Cava Arquejada d´Agres (03/04/2010, després de ser adquirida
per la Diputació Provincial d´Alacant)
De la Cava Arquejada, emblema del Parc Natural de la Serra de Mariola, coneixíem dades geogràfiques o arquitectòniques del que a arribat fins als nostres temps:
-Situada a 1220m d'altura sobre el nivell del mar, té una planta hexagonal de 9´10m de costat en seua cara exterior i circular de 14´9m de diàmetre en la interior, formant un mur de maçoneria de 0´55m d'espessor entre elles.
-La seua capacitat és de 2.000 m³, i la seua altura, sobrepassa els 12m des de la base.
-La coberta de la cava estava sustentada per una estructura encara existent, formada per tres arcs que s'entrecreuen en la clau, de 14´90m de llum i 7´45 de fletxa.
…
No obstant, sobre la seua història ja no son tantes les dades documentades. Sabem que ja existia en 1780, i que es va mantenir en ús fins a 1906.
Doncs bé, sembla que els treballs de restauració que la Diputació Provincial d'Alacant està realitzat en la cava gran d´Agres, ens la van a redescobrir històrica i arquitectònicament!
De fet aquesta setmana ja han eixit en premsa les primeres troballes, oferint-nos noves dades sobre aquesta primitiva fàbrica de gel, perquè en prenguen coneixement i posterior estudi:
I de moment ja sabem que un dels picapedrers que va realitzar els carreus que formen els seus arcs, va gravar “1702” amb el seu punxó sobre una de les dovelles pròximes a la clau, posant en dubte així, els estudis que fixaven la seua construcció en la primera meitat del segle XVII, o d´altres que es remuntaven més arrere datant-la en el segle XV.
Tot són conjectures sobre la nova troballa però..., difícilment “1702” siga la signatura del senyor picapedrer per a cobrar els carreus realitzats (com ens diuen de les marques aparegudes als carreus del Castell i el Palau de Cocentaina), i complicat ho veiem que fóra el nombre de vegades que no va encertar el punxó amb la maça i es va pegar al dit… Així que, aquest picapedrer sembla que ens ha posat en la pista de que, o bé la construcció va finalitzar més tard del que ens pensàvem, o bé la coberta original va ser substituïda posteriorment. Perquè d'una cosa si estem segurs, una cava no funciona sense coberta.
Hipòtesis desgavellades a part, aquesta troballa i totes les que arribaran durant la restauració del emblematic pou de neu, van a servir per a conéixer-lo millor, i de segur que també, per a plantejar altres noves incògnites.
Perfil i Secció de la Cava Arquejada en el seu estat actual.
D'altra banda els treballs previs també han permès conèixer-la millor arquitectònicament:
El buidatge del fons del got, ha permès recuperar la seua profunditat original, descobrint 0´6m més, destapant en el seu fons el sistema de drenatge de la cava, amb el qual es canalitzava l'aigua del desgel cap a l'exterior.
Aquest buidatge també a permès recuperar 100m³ d'enderrocs procedents de la construcció original, mitjançant els quals s'ha pogut conèixer que sobre els arcs recolzaven biguetes longitudinals de fusta i sobre aquestes un tauler de canyís i algeps que suportava les teules àrabs que li servien de cobertura.
Es presenta en públic així, una nova intervenció en el nostre patrimoni, que almenys a nosaltres, se'ns esdevé interessantíssima. Així que ja tenim excusa per a pujar a sovint al cor de la Mariola en aquest nou any!
Des d'ací li farem el seguiment que es mereix, perquè el tema ens il·lusiona
...i per a concloure l´escritet , aquesta fotografia! a veure si la reconeixeu:
(de no ser per el remat en forma de pinya...)
Cava Arquejada d´Agres, amb la seua coberta a sis aigües de teula àrab.
.
