habitual; aquest esquema es l´habitual en l´época i poc a canviat en la majoria dels pobles)

Ja soles ens queda el darrer ingredient per a que la festa es converteixca en un sensacional espectacle: L´eixercit.

Era costum, i també a arribat fins als nostres temps, que l´eixercit disparara salves d´arcabusseria per a fer honors (el "Alarde" militar), i pronte es va demanar la seua presencia per a fer els honors als patrons i realçar aixina les festes dels pobles (a Cocentaina hi ha constancia escrita de que a l´any 1.695 ja es celebraven alardos d´aquest tipus)

Tenim doncs, l´argument moro-cristià, el dia del patró, les desfilades amb marxes militars de la milícia militar, les embaixaes, l´alardo,... jo diria que aquelles festes ja eren Moros y Cristians.

Evolució de la Festa

L´any 1.734 es fa referència, al llibre de Claveries de l´Arxiu Municipal de Cocentaina, d´una Companyia de Turcs (desde l´inici es va confondre el mon Musulma amb el Turc, es per aixó que bona part de Filaes Mores lloixen trages tipicament turcs: Bombatxos, jupeti, faixa, turbant; Quan els musulmans que van viure en aquest territori, als quals vàrem fer la guerra per llevarlos el poder, vestien amb xilaba i fez o gorro moro i esque la festa pasaria a se organisada, interpretada i gaudida pel poble, incloent la part militar i agafant daquests les formes i maneres de desfilar i organisar-se.
Es per aixo que carrecs militars de l´epoca com ara: Capità, Alferes, Rodella,... o elements dels gastadors que desfilaven davant de la tropa militar com ara: peto, martell, pico, pala,... van pasar a formar part de la nostra festa (de fet es van copiar fins i tot l´uniforme oficial de la milícia de l´epoca adoptantla per al bandol cristia, vestimentes anacróniques que en alguns casos han arribat fins als nostres temps com a trage oficial d´alguna filà, comparsa).


La festa va evolucionar, i la va fer evolucionar el poble com a festa popular que es, aixi que totes aquelles confusions, errors, anacronismes, etc. son fruit daquest fet (en les festes han tingut cabuda desde Contrabandistes fins a vaquers de l´oest; i no es broma açó ultim, alguna fotografia queda en l´arxiu fester de les festes de Villena).

I part important en la festa va anar adquirint la música, fins al punt de crear un nou genere: La música festera. Les marxes militars eredades de les milicies van ser les primeres peçes utilisades, després van vindre els pasodobles ("El Moro Guerrero" del compositor contestà Manuel Ferrando Gonzales es el pasdoble més antic conegut fins ara per a les Festes de Moros i Cristians) i més jovens son ja la marxa mora en primer lloc i després la marxa cristiana (l´alcoià Amando Blanquer va ser el creador de la primera marxa cristiana "Aleluya", tan recent que encara hi han pobles que no gasten la m.cristiana en les seues desfilades).


Les desfilades també van anar variant, aportant elements que les van dotar de gran espectacularitat. La figura del capità i alfereç es va realçar aportan carroçes, boatos, ballets,... fastuositat. I la fantasia va apareixer amb les escuadres d´esclaus o escuadres de negres (L´industrialiçació, i amb ella els posibles, de que van disfrutar pobles agricoles i amb tradició festera com Alcoi van fer molt en aquesta última aportació) i esque les festes han evolucionat amb els pobles com a tradició historica, pero també com a diversió, oci y espectacle que son.



La festa en l´actualitat


Actualment la festa es organiçada per entitats que agrupen a les filaes o comparses dels dos bandols (a Cocentaina és la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians l´entitat que regula la participació de les filaes. Els orígens de la normativa festera es remunten, com a mínim, a l´any 1.853, quan apareix el primer reglament que marca les normes a complir en la Festa, amb el nom de “Costums i Pautes de Conducta Festeres"), i en ella participen de ple dret tant homes com a dones (açó no a segut així sempre, a Cocentaina va ser a la segona meitat dels anys ´90 quan la dona va començar a participar en les filaes amb la mateixa condició que els homes, integrant-se de manera progresiva i consensuada a la Festa, cosa que ja es una realitat en pràctica totalitat de les poblacions festeres.






Hi a que dir que son molts els pobles que celebren de manera tradicional els Moros i Cristians i en cada lloc tenen la seua indiosincracia, cada poble li marca el seu caracter a les dianes, entrades, embaixades i altres actes que varien d´una localitat a un altra (la mahoma, la desembarcada de les poblacions costaneres, l´embaixà del Contrabando, la rodà de les banderes; o actes com la presentació de carrecs o l´embaixà de les tomaques unics a Cocentaina)


Ademés son moltes les poblacions que a finals del segle XX i cridats per l´espectacularitat de la festa i el turisme que arrastren han optat per afegirles al seu calendari fester, hui en dia de fet, es fan desfilades de moros i cristians en els llocs menys inesperats i amb ocasió de quasi qualquier cosa, siguent espectacles, tot hi ha que diro, molt desvirtuats.


Siga com siga, a arribat fins a nosaltres un event explosió de música, polvora, color, ilusió, alegria, historia, tradició, cultura, imaginació... digna de ser representada per uns, aplaudida per altres, i disfrutada per tots, perquè els Moros i Cristians son per damunt de tot una festa.




P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que´m rectifiquen els de la F. de Geografía e Historia! El que acabe d´exposar es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... les dades exposades sobre Cocentaina es poden consultar a la página web de la Federació Junta de Festes de Cocentaina. Fotografies recercades a la xarcia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...