Amb els camals mullats però allí estavem, 19 d´Abril a les 10:00 del matí esperant que la Mareta ixquera del seu monestir un any més:
I els minuts pasaven, cada vegada ploia més i l´aigua calava les meues sabates en la mateixa proporció, ...fins que a les 11:00 i pico, i quan més ploia, el bombo de La Unión Musical donava el toc d´avis, la mareta anava a eixir encara que fora amb "xubasquero", perquè jo no se "que teniu Mare de Deu, quan arriba el vostre dia, que Cocentaina sancera vibra plena d´emoció" encara que siga amb l´espart xopat.
El tragecte fins l´esglessia de Santa Maria va batre records, com una aueleta quan ix de missa i se li crema el puxero. Un 10 per als masseros i el mal passet que l´acompanyaren:
La súplica, enguany recitada per María Estrella Ribelles, es va fer com antigament a l´interior de l´esglessia, i "mare de deu" la que caia fora!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada