Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA!

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

L'última gran solsida d'aquest edifici, en 2013, va provocar la desaparició d'un altre tram del seu mur circular. I alhora, a nosaltres, la convicció de no contemplar la seua desaparició de braços creuats.

Fruit de tal obcecació van ser escrits com “Desapareixent mentre ens mira” que, advertint del mal estat de tan emblemàtica i poc accessible construcció, va saber remoure consciències fins a trucar a la porta encertada. Una vegada dins, només bastava entrar amb el treball ben fet: Una “Proposta d'Intervenció” que hui, després de visitar les obres, ens alegra saber encertada.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

D'aquella proposta, cedida com a base per al projecte que s´està duent a terme, sabem ja realitzats els mesuraments y alçaments de plànols, així com l´estudi arqueològic al llarg dels treballs de rebaix del pati superior i retirada d'enderrocs de les arrencades dels murs.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA!

Ben curiós serà coneixer tot el que haja pogut aparéixer durant les excavacions, però de moment ja tenim la sorpresa en el mateix centre de l'edificació: És aquesta arrencada del que sembla ser un pilar central de secció quadrada. Ganes tenim de saber si es tracta d'un pilar per a donar suport a una construcció horitzontal, com ara una planta superior o una coberta, o per contra es tractaria d'un pedestal sobre el qual es montaven les peces d'artilleria. Paciència xiquets, …esperarem a veure el que ens diuen els arqueòlegs.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

La consolidació dels elements constructius amb morters de calç i la pedra original, producte de les solcides, a més de recuperar els sistemes  d´evacuació de pluvials originals, …correctisim.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Respecte al  recrescut de murs, pues... com sempre que arribem a aquest punt en qualsevol intervenció en el patrimoni, salten totes les alarmes al intentar tindre en compte els criteris de mínima intervenció. 

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Personalment, pel que fa al recrescut de murs, vaig justificar així el recrescut de dos trams diferenciats  (sempre buscant una cuidada relació harmònica amb la part original, però deixant notar de forma inequívoca la nova intervenció i assegurant la seua reversibilitat amb un geotextil o lámina divisoria en la unió a manera de junta en la trovada amb l´edifici original:

Enderrocs del Torrejó, després de l´última gran solsida. Foto: R.Pascual (13-05-2013)

-Tram de mur recentment desaparegut (2013):

Restituir aquest tram de llenç fins al nivell que lluïa abans del desafortunat despreniment (donat que existeix informació contrastada i documentació gràfica recent), significaria el restabliment del perfil històric de la torre, ajudant a la percepció visual, de les línies de perfil que ens han fet imaginar fins ara, quina podría ser la seua veritable magnitud, ajudant així a la comprensió de la seua importancia dintre de l'antic complex del Castell.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

-Tram central del mur (cara Est):

Arrasat fins a l'altura a la que es trobava el pati superior en 2013, presenta un clar risc de caiguda, donat que és el punt en el qual el pati superior es troba a major alçada respecte a la cota del terreny. Donat que qualsevol posada en valor de “El Torrejó” necessitaria  protegir als visitans d´aquest risc, una de les solucions llògiques, sense eliminar les privilegiades vistes a la vall, es sens dubte el recrescut del mur de la torre fins a una altura mínima 1,15m des de el pati superior (entenent per l'altura del pati superior la resultant després de l'eliminació dels dipòsits). Això si, Aquesta solución obligaría a restituir la pedra llaurada superior de l´arpillera est, així com els brancals i llinda del buit desaparegut.

 Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

 Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Trobe a faltar un apuntalat preventiu dels murs de major alçada, actualment en estat ruïnos, que hagueren aportartat estabilitat a les fàbriques més afeblides, i seguretat per al desenvolupament de les tasques d´intervenció. I hem semblen acertadísimes les propostes de millora d´accesibilitat y senyalització, algunes de les quals ja estan executat-se:

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

Com sempre, vam pujar al torrejó per l'aljub del “torejador”, passant per la pinaeta que hi ha als seus peus, …com a cabres! (de manera literal per que un grup d'aquestes indomables ens van avançar sense miraments entre les penyes; mai abans les havíem vist per aquestos indrets!)

I com sempre també, ens van tornar a sorprendre les seues vistes. Això sí, aquesta vegada en arribar al torrejó va haver-hi una agraïda diferència: Canviar la malenconia que suposa veure un edifici que desapareix mentre et mira, per l'alegria de saber-lo salvat.

P.D: No cal dir que per a pujar per ací, per tal de visitar "el Torrejó", fa falta seny. En cas de mancar d'aquest, ens informen que els accessos des del castell a la torre sentinella, estan tallats i prohibits a tot personal alié a les obres, fins la finalització de les mateixes.

Recuperant el TORREJÓ ...Torre Sentinella Est, del Castell de COCENTAINA. Foto: R.Pascual (13-10-2019)

.

A tardat... però a arribat! (intervenció al "TORREJÓ DEL CASTELL")

Ara fa 6 anys escrivíem al nostre blog aquest escritet: " Desapareixent mentre ens mira... EL TORREJÓ DEL CASTELL! ", advertint el mal estat d´ una de les torres sentinella del castell de Cocentaina.

Alçar-se aquest matí, i veure operaris treballant per a evitar la seua desaparició, ens fa veure que alguna cosa vam fer bé... I ho continuarem pensant cada matí, en alçar-nos i poder continuar veient aquest trosset d'història mirant-nos des del turó del castell. 

A tardat però, cal dir-ho: Les autoritats municipals han complit, "El torrejó" ja està en procés de consolidació!

Desapareixent mentre ens mira... EL TORREJÓ DEL CASTELL !

Hui toca un escrit d'eixos: “per a què no siga tot bonico…” (l'anterior d'aquests, va acabar molt bé amb la ràpida reparació del solsit de les vies del tren Alcoi-Xàtiva):

Aquesta setmana vam tornar a pujar al castell per on més ens agradava de menuts, ben lluny de la senda marcada.

Des de sempre què ens agradat pujar camp a través per a veure les altres construccions que existeixen en el penyal i que formen part de l'antic complex del castell. Però aquesta vegada ens hem portat un mal sabor de boca a casa: El “torrejó” o mirador del castell està caent mentre ens mira des de les  seues vistes privilegiades…

 Enderrocs del mirador del castell “el torrejó” (13-05-2013)

Un nou afonament dels seus murs ens mostrava una imatge desolada a mesura que ens acostàvem, fins que vam poder comprovar de prop que part d´aquesta torre vigía havia desaparegut. En arribar a la seua altura comprovarem que uns 2m del mur circular de maçoneria que tancava la construcció defensiva, havia col·lapsat esfondrant-se (concretament el seu extrem nord). Suposem que les últimes pluges acompanyades de l´any de vents que estem tenint han pogut amb aquesta construcció ja molt deteriorada:

 Comparativa del tros desaparegut (Abans: 20-12-2008; Després: 13-5-2013)

Per a fer la pena més gran va coincidir que, just quan arribàvem als seus voltants, van començar a “tocar a mort” les campanes d´alguna de les parròquies  del poble:

Superposició de fotografies, comparativa del tros desaparegut (Foto: 13-5-2013 amb superposició de: 20-12-2008)

Per sort solament a sigut una part xicoteta del mur, i encara podem dir que tenim torre mirador est (el més gran i el més sencer dels que queden en la penya del castell), però si no volem que desaparega del tot per a què els nostres fills i néts puguen seguir pujant camp a través a veure-ho, caldrà tirar-li una mà ara que encara desafia la gravetat i el pas del temps per sobre de la seua trobada amb el terreny.

  Enderrocs del mirador del castell “el torrejó” (13-05-2013)

El pròxim taller d'ocupació, o qualsevol altra iniciativa servirien perquè, amb una mínima intervenció, mantenir aquesta construcció històrica que compta, sens dubte, amb les millors vistes del poble de Cocentaina:

 Imatge d'arxiu (20-12-2008)

  Imatge des dels voltants del “torrejó” del castell de Cocentaina (13-05-2013)

Des d'ací oferim les nostres mans d´“al-arif” per a ajudar al “torrejó”, …que el pobre està  demanant a crits una intervenció de consolidació per a evitar que vaja a més la seua deterioració.

 

P.D.: En arribar a casa, ens vam posar a cercar imatges del "torrejó" abans de l'últim despreniment del mur, i ens vam trobar aquest escrit que us convidem a llegir:

Feu clic en el títol o en la imatge…

EL CASTELL QUE NO CONEIXES... (18 de febrer de 2011)

 

 

P.D. (21-5-2013) : Pel que fa a nosaltres, vam fer arribar aquest post tan aviat el vam publicar, a l'Ajuntament de Cocentaina. A hores d´ara la Tècnica de Patrimoni del Ajuntament ja a mostrat el seu interès per  l'estat actual del “Torrejó”. El tema està en bones mans...

 

P.D. (05-06-2013) : Responsables de patrimoni de l´Ajuntament de Cocentaina ens han fet saber la seua intenció d´iniciar els procediments administratius que possibiliten una intervenció de consolidació en “El Torrejó”.

 

.

Cartells que anuncien la primavera…

Fóra esquemes! Enguany anunciarem la primavera amb cartells frescos i plens de vida!

Ja podeu veure penjats a les seues places majors els cartells de les festes patronals que Cocentaina i Alcoi dediquen a la Mareta i Sant Jordi. I enguany els seus respectius autors ens han sorprès amb obres gens encorsetades…

El Cartell de les Festes patronals en honor a la Mare de Deu del Miracle 2012 de COCENTAINA és obra de l'escultor contestà Moisés Gil:

 
Com si d'un esbós de les seues escultures es tractara, Moisés Gil ens presenta un cartell gens aparatos i quasi monocrom, rojos i coures sobre fons blanc. De tan simple, espectacular!

 

El Cartell de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Jordi 2012 d´ALCOI és obra del pintor Raül Botella:

Com un còmic de Buscando a Wally, en ell estem tots representats! Els carrers plens de vida sota un sol de pluja, …aquest rebombori em recorda molt a Alcoi el dia 22 d'Abril. i enguany que cau Diumenge…!

Les Llunes de Qustantaniya

ESPECTACULAR, el regal que ens ha fet el blog Las Lunas de Perputxent a tots els que passegem de tant en tant per elSocarraet: La imatge que il·lustra l'encapçalament del nostre blog, però presa en aquest cas sota la immensitat de la volta estelada de les nits de Qustantaniya, girant tota ella al voltant de l'estel Polar. Tota una circumpolar sobre el nostre emblema, logo i lema, El Castell de Cocentaina.

Las Lunas de Perputxent, és un blog del Comtat, nascut a la vall que li dóna nom allà per l'any 2009 quan el seu autor, Justo Sellés, arrancava els primers posts amb aquestes paraules que ben bé el defineixen:

“Apenas he comenzado a leer la documentación que ha caído en mis manos y ya ardo en deseos por calzarme las botas y patear los lugares donde sucedieron los hechos: por pisar el castillo de Perputxent, el de Planes o el de Alcalà; por subir a la cresta de Benicadell; por perderme en el barranc de l'Encantà, en sus cuevas, en sus riscos, como un pastor andalusí del siglo XIII…”

I és que Justo va més enllà de l'espectacular fotografia nocturna i els ben documentats escrits que gaudim al seu blog, en el seu cap ronda des de fa més de 2 anys Abu Abd Allah ibn Muhammad ibn Hudäyl al Sähuir, més conegut per “Al-Azraq” (El Blau), excepcional personatge històric del que prepara una novel·la, …que esperem regalar per als reis mags del 2013! Tant de bo si així és, i estem segurs que amb la seua bona dosi de bogeria, l´obsessió que te per la rigorositat històrica i la seua capacitat de suggestió davant cada racó dels què van formar els dominis del wazir Al-Azraq, aquest projecte arribarà al millor dels termes.

 

P.D.: El reportatge complet del castell de Cocentaina el podrem veure proximament en Las Lunas de Perputxent, fotoblog que vam conèixer gràcies a un altra fortificació del comtat sobre la qual tenim especial debilitat, el Castell de Perputxent.

El Castell que no coneixes...

Qui no coneix el castell de Cocentaina?! Des de la seua estratègica posició és divisat des de tota la vall del Comtat.
No obstant això no son tants els que coneixen aquest “altre” castell que vós ensenyaré i que, estant al mateix tossal, els és desconegut fins als mateixos contestans.

L'edifici que coneixem com a “Castell” situat en la part alta del penyal que domina tot el poble i la seua vall és sols la torre homenatge del que antany va ser tot un complex d'edificacions molt més gran, de totes aquestes construccions al voltant de la torre principal vos parlarem aquesta vegada.

El camí empedrat que servix actualment d'accés a la torre homenatge va ser construït en 1995 durant la restauració de la mateixa, fins llavors no va haver-hi més que una senda senyalitzada amb les franges blanca i groga per la que a sovint soles pujaven els majors, els més jóvens no pujàvem dos vegades pel mateix lloc, es per açò que des de menut tinc l'hàbit de pujar per qualsevol lloc menys pel marcat, cosa que ja sabeu que no és massa correcta perquè al final són tot camins, però que m'ha portat a conéixer construccions de l'antic castell que d'una altra forma no ho haguera fet.
Arran d´açò en les últimes eixidetes “domingueres” per a fer gana (encara que siguen en Dissabte…) vaig agafar una càmera per fotografiar tot allò que sempre me trobat muntan al castell abans que desaparega, ja que a diferència de la torre homenatge, aquestes construccions no s'han restaurat i estan en ruïna i seriós perill de desaparició.

Estem parlant de construccions pertanyents en la seua majoria a l'època àrab (inicialment, ja que després també van patir modificacions cristianes) per la qual cosa la majoria d'elles són anteriors a la mateixa torre homenatge (Les últimes excavacions dutes a terme en 1994 daten la torre homenatge al s. XIV, mentres que la majoria de les edificacions restants, existents en el mateix turó, són de construcció original àrab i ja es parla d'elles en diversos textos del s. XI), açò ens fa pensar que el castell anterior a la reconquesta seria un ampli recinte murallat per a protegir a la població musulmana i els ramats en situacions de perill, aprofitant l'altura del tossal i les dificultats que de forma natural existeixen per a accedir al mateix.

Si vos pareix anirem per parts:

- TORRE OEST:

Aquesta no presenta dificultats per a accedir a ella i és la més pròxima a la torre homenatge (està a uns 100m costanera a baix), per això és fàcil que molts hagen estat en ella, començarem doncs per ella:
Situada a l'Oest de turó del castell, es pot veure a simple vista des de la mateiza plaça del pàrquing del castell,  es tracta d'una xicoteta torre de vigilància de murs estrets de maçoneria dels quals hui només es conserva la base circular datada en els s. X-XI.

- MUR OEST:

Mur de considerables dimensions construït per mitjà de maçoneria de pedra del lloc i argamassa, en aquest cas ben treballada per capes lineals. Es pot suposar que es va construir per a la contenció de terres que feren possible una replaça de majors dimensions en la part superior, funció que contínua complint. Està datat en els s. X-XI

- TORRE I MURALLA SUR:

Si pugem a peu des del poble per la senda que que naix en Santa Bàrbara (entre els dos dipòsits d'aigua), les podrem veure de lluny a poc que ens fixem: observarem una línia formada per un mur de maçoneria que finalitza en una construcció circular, base de l'antiga torre Sud, prou davall de la torre homenatge i les coves naturals (per concretar la seua localització diré que la torre homenatge es troba a uns 750m d'altitud i aquestes edificacions es troben 115m més avall, a uns 635m, en la cara sud del penyal del castell).

Per a poder accedir a elles necessitaríem anar a propòsit, camp a través, cosa que ha fet que siguen més desconegudes. Si creuem el barranc que separa la lloma de Santa Bàrbara amb el penyal del Castell, pels bancals erms i sense perdre de vista la línia recta que crea sobre la pedra la base del mur, podrem arribar a ell facilment.

Una vegada hem arribat a l'inici d'aquest mur i caminat sobre la seua base, podrem arribar fins a la Torre sud, edificació semblant a la torre Oest, igualment de planta circular però aquesta de majors dimensions. Actualment els seus murs, al igual que els de la muralla es troben totalment esmotxats pel pas del temps, i només ens fan imaginar el que antany van poder ser elevant-los mentalment sobre el sòl.

- BASSA DEL MORO:

Altres li diuen 'el torejador', i la podrem veure si seguim la senda que iniciem en la torre i muralla Sud. Es tracta d'un aljub de grans dimensions construït per mitjà de la tècnica de la tapiería a base de grava i calç (reformat posteriorment amb maçoneria) de grossària variable, que va servir per a arreplegar aigües, dotant així al recinte murallat de aigua durant quasi tot l'any (el mateix es troba a una altura de 625m pel que la seua localització és perfecta per a arreplegar totes les aigües pluvials de la vessant Sud-Est del tossal. Per les seues grans dimensions i a pesar del seu mal estat és visible des del poble, però no són molts els que ho han visitat de prop.

- EL TORREJÓ:

Si continuem pegant la volta al castell pujant junt al pi (únic de grans dimensions en tota la penya, destaca clarament a la cara Est), just damunt d'aquest gran pi trobarem la torre Est o 'Torrejó'.

Aquesta construcció data de finals del segle XV, i naix de la necessitat d'adaptar el castell a les armes de foc. El comte de Cocentaina va manar construir aquesta torre circular amb troneres apropiades per a aquesta noves armes, que al igual que la resta va ser construïda per mitjà de maçoneria de pedra, amb tres troneres de pedra llaurada i rajoleta. Aquesta última torre es troba a uns 675m d'altitud (des d'ella es domina a la perfecció tot el poble, no trobàreu millor lloc per a disfrutar de les vistes del casc antic medieval).

Des d'ella fins la torre homenatge només ens restarà pujar uns 200m per la vessant del penyal, per la que no deixarem de trobar restes de materials (cerámiques, carreus llaurats,...) despresos de les diferents edificacions de l´antic complex:

- L´ABACAR:

Pujant pel penyal cap a la torre homenatge ens trobarem en diverses ocasions amb diferents murs (hui només queden els seus encontres amb el terreny i a penes alcen un parell de metres sobre el mateix en el millor dels casos), aquestos murs conformaven una muralla o albacar on es resguardarien, població i bestiar, en cas de perill.

Rodejant la torre homenatge per les seues cares Sud, Est i Oest (en la cara Nord ja sabeu que està el penjat, pel que mai va ser necessària questa protecció. Per cert, aquesta zona del penjat es molt perillosa, eviteu-la. Si aneu amb xiquets o animals aneu alerta, i amb molta atenció de que no s´acosten) i a uns 20m per baix de la torre homenatge es troba l´anomenat “albacar”.


- EL SAFAREIG:

És l'aljub més pròxim a la torre homenatge, els seus quatre murs de maçoneria lluïda servirien per a albergar aigua, i el fet de que estiga als voltants de la torre homenatge ens fa pensar que seria el safareig que més farien servir per a l'ús diari.

Doncs ja hem arribat al cim del Castell de Cocentaina, però aquesta vegada sabent que la majestuosa torre que tenim davant, considerada com un dels pocs exemples del 'Donjon-feudal' al més pur estil gòtic militar valencià del s. XIV, no era sinó la torre homenatge d'un recinte murallat molt més complex:

...y com que no hem passat per l'Ajuntament a demanar les claus de la torre, ens abaixarem a casa pel camí empedrat (com la gent normal!jeje) i amb les ganes d´entrar a la torre principal (deixarem la visita a la torre homenatge per a un altre “escritet”), no sense abans tirar a la vessant del tossal tooots els pedrots i restes de ceràmiques que tenim en les butxaques i que hem anat trobant mentres pujàvem, perquè siguen els entesos els que les troben (gracies a aquestes restes hui sabem que ja van haver-hi assentaments en aquest mateix tossal en època ibera, ceràmiques del s. IV a.C, o assentaments barbarescs en el s. X).

Bo, esperem que aquest passeig haja servit per donar a conéixer l'antic castell, i des d'ací animar a que, com en altres ocasions, les entitats contestanes es menegen per conservar el que queda abans de la seua total desaparició.

P.D.: Fotografies i textos propis (hem consultat moltes fonts, destaquem: El Patrimoni Històric i Artistic de Cocentaina, Abril 2003 Ajuntament de Cocentaina) Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errata no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.

.