MOROS I CRISTIANS COCENTAINA 2009

Un any més han passat les festes, em deixat passar la semana de descans i les images no se´n van de la retina, la música no vol fugir dels oids, i encara et veuen riure soles recordant tots eixos bons ratos.

Quan mon tio el camioner va començar a viure la festa dia que els festers vivien més temps, perquè un any d´eixir a festes es com deu dels altres, ...jejejj!

Son tantes les ilusions i emocions que aporta la festa a la vida rutinaria a la que ens porta la faena, que viure la festa es magnífic per a compensar eixa falta en 3 dietes ...aixina que no seré jo el que li tombe eixa teoria sobre la longevitat!

I enguany les emocions dels dies grans van començar el Diumenge 2 d´Agost després del balafiament d´alegría (i diners) del "Dia dels Contes" amb la colla de dolçaines i tabals EL MAL PASSET, concert al que vaig fer tart i de no ser per eixa bona gent de la que només sé allò que escriu... (can carrasca) que va penjar al youtube algunes de les peçes, maguera quedat a dos ciriets.
Una de les que més em pica no haver sentit en directe es la nova versió de Paquito el Chocolatero per a dolçaina, obra mestra de Gustavo Pascual Falcó i que enguany a adaptat per a aquest instrument tan nostre un altre compositor contestà, Francisco Valor. A mi em possa els pels de punta, proveu vosaltres:



I es que enguany la figura de Gustavo cobraría un gran protagonisme en les festes per la comemoració del centenari del seu naiximent.

A aquesta celebració es van sumar l´ATENEU MUSICAL el Dilluns 3 d´Agost i la UNIÓ MUSICAL el Dijous 6 d´Agost interpretan alguns dels clasics del compositor contestà, en uns concerts que van abarrotar el pati del palau (ni arribant mig hora abans vam aconseguir piyar cadira ...sort que les finestres de la primera planta del pati son comodes):

L´Ateneu Musical dirigit per José Insa interpretan l´Himne de Festes,




La Unió Musical dirigida per Francisco Valor interpretan Folixa Asgaya,



I així es vam clavar en la NIT DE LES OLLES després de recordar vells temps al cor del convent, desgallinarse mentres dirigia l´HIMNE el mestre Quino.

Però de seguida vam recuperar la veu amb l´olla, que ens va donar forces per a rodar la navaixa fins a furtar totes les palmes possibles al passeig.

I arribà la 1ªDIANA, l´acte per excelencia de els moros i critians de Cocentaina. Enguany com sempre la plaça de la Vila abarrotada de amants de la festa dispostos a fixarse fins el detall del bon fer dels festers. Festers amb el trage acabat de traure, sense perinfolls ni boatos, la festa en estat pur.

Y ahí els Contrabandistes no fallen, i no van fallar. Era impossible, donant-li la navaixa al "Castellà", que enguny a celebrat la seua primera dècada en la filà de la forma que més s´estimava, arrancant la Diana per primera vegada. O va brodar amb eixe pas-doble inedit en la plaça de la Vila, "Sorolla" de Miguel Angel Mas Mataix, al igual que Francisco Belda que tambe es va estrenar com a formador en el Paseig.

Abans van eixir emotivament els Almogàvers amb "Paquito el Chocolatero", i els últims com sempre els Bequeteros amb la magía de "el Bequetero", ambes peçes del music naixcut ara fa 100 anys:

Després de tastar l´herbreret de casa regu i esmorçar fortet per a compensar les poques hores dormides toca baixar a tastar la calor de mig dia a la plaça del Pla, i de pas sentir les animalaes de Molina en la humoristica EMBAIXADA DEL CONTRABANDO:

L´ANTRÀ DE MOROS I CRISTIANS. I continuare parlant dels meus, els Contrabandistes, que enguany han ostentat el carrec de BANDERA (dels Pacos i els Capitans ja se´n a parlat massa).

Enguany s´ha fet historia al ser per primera vegada una dona l´encarregada d´ostentar un dels quatre carrecs de les festes contestanes.

Va ser a l´any 2000 quan jo vaig eixir per primera vegada a festes, eixe primer any mai s´olvida, i un d´aquells records es que junt a mi, a l´escuadra de la 1ªDiana s´estrenava també una de les dos dones que per volta primera lloirien el trage oficial del contrabando. Aquella dona era Ana Llavori Savall i encara recorde com si fora ara la seua cara d´emoció al girar l´escuadra a l´Anjuntament.

Enguany totes les mirades estaven posades en aquesta gran festera i els contrabandistes o sabien, per aixó tota la filà es va possar mans en l´obra per a preparar un boato a l´altura de l´espectació, i a be que o van fer:

Aquesta filà de vint i poquets festers més xiquets i juvilats, que tots conten, va ser capaç, a pesar dels temps que corren, d´omplir el passeig de cavalls, burrets, carros, trages de faralaes,... transportant-nos al segle XVIII andaluç:

Després arribà el carrec. Ana Llavori i la seua filla Ana Micó lloien un mateix disseny obra d´Aurelio Savall i confeccionat per ella mateixa. En la corrossa i al llarg de totes les festes van estar sempre arropades per les quatre dames d´onor: Amparo, Cristina, Mónica i Alicia, quatre grans festeres de la mateixa filà.

Van baixar amb "ana micó", pas-doble compost per altre contrabandista, Santi Revert, el qual va fer partitura de castanyola per a que les companyeres del grup de danses el Convent pugueren acompanyar també a Ana darrere de la carrossa. Davant un ballet amb trages de fantasía contrabandista i amb una coreografia ben lloida sobre el mateix pas-doble.

Van tancar el sequit bandoler l´ESQUADRA DE BLANCS que lloia, a més del trage oficial (que ja de per si es tot un espectacle de brodats que no tels acabes, borles d´ací cap allà i destells de lentejuela de mil colors), un cap batedor amb un cavall mallorquí, negre com el carbó i adornat igualment amb borles contrabandistes, que va fer les delicies del public que omplia el passeig:

Punt i a part va ser l´ESCUADRA ESPECIAL, molt espectacular i obra de Ropería Ximo. Esquadra que va sorprendre eixint-se de l´ambientacio bandolera amb un trage guerrer i una marxa cristiana molt marcial obra també de Santí Revert, el qual formava part de la mateixa.

I així, amb el cop sobre una calessa arrastrada per cavalls es tancava tot un any de treball per a fer possible el carrec intentant arribar a l´altura que aquest poble i la seua festa es mereix, cosa que els cristians disfruten i patixen cada tres anys.

De tota l´Entrà que anava per davant no puc dir res perquè no vaig poder veure res,

...i després del desordre organiçat que es forma darrere del castell i a casa Ximo al finaliçar la desfilada de la Bandera Cristiana, Abraços i felicitacions, capes i xilabes,... es vam fer un refrigerio i encara vam arribar a vore el CAPITÀ MORO (Filà Guardia Jalifiana),

...i finalment va ser la Filà Llana l´encarregada enguany de tancar l´acte amb el carrec de BANDERA MORA:

Ací teniu les dos ESQUADRES DE NEGRES que vaig poder veure:

Esquadra de Negres Capità Moro, Filà Guardia Jalifiana (hem recorda als tocats de plomes dels indis americans):

Esquadra de Negres Bandera Mora, Filà Llana (una volta més de tureca dels trages de Ximo: al casco moxila que deixa lliure el cap, aquesta vegada se li a afegit una mascara amb banyes faenon de les maquilladores, cada vegada més presents i rellevants en les esquadres de singulars, que li donaren una image ferotge i brutal!):

.

Ja estem ací de nou!!

No nia res com unes bones VACANCES després de FESTES!





La semaneta de descans que li dic jo, que es queda curta ..però suficient per a carregar piles!

Encara que enguny descans poc, perquè al ball de platja en platja com si el mar no fora el mateix, no em pogut deixar de afegirli FESTA, i esque no deviem ni voliem pedres les festes dels veins benillobers, ni la fira dels homonims xativins:




Per als que disfruten dels "numerets" de la Retreta de Cocentaina (famosos son ja els dels Cavallets i Creuats) no deuen de pedres "l´Olla" tan particular que celebren a Benilloba.
Allí comencen les Festes amb una desfilada humoristica que no deixa titella amb carabassot, enguany (DIVENDRES, 17-8-2009) no faltava cap:


Michael Jackson revivía del seu ataüt i es multiplicava per a ballar com mai,




...el molt honorable i la Sra. Rita compartien desfilada amb el mismisim sastre del cas Gürtel,






...il cavalieri Berlusconi fent de les seues,
...fins i tot Obama es va presentar a Benilloba per a participar de la desfilada del Aniversari de l´arribada de l´home a la lluna, amb els astronautes que van pegar la primera xafada al satelit, Barras y Estrellas i "els majorets" incluits!jajaja.. que Bo!






I per als sosets que voldrien les Retretes (senyal militar de retirada als quartels, per a esparciment del soldats) fora de tota festa de Moros i Cristians, millor que s´acosten a veure la fira de Xàtiva. Jo em vaig trobar a més d´un socarrat de Cocentaina obrint boca per a la propera fira de Tots Sants.

I bo, de les Festes de Moros i Cristians del meu poble millor en parle més avant i trague saliva, perquè ara se m´ompliría la boca en exces dient-vos que a Cocentaina enguny la ILUSIO NO A ESTAT EN CRISIS NI DE VACANCES i em tornat a fer el impossible: Una de les millors festes a tots els nivells, en menys de 500 festers ...i no per filà, en total. El dia que solventem aquest problema no se que farem ...perque volant ja baixem!


.

Açò va de Contrabandistes i bandolers

"Matan con saña y a poco protegen la vida de quién, desvalido, a ellos se confían...""Roban sin piedad a unos para, a veces, ceder generosamente a otros el producto de lo robado..." "Realizan un acto vil y a continuación son capaces de un insólito rasgo de nobleza..."
"Viven enfrentados a la ley y a mucho de sus actos
les anima un alto estilo de justicia..." Pero no, hui no vuic anar a descriurels com a persones, sino com vestien. Perquè a un roder sempre se li coneixia l´ofici per la vestimenta.

Es conserva a l´Arxiu Historic de Berlanga una "comisión en forma" de finals del segle XVIII en la que es descriu a la perfecció alguns dels roders que per aquella época van arrestar:

"Gabriel Atanze es el primero de ellos, es un hombre de cinco pies y tres pulgadas poco más o menos, corpulento, bien carado, cerrado de barba, con las patillas algo bajas, su color es robusto, frente espaciosa, picado de viruelas, pelo negro cortado, ojos garzos, serio de nariz, abultado de mejillas. Su vestido chupa de paño negro del país armado detrás de sayal blanco, faja negra con listas encarnadas de las del Puerto. Calzones del mismo paño de la chupa, polainas de lo mismo, piales blancos con albarcas..."

Homes en definitiu d´estatura creixcuda per a la época, capell tendit, vestits per lo general amb calçó i marsellés del mateix pany i color, faixa i polaines de mitja calça, generalment de cuiro o pany, cubrint la cama fins el genoll. En fi, com es veu descripcions totes elles que podrien valdre per a qualsevol dels trages amb els que els Contrabandistes, Bandolers, Andalussos o Mirernos representen a la figura romántica del roder a quasi la mitat dels pobles que celebrem Moros i Cristians.

Així que´l trage que tan lloix a les nostres festes es evidentment anacronic als fets que intentem rememorar, que no la figura del roder, ja que aquesta a estat present desde els inicis de la humanitat fruit de la opressió i el descontent social.

Ja a l´época romana es va calificar a Viriato com a capità de bandolers i després de la seua mort se li afegia el mal nom de "bandit".

Almogavers i moricos es van guanyar també a pols aquesta definició, saltejant i venent l´estraperlo entre fronteres.

Pero es sense dupte la figura romántica del bandoler del segle XVIII, la que gracies a la lliteratura, la pintura, la televisió o el cine, va enamorar als pobles fins al punt de no poder resistirse a afegir aquest mite a les sues festes:

A uns pobles de manera més colorista, altres més proxims a la vestimenta tradicional, amb més o menys fantasia,...

A Muro, Alcoi i Cocentaina, el tage es exactament igual (bo ja sabeu que en aquestos pobles realment no hi han dos trages iguals, cadascun lloix els seu brodat, dibuix de manta i palmera uniques)

Ací teniu el diseny oficial d´aquestos pobles dibuixat per A.Torregrosa:

Sabata blanca amb tacó cuba, polaines de cuir amb borles de llana de colors, calça roja, calço de pana roja amb adorns de botons dorats sobre tela velluda negra als laterals, camisa blanca, corbata roja, jupeti groc, faixa blava, canana de tela velluda negra broda amb color i amb borles de llana als laterals, marsellet de tela velluda negra adornat amb lentejueles de colors, mocador de seda roig i negre al cap, barret de tela velluda negra amb dos borles a les viseres, i manta de llana amb borles de colors als dos extrems. Aquestes son les peçes de la indumentaria oficial dels Contrabandistes del nostre poble.



En pobles com Ibi, Xixona o Mutxamel el trage es també igual als anteriors, amb mateix colorit i prendes però sustituint la corbata roja per un llaç de igual color, molt més próxim a la realitat de la vestimenta original; compareu:




















De les "modes" de brodats i lentejueles, maneres dels festers o tradicions a l´hora de portar la manta ja en parlarem un altre dia:



A Villena o Mutxamel on també tenent trage oficial, torna a repetirse el mateix colorit i prendes:

Altre molt emprat també pe´ls roders de les nostres festes es "el de puntelleta". En aquest trage no sols canvien les prendes sino també els tons, normalment més foscos i luxossos (junt amb els anteriors, son els dos tipus de indumentaries més reconeixibles i repetits als dos encontres de filaes i comparses de idiosincracia contrabansista) Ací teniu els exemples de Ontinyent i Bocairent:

A altres pobles disfruten de més varietat, lloin varis trages oficials a la mateixa comparsa (destacar sobre tot i amb diferencia Caudete; també la comparsa es presta a d´aixó, allí son cent i la mare, i tots els cosins del pare):


Estic repassant sols els pobles que tenen trages fixes quan la majoria van variant cada any, ahí es on entra també el trage femení, albarginal en el que no em clavaré de moment perquè ahí si que nia molta varietat, sempre, aixó si, aferrantse a la indumentaria clásica (en general no es filà o comparsa que es preste massa a la fantasia:

I tot aquest roll com si sapirera per a que? ...doncs per omplir el blog de Contrabandistes!!! i fervos goleta a tots per a que no falte cap a l´Antrà del proxim DISSAPTE 8 d´AGOST, perquè els CONTRABANDISTES de COCENTAINA fan enguany la BANDERA CRISTIANA.

Un carrec que esta preparantse amb camionaes de imaginació e ilusió, i que enguany ostentarà per primera vegada una dona: Ana Eugenia Llavorí Savall, que baixará trionfant pe´l Paseig donant fe de que la dona contestana esta plenament integrada en les seues Festes.

Vos puc asegurar que esta preparantse una grosa!!! ...enguany els Contrabandistes van a pegar la canonà!

Eixiran de cristians o de contrabandistes...? gitanos o més be goyescos...? guerrers o senyorials...? ...?? ...???

Jejejj ...ja sabeu el que no debeu de pedres aquest estiu: L´ANTRÀ DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA

I per a crear un poc més despectació si cap, ja vos puc adelantar que van a estrenarse peçes musicals (en que vos diga que el compositor Santi Revert forma part de l´Escuadra Especial), també que el Trage de la Abanderada esta confeccionant per ella mateixa i l´escuadra especial es obra com no podia ser d´un altra forma de Roperia Ximo.

MOLT BONES FESTES A TOTES I TOTS!!!

P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que hem rectifiquen els de Geografía e Historia. El que acabe d´expondre es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... alguenes de les referencies expossades es poden trobar a soria-goig.com o al Museo del Bandolero (Ronda). Les Fotografies: de collita propia i altres ressercades a la xarcia.


.