divendres, 21 d’agost de 2009

MOROS I CRISTIANS COCENTAINA 2009


Un any més han passat les festes, em deixat passar la semana de descans i les images no se´n van de la retina, la música no vol fugir dels oids, i encara et veuen riure soles recordant tots eixos bons ratos.

Quan mon tio el camioner va començar a viure la festa dia que els festers vivien més temps, perquè un any d´eixir a festes es com deu dels altres, ...jejejj!

Son tantes les ilusions i emocions que aporta la festa a la vida rutinaria a la que ens porta la faena, que viure la festa es magnífic per a compensar eixa falta en 3 dietes ...aixina que no seré jo el que li tombe eixa teoria sobre la longevitat!

I enguany les emocions dels dies grans van començar el Diumenge 2 d´Agost després del balafiament d´alegría (i diners) del "Dia dels Contes" amb la colla de dolçaines i tabals EL MAL PASSET, concert al que vaig fer tart i de no ser per eixa bona gent de la que només sé allò que escriu... (can carrasca) que va penjar al youtube algunes de les peçes, maguera quedat a dos ciriets.
Una de les que més em pica no haver sentit en directe es la nova versió de Paquito el Chocolatero per a dolçaina, obra mestra de Gustavo Pascual Falcó i que enguany a adaptat per a aquest instrument tan nostre un altre compositor contestà, Francisco Valor. A mi em possa els pels de punta, proveu vosaltres:



I es que enguany la figura de Gustavo cobraría un gran protagonisme en les festes per la comemoració del centenari del seu naiximent.

A aquesta celebració es van sumar l´ATENEU MUSICAL el Dilluns 3 d´Agost i la UNIÓ MUSICAL el Dijous 6 d´Agost interpretan alguns dels clasics del compositor contestà, en uns concerts que van abarrotar el pati del palau (ni arribant mig hora abans vam aconseguir piyar cadira ...sort que les finestres de la primera planta del pati son comodes):

L´Ateneu Musical dirigit per José Insa interpretan l´Himne de Festes,




La Unió Musical dirigida per Francisco Valor interpretan Folixa Asgaya,



I així es vam clavar en la NIT DE LES OLLES després de recordar vells temps al cor del convent, desgallinarse mentres dirigia l´HIMNE el mestre Quino.

Però de seguida vam recuperar la veu amb l´olla, que ens va donar forces per a rodar la navaixa fins a furtar totes les palmes possibles al passeig.

I arribà la 1ªDIANA, l´acte per excelencia de els moros i critians de Cocentaina. Enguany com sempre la plaça de la Vila abarrotada de amants de la festa dispostos a fixarse fins el detall del bon fer dels festers. Festers amb el trage acabat de traure, sense perinfolls ni boatos, la festa en estat pur.

Y ahí els Contrabandistes no fallen, i no van fallar. Era impossible, donant-li la navaixa al "Castellà", que enguny a celebrat la seua primera dècada en la filà de la forma que més s´estimava, arrancant la Diana per primera vegada. O va brodar amb eixe pas-doble inedit en la plaça de la Vila, "Sorolla" de Miguel Angel Mas Mataix, al igual que Francisco Belda que tambe es va estrenar com a formador en el Paseig.
Abans van eixir emotivament els Almogàvers amb "Paquito el Chocolatero", i els últims com sempre els Bequeteros amb la magía de "el Bequetero", ambes peçes del music naixcut ara fa 100 anys:





Després de tastar l´herbreret de casa regu i esmorçar fortet per a compensar les poques hores dormides toca baixar a tastar la calor de mig dia a la plaça del Pla, i de pas sentir les animalaes de Molina en la humoristica EMBAIXADA DEL CONTRABANDO:
ANTRÀ DE MOROS I CRISTIANS. I continuare parlant dels meus, els Contrabandistes, que enguany han ostentat el carrec de BANDERA (dels Pacos i els Capitans ja se´n a parlat massa).

Enguany s´ha fet historia al ser per primera vegada una dona l´encarregada d´ostentar un dels quatre carrecs de les festes contestanes.


Va ser a l´any 2000 quan jo vaig eixir per primera vegada a festes, eixe primer any mai s´olvida, i un d´aquells records es que junt a mi, a l´escuadra de la 1ªDiana s´estrenava també una de les dos dones que per volta primera lloirien el trage oficial del contrabando. Aquella dona era Ana Llavori Savall i encara recorde com si fora ara la seua cara d´emoció al girar l´escuadra a l´Anjuntament.

Enguany totes les mirades estaven posades en aquesta gran festera i els contrabandistes o sabien, per aixó tota la filà es va possar mans en l´obra per a preparar un boato a l´altura de l´espectació, i a be que o van fer:

Aquesta filà de vint i poquets festers més xiquets i juvilats, que tots conten, va ser capaç, a pesar dels temps que corren, d´omplir el passeig de cavalls, burrets, carros, trages de faralaes,... transportant-nos al segle XVIII andaluç:





Després arribà el carrec. Ana Llavori i la seua filla Ana Micó lloien un mateix disseny obra d´Aurelio Savall i confeccionat per ella mateixa. En la corrossa i al llarg de totes les festes van estar sempre arropades per les quatre dames d´onor: Amparo, Cristina, Mónica i Alicia, quatre grans festeres de la mateixa filà.

Van baixar amb "ana micó", pas-doble compost per altre contrabandista, Santi Revert, el qual va fer partitura de castanyola per a que les companyeres del grup de danses el Convent pugueren acompanyar també a Ana darrere de la carrossa. Davant un ballet amb trages de fantasía contrabandista i amb una coreografia ben lloida sobre el mateix pas-doble.



Van tancar el sequit bandoler l´ESQUADRA DE BLANCS que lloia, a més del trage oficial (que ja de per si es tot un espectacle de brodats que no tels acabes, borles d´ací cap allà i destells de lentejuela de mil colors), un cap batedor amb un cavall mallorquí, negre com el carbó i adornat igualment amb borles contrabandistes, que va fer les delicies del public que omplia el passeig:


Punt i a part va ser l´ESCUADRA ESPECIAL, molt espectacular i obra de Ropería Ximo. Esquadra que va sorprendre eixint-se de l´ambientacio bandolera amb un trage guerrer i una marxa cristiana molt marcial obra també de Santí Revert, el qual formava part de la mateixa.

I així, amb el cop sobre una calessa arrastrada per cavalls es tancava tot un any de treball per a fer possible el carrec intentant arribar a l´altura que aquest poble i la seua festa es mereix, cosa que els cristians disfruten i patixen cada tres anys.

De tota l´Entrà que anava per davant no puc dir res perquè no vaig poder veure res,

...i després del desordre organiçat que es forma darrere del castell i a casa Ximo al finaliçar la desfilada de la Bandera Cristiana, Abraços i felicitacions, capes i xilabes,... es vam fer un refrigerio i encara vam arribar a vore el CAPITÀ MORO (Filà Guardia Jalifiana),

...i finalment va ser la Filà Llana l´encarregada enguany de tancar l´acte amb el carrec de BANDERA MORA:

Ací teniu les dos ESQUADRES DE NEGRES que vaig poder veure:

Esquadra de Negres Capità Moro, Filà Guardia Jalifiana (hem recorda als tocats de plomes dels indis americans):

Esquadra de Negres Bandera Mora, Filà Llana (una volta més de tureca dels trages de Ximo: al casco moxila que deixa lliure el cap, aquesta vegada se li a afegit una mascara amb banyes faenon de les maquilladores, cada vegada més presents i rellevants en les esquadres de singulars, que li donaren una image ferotge i brutal!):




.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...