INTERVENCIÓ AL CASTELL DE PENELLA

L´any 2003 la professora Yolanda Spairani Berrio ens va informar de que s´havia demanat asesorament a la Universitat d´Alacant per a realitzar una actuació al terme municipal de Cocentaina, mes concretament, al Castell de Penella.
A partir d´aquell moment l´asignatura que ens impartía, Técniques d´Intervenció en el Patrimoni, va passar a tindre per a mi, una faceta de treball de camp a part de les classes teòrques i la part pràctica, que teniem a l´església de Sax, pero aixó es un altre tema.

Moltes técniques i teoría sobre l´Intervenció en el Patrimoni que ens donà Yolanda (ademés de professora a l´Universitat d´Alacant te ja una llarga experiencia en assessorament per a empreses dedicades a aquestes finalitats) les vaig veure després reflectides al castell de Penella, cosa que per a mi va resultar molt enriquidor. A continuació comentaré les més representatives, i en algunes de segur que no podré evitar clavar cullerada:

La intervenció va tindre dues fases diferenciades en el temps, la primera tenía com a objetiu la consolidació del edifici i la segona una posada en valor del mateix. Paralelament es va fer una excavació arqueològica al emplaçament de l´edifici, on es van trobar restes d´altres estructures que actualment ja no estan en peu.

1ª FASE

-Seguiment del moviment de l´edifici abans i durant les obres de consolidació: -Tractament dels badalls (l´edifici havia clavillat per molts llocs). Aquestos van ser cosits amb varilles de fibra de vidre i resines epoxi: Es fan taladres als dos costats del clavill i s´introdueixen les varilles de fibra de vidre, un material amb resitencies a tracció paregudes a les armadures d´acer però que no s´oxiden (gran problema, ja que l´oxid aumenta el volum, i al unflar acaben rebentant el mur), i per a una unió solidaria, de la varilla amb el mur, es reompli el taladre amb resines epoxi (material termoestable molt utiliçat en restauració, que al endurir resulta més adhesiu i dur que´l morter de ciment):
-Neteja (materials organics) i repicat (de materials disgregats). En el cas del castell de Penella els murs estan construits de fabrica de tapial (técnica que consistía en colocar un encofrat de fusta a dos cares i farsirlo de morter de calç amb arids de diametre variable segons el ample del mur), fabrica que s´encontrava molt disgregada en superficie, depenent la seua gravetat de l´orientació del mur, i especialment les parts més altes (els merlets de torre i sala adossada, eren les més erosionades a consequencia de la major exposició al vent, la pluja i les palomes, que habitualment frecuenten l´edifici)

-Rejuntat, reposat, i lloit dels murs sanejats. I quan parlem de afegir es molt important estudiar els materials de que està fet l´edifici per a encertar en els que anem a emprar en la seua intervenció.

Hui en dia son molts els materials que tenim a l´abast, materials amb moltíssimes virtuts i millors garanties, però que mal utilitzats poden acabar fent més mal que be a l´edifici (el que comentavem sobre el tractament dels badalls es un bon exemple: l´utilització d´armadura d´acer per a cosir un mur de tapial es una mala solució que podría acabar rebentant el mur al oxidar per falta de recubriment). I precisament l´asesorament que es va demanar a l´Universitat d´Alacant anava en aquest cami: Ralitzar un estudi arqueometric dels materials existents per a poder estudiar l´utilització d´altres nous compatibles amb els antics (Un xicotet error a l´hora d´elegir els materials, pot tidre un resultat desastrós, es per aixó que bona part de l´asignatura girava al voltat d´aquest tema)

Al castell de Penella es van utilitzar antiherbicides e hidrofugants en el tractament dels murs una vegada sanejats.

Els antiherbicides eviten l´aparició de nous liquens, plantes, etc. però poden tindre efectes secundaris en la superficie on s´actua si no s´encerta amb el correcte per al tipus de material.

I els hidrofugants el que fan es aïllar superficialment el mur de l´aigua, evitan així l´erosió de la pluja, però també poden ser perillossos quan existeixen humitats per capilaritat (l´aigua que xupla el mur de terra, i que munta desde la base per dins d´ell) que fan saltar la película hidrofugant i totes les capes posteriors al intentar eixir a la superficie (el castell està emplaçat en un turó de pedra calcària recolzant tot ell sobre pedra viva on dificilment trobarem humitats d´aquest tipus. A més es van fer conduccions d´aigua en la base per a un bon drenatge de les aïgues de pluja)

Després del tractament dels murs, es va aplicar un morter de calç.

El base en talud de mamposteria va recibir els mateixos tractaments.

Ací tenim l´abans i el després de la torre d´homenatge:
Estic segur que l´assessorament va ser encertat i que els antics murs del castell de Penella estan per a durar com a minim altre tant.

Consolidació estructural. L´edifici corria perill d´obrirse com una magrana, tant la torre com la estancia adiacent. Cosint les fisures podria quedar solventat el problema però per donarli major resistencia es van colocar uns cèrcol de formigó armat (suponc que amb redons d´acer, ja que en aquest cas si que es pot garantisar el bon recubriment de l´armat) per a consolidar la trava entre les quatre fàbriques, treballant a manera de cinturó:

Es van colocar tres cèrcols, un a terç, l´altre a dos terços de la torre, i un tercer a mitja altura en els murs de l´estada adjacent.

Millora del sustrat sobre el que assenta la torre. Per aquest fi es va utilitzar una técnica anomenada yet-grouting consiten en injectar morter de ciment en la base de la torre (l´element que més solicitacions demanda al terreny). A més es va colocar una llosa de formigó armat en la base de la torre per anclar l´escala de caragol que es colocaria a l´interior de l´estancia en la 2ªFase.

Básicament, aquestes son les técniques i solucions arquitectóniques que vaig reconeixer a peu d´obra en les meues visites durant la 1ªFase.

2ª FASE

Sobre l´intervenció en el patrimoni existeixen moltes teories desde que al renaiximent començaren a pendres de debò allò de tindre en compter el passat per a tindre en consideració l´arquitectura existent, i per a gustos colors. Però la postura actual més generalitzada ens parla de conservar i consolidar les parts danyades de l´edifici, evitan fer reconstruccions o modificacions en elements constructius, i que si aquestes son necesaries deuran de diferenciarse clarament de la resta del edifici per a que en tot moment quede clar que es tracta d´un element afegit. En la intervenció al castell de Penella es van seguir aquestos criteris, es per aixó que la 1ªFase ens va deixar el mateix castell que hens havia arribat fins als nostres temps, soles que net i consolidat estructuralment per a evitar que continuara enderrocant- se, sense refer cantons, forjats o almenes, i deixan evidents els elements afegits com cèrcols o lloses de cimentació noves.

Al meu pareixer l´actuació de la 1ª Fase va ser impecable: plantejant-se cientificament el tema, sense pendre en consideració valors subjectius que estiguen fora del camp de l´arquitectura, crec que en aquest cas l´obra més apropiada passava per fer complir la llei de la mínima intervenció, ja que l´edifici s´encontrava en un estat que no ens permitía saber amb certea com eren les parts que havien desaparegut, ni tampoc es tenía un clar destí o finalitat per al mateix, a part de la de netament històrica, per a pensar en una rehabilitació com si va passar al Castell de Cocentaina.

No obstant jo si que m´aguera plantejat reconstituir el cantó de la torre per el qual sobreix en l´actualitat el mirador metalic, ja què estructuralment resulta essencial en unes fabriques esveltes i sense cap forjat que funcione com a tacament de coberta.

Respecte als afegits estructurals que si que van entendre necesaris (cèrcols i llosa) crec que van saber diferenciar-los el suficient sense que arribaren a fer mal a la vista, mantenin el color de les fábriques originals afegint pigments al formigó nou però conseguint una textura més fina per a diferenciar-lo.

Ja tinc més duptes sobre la 2ª Fase, la qual tenía com a fi posar en us l´edifici, dotant-lo d´uns accesos fins al seu emplaçament i d´una escala per accedir a la part alta de la torre d´homentge:

Accesos al castell. A base de perfileria metálica es va disposar una estructura metàlica per a salvar el desnivell amb escala i replanell:

Base de l´escala de caragol colocada dintre de la torre. Sobre la llosa de cimentació creada en la base de la torre es va previndre una placa base soldada a uns perns d´anclatge embeguts al formigó armat. Damunt ella es van soldar els dos pilars metàlics sobre els que gira l´esglaonat:

He dit que en la 2ª Fase ja tenía més duptes, i com que el patrimoni es un be comú i als redactors de projectes d´aquest tipus els encanta que parlem de les seues intervencions -i ho se de bona fe- doncs o farem:

Jo la veritat es que si crec en la postura actual de deixar notar de forma inequívoca les noves intervencions, però no crec que aixó vuiga dir que es tinga que fer marcan enormes distancies amb lo antic, sino més be buscant una cuidada relació armónica, cosa que en aquesta 2ª Fase al meu pareixer no s´ha aconseguit de cap manera:

Els accesos a l´edifici d´estructura metálica, en alt (per lo que damunt se´ls fea necessaria la barana), fan mal a la vista. Qualsevol atra solució haguera funcionat igual de be, i de segur haguera resultat més consonant amb el paisatge (les troballes arqueologiques s´agueren pogut salvar amb passareles puntuals)

L´escala, per les xicotetes dimensions de l´estancia on anava ubicada i per no poder apoyar-se en l´edifici, tenía que ser metálica (anclada unicament a la base), i fins i tot hem pareix interesant el contrast amb la resta de l´edifici, però el remat final amb el mirador torna a ferme mal a la vista, i repetisc, hi han solucions de sobra per a evitar canviar la image del castell trencan volums i formes com sa fet.

S´a volgut fer un mirador amb una superficie major que la torre per augmentar la seua capacitat, i per aço han tingut que modificar el volum de la mateixa eixint-se de la secció de la torre i necesitant, per tant, uns montants més alts i majors que necesiten sobrepasar l´altura original de la torre per a poder assegurar l´equilibri de l´escala (més gent cap, més solicitacions als pilars; A més, al entrar en carrega l´atirantat del mirador en voladiç produeix tensions que se´n ixen de la vertical sense compensació per simetría, per a evitar un exces de tensió horizontal s´ha tingut que elevar els pilars respecte la cota del mirador per a aconseguir un angle menor dels tirants respecte a la vertical) ...en total: desfer la fisionomia original de la torre fins a fer-nos recordar una famosa torre de comunicacions:

No obstant, i com he dit abans, en açò de les teories d´intervenció: ...per a gustos colors!

Jo haguera preferit un mirador amb una cabuda per a tres persones i respectar més la silueta del castell.

I per a que la crítica siga del tot constructiva, tinc que dir que a l´hora de colocar l´escala s´ha seguit un altra de les postures actuals també molt generalissada, i que potser siga la millor de les filosofies actuals en intervenció en el patrimoni: La reversibilitat. Es a dir, ja que al llarg del temps han segut tantes i tan distintes les teories sobre el que si i el que no cal fer, anem a actuar sobre el nostre patrimoni de tal forma que tot afegit que li fem puga ser llevat facilment sense fer malbe a l´edifici original, d´aquesta forma si en un futur canvien els postulats actualment en vigor, les intervencions actuals es podran eliminar tornant a obtindre l´edifici inicial.

Amb l´escala del castell de Penella, amb un matí condidor d´oxicorte es desfem de les escales de ferro sense que el monument se´n sapia res. Que aquest afegit no siga irreversible, sense dupte es un “alivio”!

De qualsevol forma el castell demanava a crits una urgent intervenció (pel contrari haguera durat molt poc en peu) i crec que va ser per a tots una alegría salvar una part de la nostra historia y cultura, ja que aquest castell va ser resultat d´una serie de fets historics y socials que formen parts de la nostra cultura i sense els quals no seriem el que som.

"en Penella encara es giren...!"