diumenge, 17 de gener de 2010

Passejant…


Des de mitat de l´any passat que portem “passejant”!

Uns diuen que si açó es dolent en gana, altres que si allò els agrada, ...la questió es “passejar”!
Així que anem a “passejar” nosaltres també abans que finalitzen les obres:


Per Maig de 2009 van començar les obres de reurbanització de l´arteria principal del meu poble, el Passeig del Comtat, amb un pressupost proper als 980.000€.
Es van iniciar a la part baixa, pujant com la numeració dels portals.
Actualment han sobrepassat l´equador de l´execució material i ja estan a la part alta prop de la redona del Paquito. Pel camí van fer tres parades, una per Festes, altra per la Fira, i l´altra per Nadal.
Teóricament la finalització es preveia per al passat Desembre, però tots sabem masa el que passa sempre… , i amb aquests projectes de nova planificació i execució inmediata, el retras estava cantat! ja que amb la intenció de reactivar rapidament l´economía, els projectes devien ser nous (que no estigueren planificats ja per els ajuntaments) i amb terminis imminents i molt curts, es a dir, que el factor temps haurà portat de cap i de cul tan als projectistes com als constratistes.
En tot projecte de construcció existix una triple restricció:
TEMPS, COST i QUALITAT.
Les tres son igual de importants i estan interrelacionades, de tal forma que modificant una, canvien les altres dos.
Es per aixó que si intentem reduir el TEMPS per projectar o construir, sol muntar el COST o baixar la QUALITAT.

Aquest principi, que tan ens maxaquen els de Organització i Replantejaments, l´he pogut comprovar in-situ al nostre Passeig:
Sobre el projecte poc es pot dir si no el tens damunt la taula, i no es el cas, però estic segur que no seran pocs els modificats quan es recepcione l´obra acabada (partides poc definides o amb les que no es contava, com tots els treballs derivats dels tancs de combustible de l´antiga gasolinera que es van trobar al subsòl).

El treball d´execució si que està a la vista de tots, el patim cada dia i també som molts els qui, d´una forma o altra, el disfrutem! O no vos heu fixat que sempre hi ha alguna contestana/à supervisant com avancen les obres des del balcó, o un grup de xiquets sentats al rastell que mentres esperen a poder ficar la pota al morter fresc aprenen com utilitzar les “camilles” “el blavet” o “el nivell de bambolla”, aquell senyor que pregunta per l´utilitat de “l´estació total” o les dos amigues comprovant que l´ample de les juntes no supera el del tacó en cap tram… i que m´heu de dir del clàssic grup de iaios socarrats assenyalant ací i allà amb el gallato! Tots junts son la millor Direcció Facultativa que podria tindre l´obra!

I tots van comprovar com l´acabat del paviment del inici era bo, impecable, però conforme anaves muntan per l´avenida la trava i la modulació del adoquinat anaven desfigurant-se fins la rialla, i no estic referint-me al dibuix sino a la qualitat del acabat; Açó ens va deixava veure que conforme avançaven les obres se´ls anava de les mans els terminis a les fites de comprovació, i per tant es reduia el temps de les restants obligant-los a acentuar la velocitat.
En aquest projecte el COST es invariable, ja que va ser licitat a preu tancat, per tant la variació del TEMPS el que modifica es la QUALITAT.


Es per açó que recentment el contratista adjudicatari va sol·licitar, i se li va concedir, una pròrroga del termini d´execució de 45 dies naturals més, per a tornar a fer les paus amb la qualitat, fins al punt de que, ara estan alçant trams considerables de adoquí mal colocat per a referlos amb més cura i menys pressa (de no ser així haurien acabat l´obra deixant els adoquins conforme caigueren de la carretó!jejeje...)

Una llàstima, posats a alçar, que no coloquen armadura de repartiment, “mallasso”, al menys damunt de les rases noves per a les conduccions d´abastiment i sanejament (aquestes rases, si es reomplin de grava no tenen perill d´afonar el paviment superior, però si es fa amb la terra treta esponjada mesclada amb arena el coeficient d´asentament augmenta lo suficient per a que la base de formigó que tenen damunt no siga capaç d´auantar inalterable). Al final, la practicitat i la durabilitat del paviment adoquinat depen mooolt de com estiga executat.


Pel que fa al diseny del projecte, es evident que es diferent i únic, a diferencia del de l´Av. Pais Valencià, veus, que s´a quedat una Av. molt digna però amb uns materials i una ordenació molt típica de qualsevol ciuatat d´on siga.
Jo soc dels que no m´agradaria fer res que deixara indiferent a la gent, però sempre tenint molt present el sentit pràctic, i encara que tinc que dir que les rampes d´alguns accesos als carrers perpendiculars em pariexen exessives (en un 8% de pendent estarien be, però algunes el superen) i que les sanefes que ja hi ha fetes (que van variant el passeig conforme muntes o baixes) no son totes del meu gust, si m´agrada la idea i la lloe: Es ben cert que tindrem un Passeig únic.

I respecte dels arbres, a mi m´agraden molt les palmeres que voleu que vos diga, jo plantaria palmeres fins la porta mateixa del palau!jejeje…

Ací teniu unes fotos en les que ja es pot començar a veure la nova imatge del PASSEIG DEL COMTAT:



.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...