Del temps… del Barça-Madrid… de la nova autovia…
NO, ara al poble nomes parlem d´açó:
I tu, que opines?!jeje...
.
.
.
Xè quina fira tu..!
Farà uns messos, buscant en el calendari en que ilusionarse després de Festes, em vaig trobar el dia 1 de Nov. pintat de Diumenge, i de seguida vaig pensar: la Fira d´enguany serà circunstancial, sense pont i amb la coyuntura económica per la que passem…, que collons jo no pense així, sería més be: Enguny tenim toootes les paperetes per a que ens toque una FIRA fluixiiica fluixiiica, …doncs res més lluny del que sa vist!Enguany em disfrutat d´una de les edicions més bones dels últims anys. Una Fira curta, que encara se ma fet més al estar tan farcida de canvits i novetats, …al menys un dia més ma faltat per a firarme!
I una clara tendencia a “agranar cap a casa” ma paregut veure en aquesta edició, però en el millor sentit, fent la Fira més nostra sense mirarse tampoc massa el melic. L´exposició de Gustavo Pascual, o la de “Mare de Déu…, quina festa”, la promera fira de turisme de la Comunitat, o el porrat valencià, la recuperació del joc de la sortija, …fins els espectacles de soc islamic i mercat migeval han segut marca de la casa. Serà cosa de la crisi i la política de donar treball als veins, supose? No o se, però el que esta clar esque enguany se li a obert la porta de la Fira a la gent del terreno amb bon fer per a que demostren del que son capaços, i a la vista està que o han aprofitat!
“a Cocentaina dolçaina i tabal, des de la Fira fins al Nadal!” …tres voltes vam fer el viatge amb Alexandros! No se quan podré, ni com se me donarà, però cada vegada tinc més ilusió per fer sonar eixe instrument de vent, …el que si tinc clar es on: Enorabona COLLA DE DOLÇAINES I TABALS MALPASSET! El Ballet d´Alicia Montava, Papallona teatre, El Ball de San Vito, o pep el Botifarra van passar també pel pati d´armes animant i entretenint els descansos de la gent (que be que van els banquets a mijan mati..!)I un altra celebració ben portada en “Els Musulmans al Comtat”:Si, ara fa 400 anys que aquesta cultura fou desterrada, i enguany el CENTRE D´ESTUDIS CONTESTANS ens l´ha recordat , i ens a ajudat a entendrela valorant l´aportació histórica d´una societat que va estar assentada en aquestes terres i que tant a influit en el que hui som. I o han fet amb una exposició instalada magnificament a la seua seu del carrer major, que després del gran treball de caixejar amb pladur les estancies, ambientanles a l´estil arab, ja no sabies si estaves al tipic i clasic Museu Arqueològic del Comtat o al capdavanter MARQ d´Alacant. Felicitacions… Artesans nous al mercat migeval, ferrant cavalls, treballant l´espart, la ceràmica, el vidre o la pedra, una setreria amagada en les monjes de baix i un pla que es deveres.. li faaaltava algo (ja fa dos anys que tirem en falta la titella Salvador, algo niara que buscar per a anys veniders)Enguany no vam veure el Tir i Arrossegament peró si vam estar a l´Exhibició de Muntada i Doma de la CUADRA DE PELUCA, aquesta vegada amb torneig migeval icluit, tot un luxe sense pagar un duro (els de la plaça de bous que van montar on paren els circs em pense que no es van mejar ni un torrat!):
Els expositors a pesar dels pesars no han voigut faltar a la cita, ajuda molt el nivell de visitants que asegura la Fira i l´Anjuntament que enguany no a muntat el preu del m2. Com sempre ells ens reserven alguna sorpreseta:
I per la la plaça del Mercat a l´hora que pasares tagarrava fam, de fet sempre estava de gom a gom:I una Fira sense les rodetes no es una Fira, com sempre l´asignatura pendent: un nou recinte firal que´l que tenim sens va quedar menut ja fa una decada:
I per acabar el dia i ensetar la nit teniem “Llagrima de Foc”, un espectacle que barrejava la dansa clàssica amb la més contemporanea de manera espectacular. Amb aquest espectacle em descobert nous artistes locals i un nou escenari per a la Fira, la Plaçeta S.Miquel. Després de sopar, a continuar la nit al “ESPAI FIRA I FESTA!” una carpa al pati del Bosco que es va quedar menuda, es notava qur fea temps que l´esperavem, ben vinguda siga, i que siga per a quedarse!jeje (i ara també: "Mare de Déu..., quina festa" niava tan Divendres com Dissapte!)
I per a pasar la resaca del espirituos i maleit café, res com baixar el dia 1 de bon matí al Pla de la Font,
...allí mentres disfrutes dels animals, la música i les danses amb un bon entrepà entre mans de les MESTRESSES DE CASA, acompanyat d´aiguasal i vi, ...quan et dones conter se ta pasat tot, fins la son. I més enguny que vam estar fins les 12:00 per a veure el Joc de la Sortija, tot un exit:
Tot va acabar el mateig dia 1 de Novembre al parc del Ferrocarril amb un castell de focs artificials que donà cloenda a la 663 edició que tenía que ser una més i acabat siguent inici de noves espectatives per a una Fira que no deixa d´evolucionar a pesar de la que cau, i no o dic pel temps, que mira que´l va fer Bo!
Com diu la novia: El que més tagradat de la Fira? TOT!
I el que menos? QUE S´ACABE!!
.