diumenge, 6 de setembre de 2009

De LLÚRIA a MEDINACELI


Després de festes, Cocentaina es convertix en un poble fantasma, més be jo diría en un conjunt de cases, perquè fins i tot el qui es queda fa com si no estigues. I esque de la sobredosi de relacions socials i autoafirmació com a poble també s´ha de descansar.

Vista d´ocell COCENTAINA elSocarraet ©rfaPVVista d´ocell, Palau Comtal de Cocentaina. Autor: R.Pascual

Allò de treballar tots junts pel be col·lectiu o pegar-te 2 hores per a muntar el Passeig saludant fins a les palmeres, també cansa ...i la gent socarrà es de acabar el mes olvidant-se d´allò del que forma part, per a entregar-se als plaers més personals.

Però clar arriba Setembre, tot torna a la normalitat i tornes a necesitar sentir-te part del grup, buscant de nou la teua identitat en el col·lectiu. I una de les identitats que tenim com a poble, amb les que s´identifiquem els socarrats, son els comtes de Cocentaina, ...així que aquesta vegada descarregaré per ahí! per a començar la nova temporà ben agust de "tornar" a ser de Cocentaina.

Un poble capital de la comarca anomenada El COMTAT, que a fet del Palau COMTAL el breçol de la seua cultura, que trau als menuts COMTE i COMTESSA en les seues festes, i que te a be donar noms com ROGER DE LLURIA a carrers i distincions honorífiques, es evident que no soles s´identifica amb els seus antics senyors sino que damunt es sent orgullos d´ells.

El que ja no se, és si els contestans que els van patir tindrien el mateix sentiment. Sobretot a l´hora de pagar les rentes llogiques del domini feudal, i més quan vorien florir la incipient artesanía textil en el veí poble d´Alcoi, lliure ja del domini feudal (Alcoi, es va lliberar del domini dels mateixos comtes de Cocentaina al 1447, després de pagar una forta suma amb la qual aconseguiren el titol de Vila Reial, amb vot en les Corts per gracia del Rei Alfons el Magnanim). I prova del que massa contents no vivíem, van ser les continues revoltes que van protagonisar els masseros contestans durat el llarg domini feudal.

Açó últim em fa pensar que no tot va ser la gloria del poderos Ximen Pérez de Corella, ni la benevolencia del brillant almirall Roger de Lluria, ...Cocentaina va disfrutar de la protecció d´un feu poderos contra els musulmans, però tambe va patir el desinterès, sino directament l´absencia dels seus senyors i comtes. Senyors feudals que molt sovint sols s´enrecordaren dels  vasalls de la vila comtal, a l´hora de les "sises" (impostos). Per aixó caldría fer un poc de memoria pels llibres i adonar-se que van ser molts els nobles que van afegir el titol de Comte de Cocentaina als seus cognoms, i que no tots van ser mereixedors de reconeiximent per part del poble. Jutjen vosaltres mateix:

L´Almiranll almogaver Roger de Llúria va ser el primer senyor que va tindre el nostre poble, Cocentaina.

Fill del Senyor de Lauria, noble italià, i Na Bella d’Amici, amb qui va vindre a Barcelona ben menut després de la mort de son pare, quan n´era rei d´Aragó Jaume I el Conqueridor amb qui tingué gran amistat.


Mort Jaume I pujà al tron el seu hereu i primogènit Pere III el Gran, qui va anomenar comandant de la flota d´Aragó a Roger, convertint-se en poc temps en l´almirall més important de l'Edat Mitjana (encara hui es bategen fragates amb el seu nom) Fruit dels trionfs militars com a almirall, i com a recompensa per l´obediència i fidelitat a la corona, se li concedí en 1291 el Comtat de Cocentaina, convertint-se així en el primer Señor feudal de Cocentaina (que NO Comte de Cocentaina: “OjO al dato”). Roger de Lluira es es retirà a Cocentaina on morí al 1305.

Aquest primer senyor feudal va ser l´encarregat també de começar a edificar el palau gotic sobre l´antic alcàsser musulmà, palau que va ser botat foc amb tot el poble pels moros granadins un any abans de la seua mort, al 1304, de ahí lo de "socarrats".

L´últim que va fer abans de morir fou: Eximir de pagar els impostos als veïns de Cocentaina, per a que pugueren reconstruir la vila, les seues muralles i l´alcasser, en previsió de nous atacs.

Roger de Llúria bc

Roger de Llúria i Lanza, va ser el primer dels fill de l´almirall en heretar el senyoriu de Cocentaina, però al morir jove dos anys més tard, li va succeir el seu germanastre Berenguer de Llúria i Enteça (tercer fill varó del segon matrimoni de l´almirall), i ho va fer per ser morts o fora del regne els seus germans majors (era condició indispensable viure al regne per a exercir senyorius dins del regne de València)

Berenguer morí també jove al 1325, i al no tindre successió el senyoriu passà a mans de Na Beatriu de Llúria i de Lanza (filla del primer matrimoni de l´almirall). Aquesta primera dona titolar del senyoriu de Cocentaina (víuda de Jaume de Xérica), aconseguí el senyoriu en usdefruit (us dels fruits ...s´enten no?!), siguent el vertader hereu el seu fill primogénit Jaume de Xèrica, que clar, al tornar de la guerra (conquesta de Sardenya) li demanà a s´ha mare els béns i estats (-Ja estic ací mareee, ja se´n pot anar a fer la...!), i al negarse aquesta, doncs li declarà la guerra.

Jaume de Xèrica es va quedar en les ganes de engrosar la llista de senyors de Cocentaina, perquè va morir abans d´aconseguir-ho. Així que Na Beatriu serà la senyora de Cocentaina fins que mor al 1335. I com que el seu primogènit era mort, heretà el seu segon fill, el qual quedarà, com veurem més avant, escrit en lletres d'or en la història de Cocentaina al igual que el s´auelo (de fet actualment, molts els confonen com a la mateixa persona!).

Tres Llúries havien heretat ja, el senyoriu de Cocentaina (tots ells fills de l´almirall) i amb el quart s´acabà la saga, doncs va morir sense descendència. Però cal dir que ho va fer amb magnificència, …i tant que si, a d´ell li devem la nostra Fira:

L´ultim dels Llúries a Cocentaina, va ser Alfons Roger de Lluria i Xèrica, encara que realment es va tindre que girar els cognoms per a poder-ho ser (era fill de Na Beatriu, per tant debía ser Xèrica de primer, com son pare). Alfons adoptà el cognom matern de “Llúria” i agafà de segon nom “Roger”, per a que no quedara cap dubte de qui va ser s´auelo. I al igual que ell va ser un gran militar, igualment fidel a la corona, arribant a ser un dels nobles més destacats del temps, figurant entre els caps militars de les forces del rei Pere IV, el del punyalet o el Cerimoniós, fent front als moros granadins, i als nobles de La Unió ací en València. Com a recompensa, el 12 de maig de 1346, Pere III (Pere II de València) li concedeix el privilegi reial per a celebrar la FIRA, event inusualment llarg (inicialment es celebrava durant la 1ª quinzena del mes d´octubre). Aquesta llargada li donà molt de renom a tot arreu, tant que continuem celebrant-la! (Actualment l´u de novembre i cap de setmana més proper, com a Fira de Tots Sants).

Fira de Tots Sants, Cocentaina 2014. Fira de fires. Autor rfaPV (R.Pascual)Fira de Tots Sants de Cocentaina. Any 2014. Autor: R.Pascual

Nou anys després de la primera Fira de Cocentaina, mor Alfons Roger de Llúria i Xèrica, al 1355 i sense successío. Es quan pren el titol Pere de Xèrica i de Llúria (fill de Na Beatriu de Llúria i de Lanza. Ell ja no es girà els cognoms, per tant el primer efectiu dels Xèrica).

Pere de Xèrica i de Llúria va ser altre senyor ben guerrer per al senyoriu de Cocentaina, arribant a ser en 1356, capità general del regne de València. En els dits de les mans es contarien les vegades que xafaría Cocentaina, ja que estava ocupat fent la guerra (en lo be que s´està fent l´amor a Cocentiana...) Entre d´altres guerres, caldría destacar la recuperació de la ciutat d´Alacant junt al Comte de Dénia de l´ocupació de Pere el cruel, de Castella (Aquestos comtes de Xèrica molt a sovint cedien el titol a les seues dones, "sonyores de cocentaina")

Així de pacifics i ben avinguts van entrar els Xèrica, i de la mateixa forma sen eixirien, com es veura més avant.

Amb la casa Xèrica es mantindran els feudals de rellevància a Cocentaina, cosa que no va revertir en la millora de la vila ja que tots van ser senyors d´esperit inquiet al terreny militar i amb més feus, senyorius i titols nobiliaris que la Duquesa de Alba (es un dir clar, la de Alba es la més Gran... bé: "Grande de España").
 
Després de Pere de Xèrica, li seguiría el seu fill Joan Alonso de Xèrica al 1364 i per conseció del rei Pere IV el del punyalet, encara que ací li aguera quedat millor el despistaet..., ja que un any després el Consell d´Aragó modificà la donació perquè era la germana a la que li pertocava per herencia.
 
I va ser aquesta última, Na Beatriu de Xèrica i d´Arborea, amb la que va acabar la participació d´aquesta casa en l´alcasser contesta, ja que va mal vendre a troços el senyoriu de Cocentaina per deutes que no podia pagar, passant per mans del Comte d´Ampuries i sa tia de Llúria, acabant la vila de Cocentaina en mans de la corona d´Aragó.

Durant aquest temps el palau va servir de residencia de justicies i mostassans, i van ser els mateixos habitants de Cocentiana als qui es va tocar enviar delegats al rei, que es trobava a la cort d´Aragó, perque es validaren de nou els privilegis adquirits amb l´anterior senyor, Roger de Llúria, i poder així destinar part dels tributs a la reparació de les muralles, valls i l´alcàsser.

Ja sobre el mandat de la corona serien els alcaides o custodis (el primer al 1390)que anomenava la corona els qui residiren a l´alcàsser, siguent les titulars del senyoriu les propies reines (Na Leonor, Na Sibila, o Na Violant) les quals també aconseguirien privilegi per a reinvertir en les obres del alcàsser.
 
I lo dit, quan més lluny estaven els comtes de l´alcasser i fortalesa, més despreocupada tenien el senyoriu de Cocentaina, així que obres importants de caracter públic es deurien de fer ben poquetes per aquell temps.

Tot canviaría quan al 1448, Ximen Pérez de Corella, conseller del rei Alfons el Magnànim compra a aquest per 80.000 florins d´or, la Vila, Baronia i fortalesa de Cocentaina, concedint-li a més el titol de Comte de Cocentaina (primer concedit per els reis d´Aragó en el Regne de València), convertint-se així doncs, en el primer senyor feudal amb el títol de COMTE de COCENTAINA.

Aquesta familia Corella, son els que li donen al alcasser l´actual aspecte, duen a terme grans obres per tal d´acondicionar aquest com a Palau i residencia:

-Es va cobrir i elevar tres de les quatre torres, creant balconets amatacanats i altres amb troneres de globus crucífer:

-Es va crear la Sala Daurà, amb nervadures gótiques i pintures al oli representant la genealogia dels reis de Navarra dels que asseguraven que eren descendents, i escenes de batalla (en un d´ells a Jaume I el Conqueridor, davant les torres de Serrans de la ciutat de Valencia):

-El Saló d´Embaixadors, amb balcons, pis de taulells gòtics i trespol enteixat de fusta enmarcant filigranes d´algeps plateresc fet amb moldes:

-Claustre renacentista al pati d´armes, el qual van deixar inacabat:-Capella de Sant Antoni, de bòvedes de creuería amb nervadures gòtiques simulades:


Una gran transformació per a goig de la familia Corella es clar, però que hui en dia, i veges tu per aon, a acabat revertin en el poble (una vegada comprat per l´Ajuntament als diversos particulars) gracies al turisme, nou sector del que tots esperem potser massa, i que tant disfruta de l´estampa renaixentista d´estil italià del nostre palau.

A part del palau, també es gastaren els florins construin l´esglesia de la Mare de Deu amb altar i camerí barroc, i cediren l´ala Nord del palau per a crear el Monestir de les monjes Clarises:

La familia Corella es va prolongar en el temps, succeint a Ximent Pérez el seu fill, Joan de Corella i Llanzol al 1457, després els seus nets Joan Ruiz de Corella i de Moncada al 1478 i Rodrigo de Corella i Moncada al 1519.

Al 1522 el titol passà a Guillen Ruiz de Corella i de Borja que va substituir a son pare Rodrigo de Corella i Moncada.

Al 1541 va ser Ximen Pérez Ruiz de Corella que, endivineu, era fill de Guillem Ruiz de Corella i de Borja... com vegeu aquesta familia si que se li donava be alló de procrear i tingueren hereus varons a cabaços els quals van permetre mantindres en la vila comtal per molt de temps; li seguiren: Gastón Ruíz de Corella (1601 - 1611), Guiomar de Corella y Cárdenas (1611 - 1613), fins Jerónimo Ruiz de Corella el qual agafà el titol nobiliari contestà al 1613 i soles tingué filles, de tal forma que heretà el senyoriu la primogenita, Antonia de Corella i Dàvila al 1623, siguent així l´ultima dels Corella a Cocentaina.

Va ser doncs quan al maridar aquesta Antonia Corella amb Diego de Benavides i Bazan, Comte de Santisteban del Puerto, entrà al palau comtal una nova saga, la familia Benavides, familia que com es veurà a continuació ostentava altres titols de més categoria, tenint el de Cocentaina com un més acumulat als aconseguits a base d´emparentarse amb altres families de nobles, i que utiliçaven com a simple dret de benefici, es a dir, ...que nomes venien pa´cobrar! ...i el que es pijor, del que recaudaven ben poc es quedava al poble ja que on acabava revertin era en les viles de més rellevancia on residien.
Aquests van ser els comtes d´aquesta casa:

(1648 - 1659) Pedro de Benavides Dávila i Corella, II Marqués de Solera i VIII Marqués de las Navas.

(1659 - 1716) Francisco de Benavides Dávila i Corella, IX Conde de Santisteban del Puerto.

(1716 - 1748) Manuel de Benavides i Aragón, I Duque de Santisteban del Puerto.


(1748 - 1782) Antonio de Benavides i de la Cueva, II Duque de Santisteban del Puerto y IX Conde del Castellar.


I es al 1805 quan Joaquina María de Benavides i Pacheco adquirix el titol de comtesa, amb qui finalisarà aquesta saga al no continuar Benavides com a primer cognom del seu fill amb Luis Maria Fernandez de Córdoba i Gonzaga, Duc de Medinaceli.

Amb aquest primogenit doncs, Luis Joaquín Fernández de Córdoba i Benavides, entra al Comtat Contestà els Medinaceli, casa que conserva el titol de Comte de Cocentaina des de llavors fins l´actualitat:

(1805 - 1840) Luis Joaquín Fernández de Córdoba i Benavides, XIV Duque de Medinaceli.

(1840 - 1873) Luis Tomás Fernández de Córdoba Ponce de León, XV Duque de Medinaceli.

(1873 - 1879) Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, XVI Duque de Medinaceli.

(1880 - 1956) Luis Jesús Fernández de Córdoba y Salabert, XVII Duque de Medinaceli.

Realment els Medinaceli han conservat el titol de manera honorifica ja que a penes van poder aprofitarse´n de la gracia de Deu ...o per la gracia de Deu, de les hortes i bancals de la vall del Serpis ja que a pricipis del segle XIX comencen a desapareixer els senyorius, les desamortiçacions els van possar les banderilles, i la II REPÚBLICA l´estocada final.

A Espanya, els tituls nobiliaris van ser abolits legalment mijançant la Constitució de la II República aprobada el 9 de Decembre de 1931; encara que tots sabem que els nostres iaios van estar treballant per als senyorets, de palauet al poble, xalet d´estiu i nose moltes fanecaes de finques arrendades, que sense tindre titol exercien (també es deveres que per no rebaixarse a treballar patien més fam que carota!).

Actualment i des de 1956 es Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa, XVIII Duquesa de Medinaceli, la que regenta el titol honorific, es pot dir per tant que es l´acutual Comtesa de Cocentaina.


 

Jujen vostes mateix, però jo al coneixer tots els llinages ...i personages que van pasar pel senyoriu, Vila, i fortalesa de Cocentaina entenc millor perquè quan parlem dels senyors i comtes del nostre poble sempre anomenem als LLÚRIA i als CORELLA, i desterrem al més oscur oblit tota la llarga llista vista dalt.


Com anectota afegiré que en l´any 1990 van presidir els actes que Cocentaina celebra en honor a la seua patrona, La Mare de Deu Del Miracle, el Duc de Sogorb, fill de l´actual Comtesa de Cocentaina i secretari per llavors de la Fundació Medinaceli, amb la seua dona, la seua altea Reial María de Gloría de Orleans Braganza i Borbón.

I no soles va vindre "de festa" sino que es va signar un conveni amb l´Ajuntament per ampliar en Cocentaina la Fundació "Casa Ducal Medinaceli" a fi de que l´Anjuntament li proporcionara un inmoble on cear un arxiu amb fons propis del Comtat de Cocentaina, recollits en aprox. 35 lligams de la secció "Cocentainyna" de l´arxiu Medinaceli reproduits en microfilms i xerocopiats, acompanyats de vegades de documents originals (jo no se que a segut del projecte de la Fundació ni dels documents, tu els has vist, ...jo tampoc!).

La ilustre visita va ser reflectida com a noticia a la Revista "Cocentaina EL COMTAT" de l´any 1990, revista que em va portar m´auelo farà unes semanes acompanyada de més publicaions locals (la més antiga de 1928! aixó ja es una joieta!, joieta que ja li tocava encendre flama per a una d´aquestes torraes de xulles i botifarres estiuenques, i que m´auelo a salvat de la mistera).

Moltes gracies al meu iaio, per enrecordar-se´n del seu net cada vegada que te cultura entre mans, a d´ell li dedique aquest "escritiet".


P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que em rectifiquen els de Geografía e Historia (i els de Lletres també, perquè les aspardenyaes son wapes! pero s´enten eh!) El que acabe d´expondre es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... a la pàgina web de la Fundació Medinaceli es poden consultar les dades dels comtes a partir de Pérez de Corella. Fotografies ressercades a la xarcia i de collita propia.



.

2 comentaris:

Ignasi Belda ha dit...

Gràcies per aquest post. Amb una mica de faltes d'ortografia pel meu gust, però no està malament.

Sempre havia pensat que en Roger de Llúria va ser el primer comte de Cocentaina i ara veig que no.

elSocarraet ha dit...

Jajaj.. per al teu gust i el de qualsevol!
Si veu aquest escrit el meu professor de valencià em mata, i si ho llig el d'història el que es tiraria per la finestra seria ell. Aquest escritet el vaig publicar amb tota la barra, perquè no està fet per a cap d'ells, el vaig fer perquè l´entenguera el meu veí, el que no li agrada llegir en valencià i menys historia!jeje.. (Com diu la post data, les aspardenyaes son ben wapes!)
Promet guardar les formes a la pròxima! ;)
Moltes gracies Ignaci, per llegir-ho i per comentar-ho!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...