divendres, 18 de febrer del 2011

El Castell que no coneixes...

Qui no coneix el castell de Cocentaina?! Des de la seua estratègica posició és divisat des de tota la vall del Comtat.
No obstant això no son tants els que coneixen aquest “altre” castell que vós ensenyaré i que, estant al mateix tossal, els és desconegut fins als mateixos contestans.

L'edifici que coneixem com a “Castell” situat en la part alta del penyal que domina tot el poble i la seua vall és sols la torre homenatge del que antany va ser tot un complex d'edificacions molt més gran, de totes aquestes construccions al voltant de la torre principal vos parlarem aquesta vegada.


El camí empedrat que servix actualment d'accés a la torre homenatge va ser construït en 1995 durant la restauració de la mateixa, fins llavors no va haver-hi més que una senda senyalitzada amb les franges blanca i groga per la que a sovint soles pujaven els majors, els més jóvens no pujàvem dos vegades pel mateix lloc, es per açò que des de menut tinc l'hàbit de pujar per qualsevol lloc menys pel marcat, cosa que ja sabeu que no és massa correcta perquè al final són tot camins, però que m'ha portat a conéixer construccions de l'antic castell que d'una altra forma no ho haguera fet.
Arran d´açò en les últimes eixidetes “domingueres” per a fer gana (encara que siguen en Dissabte…) vaig agafar una càmera per fotografiar tot allò que sempre me trobat muntan al castell abans que desaparega, ja que a diferència de la torre homenatge, aquestes construccions no s'han restaurat i estan en ruïna i seriós perill de desaparició.

Estem parlant de construccions pertanyents en la seua majoria a l'època àrab (inicialment, ja que després també van patir modificacions cristianes) per la qual cosa la majoria d'elles són anteriors a la mateixa torre homenatge (Les últimes excavacions dutes a terme en 1994 daten la torre homenatge al s. XIV, mentres que la majoria de les edificacions restants, existents en el mateix turó, són de construcció original àrab i ja es parla d'elles en diversos textos del s. XI), açò ens fa pensar que el castell anterior a la reconquesta seria un ampli recinte murallat per a protegir a la població musulmana i els ramats en situacions de perill, aprofitant l'altura del tossal i les dificultats que de forma natural existeixen per a accedir al mateix.


Si vos pareix anirem per parts:


- TORRE OEST:

Aquesta no presenta dificultats per a accedir a ella i és la més pròxima a la torre homenatge (està a uns 100m costanera a baix), per això és fàcil que molts hagen estat en ella, començarem doncs per ella:
Situada a l'Oest de turó del castell, es pot veure a simple vista des de la mateiza plaça del pàrquing del castell,  es tracta d'una xicoteta torre de vigilància de murs estrets de maçoneria dels quals hui només es conserva la base circular datada en els s. X-XI.







- MUR OEST:

Mur de considerables dimensions construït per mitjà de maçoneria de pedra del lloc i argamassa, en aquest cas ben treballada per capes lineals. Es pot suposar que es va construir per a la contenció de terres que feren possible una replaça de majors dimensions en la part superior, funció que contínua complint. Està datat en els s. X-XI








- TORRE I MURALLA SUR:


Si pugem a peu des del poble per la senda que que naix en Santa Bàrbara (entre els dos dipòsits d'aigua), les podrem veure de lluny a poc que ens fixem: observarem una línia formada per un mur de maçoneria que finalitza en una construcció circular, base de l'antiga torre Sud, prou davall de la torre homenatge i les coves naturals (per concretar la seua localització diré que la torre homenatge es troba a uns 750m d'altitud i aquestes edificacions es troben 115m més avall, a uns 635m, en la cara sud del penyal del castell).


Per a poder accedir a elles necessitaríem anar a propòsit, camp a través, cosa que ha fet que siguen més desconegudes. Si creuem el barranc que separa la lloma de Santa Bàrbara amb el penyal del Castell, pels bancals erms i sense perdre de vista la línia recta que crea sobre la pedra la base del mur, podrem arribar a ell facilment.

Una vegada hem arribat a l'inici d'aquest mur i caminat sobre la seua base, podrem arribar fins a la Torre sud, edificació semblant a la torre Oest, igualment de planta circular però aquesta de majors dimensions. Actualment els seus murs, al igual que els de la muralla es troben totalment esmotxats pel pas del temps, i només ens fan imaginar el que antany van poder ser elevant-los mentalment sobre el sòl.




- BASSA DEL MORO:


Altres li diuen 'el torejador', i la podrem veure si seguim la senda que iniciem en la torre i muralla Sud. Es tracta d'un aljub de grans dimensions construït per mitjà de la tècnica de la tapiería a base de grava i calç (reformat posteriorment amb maçoneria) de grossària variable, que va servir per a arreplegar aigües, dotant així al recinte murallat de aigua durant quasi tot l'any (el mateix es troba a una altura de 625m pel que la seua localització és perfecta per a arreplegar totes les aigües pluvials de la vessant Sud-Est del tossal. Per les seues grans dimensions i a pesar del seu mal estat és visible des del poble, però no són molts els que ho han visitat de prop.








- EL TORREJÓ:

Si continuem pegant la volta al castell pujant junt al pi (únic de grans dimensions en tota la penya, destaca clarament a la cara Est), just damunt d'aquest gran pi trobarem la torre Est o 'Torrejó'.



Aquesta construcció data de finals del segle XV, i naix de la necessitat d'adaptar el castell a les armes de foc. El comte de Cocentaina va manar construir aquesta torre circular amb troneres apropiades per a aquesta noves armes, que al igual que la resta va ser construïda per mitjà de maçoneria de pedra, amb tres troneres de pedra llaurada i rajoleta. Aquesta última torre es troba a uns 675m d'altitud (des d'ella es domina a la perfecció tot el poble, no trobàreu millor lloc per a disfrutar de les vistes del casc antic medieval).






Des d'ella fins la torre homenatge només ens restarà pujar uns 200m per la vessant del penyal, per la que no deixarem de trobar restes de materials (cerámiques, carreus llaurats,...) despresos de les diferents edificacions de l´antic complex:



- L´ABACAR:

Pujant pel penyal cap a la torre homenatge ens trobarem en diverses ocasions amb diferents murs (hui només queden els seus encontres amb el terreny i a penes alcen un parell de metres sobre el mateix en el millor dels casos), aquestos murs conformaven una muralla o albacar on es resguardarien, població i bestiar, en cas de perill.

Rodejant la torre homenatge per les seues cares Sud, Est i Oest (en la cara Nord ja sabeu que està el penjat, pel que mai va ser necessària questa protecció. Per cert, aquesta zona del penjat es molt perillosa, eviteu-la. Si aneu amb xiquets o animals aneu alerta, i amb molta atenció de que no s´acosten) i a uns 20m per baix de la torre homenatge es troba l´anomenat “albacar”.


- EL SAFAREIG:

És l'aljub més pròxim a la torre homenatge, els seus quatre murs de maçoneria lluïda servirien per a albergar aigua, i el fet de que estiga als voltants de la torre homenatge ens fa pensar que seria el safareig que més farien servir per a l'ús diari.

Doncs ja hem arribat al cim del Castell de Cocentaina, però aquesta vegada sabent que la majestuosa torre que tenim davant, considerada com un dels pocs exemples del 'Donjon-feudal' al més pur estil gòtic militar valencià del s. XIV, no era sinó la torre homenatge d'un recinte murallat molt més complex:

CastellCOCENTAINA bb



...y com que no hem passat per l'Ajuntament a demanar les claus de la torre, ens abaixarem a casa pel camí empedrat (com la gent normal!jeje) i amb les ganes d´entrar a la torre principal (deixarem la visita a la torre homenatge per a un altre “escritet”), no sense abans tirar a la vessant del tossal tooots els pedrots i restes de ceràmiques que tenim en les butxaques i que hem anat trobant mentres pujàvem, perquè siguen els entesos els que les troben (gracies a aquestes restes hui sabem que ja van haver-hi assentaments en aquest mateix tossal en època ibera, ceràmiques del s. IV a.C, o assentaments barbarescs en el s. X).

Bo, esperem que aquest passeig haja servit per donar a conéixer l'antic castell, i des d'ací animar a que, com en altres ocasions, les entitats contestanes es menegen per conservar el que queda abans de la seua total desaparició.




P.D.: Fotografies i textos propis (hem consultat moltes fonts, destaquem: El Patrimoni Històric i Artistic de Cocentaina, Abril 2003 Ajuntament de Cocentaina) Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errata no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.






.

13 comentaris:

Sergi Gómez i Soler "Carrasca". ha dit...

Moltíssimes gràcies per aquests text magnífic i les fotografies que l'acompanyen... No pots imaginar com m'estime el Castell i tot el què l'envolta...

el blog de Xavi ha dit...

AÇÒ JA COMENÇA A TINDRE MOLT DE NIVELL.

el blog de Xavi ha dit...

Açò ja comença a tindre molt de nivell!

Alma ser ha dit...

Un series de imatges i textos que parlen de lo que temin davant i com tu diu mols contestans no coneixen.Salutacions i felicitacions per el reportatge

Sell*llés ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada. El text i també les fotografies. Gràcies, Socarraet!!
A l'altra escapadeta que faces a aquest castell desconegut avisa'm i t'acompanye... :)

Just I. Sellés ha dit...

Clar com l'aigua. M'has fet ganes de anar-hi!!!

Anònim ha dit...

La veritat es que l'article es una meravella, ja era hora de saber-ne un poc mes del patrimoni... Si no es molt demanar, es sap alguna cosa d'aquell passadís que es trobà quant a la restauració del Palau que anava des del Palau fins el Castell, o això deien les veus del poble...segur que hi han moltíssimes coses del nostre passat que no sabem..

elSocarraet ha dit...

A sigut tot un plaer:) ...i una escusa perfecta per a llegir sobre el castell i tornar a botar per la seua penya!

elSocarraet ha dit...

Respecte la pregunta d´”Anònim":
Fins a on se, el que es va trobar durant la restauració del palau va ser la fossa original que finalment es va tornar a omplir de terra. De la mateixa forma en la base del pati interior del castell es va buidar d'enderrocs un aljub que existia (de l'àrab al-jūbb; una bassa coberta per recollir aigües pluvials), en aquest cas es va conservar refent la seua volta.
De totes maneres qui ens diu que no són arrencades d'un fascinant túnel que uneix el castell amb el palau, ...cal conservar aquesta meravellosa llegenda, no?!jeje...
SALUTACIONS I GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS
P.D.:Si que hi ha un grapat de túnels pel poble de quan la guerra (a un d'ells s'accedeix pel palau), però aquesta és una altra història que ja contarem un altre dia...

sergio ha dit...

Gran artículo.
Muy buena la crónica.

un saludo.

Ignasi Belda ha dit...

Llàstima que els diners del Plan E no es van gastar en restaurar i recuperar aquests grans oblidats del patrimoni contestà.

Rafa Jover Avila ha dit...

Socarraet aço que fas p'el teu poble es meravellos, un plaer llegirte .

http://vicentagullo.blogspot.com/?m=0 ha dit...

Bon treball i molt ben documentat. Un plaer llegir una part de la nostra història.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...