Amb la clau mestra a la butxaca... PORTES OBERTES MUSEU MUNICIPAL (Palau Comtal COCENTAINA)

 

El passat cap de setmana celebrarem la notícia que arreplegava la premsa el passat mes d'Abril quan es va donar a conèixer que la Conselleria de Cultura havia reconegut la Col·lecció Museogràfica del nostre Palau Comtal com a Museu Municipal de Cocentaina.
I ho celebrarem acudint a les jornades de portes obertes organitzades per l'Ajuntament (11 i 12 de Juny, 2011), que van obrir l´alcasser contestà ja com a nou Museu Municipal.

Mira que tenim patejat el palau, però mai ho havíem fet amb la clau mestra en la butxaca… la visita del Diumenge va ser com redescobrir un tresor a la messilla del llit, com fer de turista en la teua pròpia casa.

Ni l'habitació de les graneres van deixar tancada, totes les portes que espantàvem s´obrien mostrant-nos estancies mai abans obertes al públic de les quals solament sospitaves la seua existència (ens va quedar per veure la coberta de la torre sud-est, dependències de l'antic arxiu cadastral que deixarem per a la pròxima…)

I si la visita no va ser l'habitual en quant a l'edifici, tampoc ho va ser quant a les exposicions, ...ací també vam tenir sorpresa!

A les exposicions permanents que tots coneixem, i visitem almenys una vegada a l'any per la Fira: La pinacoteca de la sala d'ambaixadors (li faltava el retaule gòtic de Santa Bàrbara que com sabeu s'exposa en “Camins d´Art” a Alcoi fins a finals d'any), el còdex de la Bíblia Sacra del segle XV, la col·lecció de l'escultor Vicent Agulló,…

…se li van afegir de noves: La nova exposició contemporània d'artistes locals en la sala de la biga, les escultures de Moisès Gil i Javier Sanz al pati del palau, la col·lecció de fotografies “miedo en Grandes Lagos” del gallec José Cedrón en la sala d'exposicions,…

…i la que per a nosaltres va ser el gran descobriment, la maqueta del palau comtal de Rafael Llorens, que s'exposava a la sala de la ximenera:

Vull recordar que, de menut, ja havia vist abans aquesta maqueta, però han sigut tants anys de posterior anonimat que ja quasi tenia esborrat aquell record infantil, fins que Diumenge passat vaig tornar a veure les mans del artesà obrir la torre del paraigües per mostrar-nos la meravellosa sala daurada a escala.

Impressionant el nivell de detall al que va arribar Rafael amb aquesta maqueta, per a la qual va necessitar viatjar fins a Toledo, segons ens explicava, a fi de poder dibuixar el que encara avui li falta al palau, els escuts que remataven les quatre cantonades de la sala daurada i que algun dia tornaran a la vila comtal.

Aquesta meravella artesanal exposada a la sala de la ximenera, al costat de la Sala Daurada, és sens dubte la peça que li faltava al palau per a tancar un cercle, un cercle perfecte que és ara la seua visita. La nostra més sincera enhorabona a Rafael Llorens per la seua obra, mentre esperem que en un futur, tan prometedor com el què li espera al nostre nou Museu Municipal, aquesta maqueta puga continuar tancant una visita redona.

I no acabarem aquest escrit sense agrair a tots els voluntaris que ens van acompanyar en la visita descobrint-nos tots els secrets del palau de Cocentaina.

 

  

 

.