En la primera meitat del segle XX la província d'Alacant va aconseguir una més que interessant xarxa de ferrocarrils de via estreta a força d'anar unint diferents línies, construïdes i explotades per companyies diferents, però que juntes formaven una xarxa que va aconseguir vertebrar comarques a les que van traure de l'aïllament en el qual vivien fins l'arribada dels camins de ferro. I sens dubte, una de les vies estretes (“ample metric”, 1000mm) que més prosperitat va generar als pobles als quals donava servei va ser la línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), gràcies en bona part a les múltiples connexions i entroncaments de les quals va gaudir per donar eixida a mercaderies i passatgers.
Locomotora V.A.Y. nº 5 al capdavant d'un mercaderies, eixint de l'estació de BOCAIRENT. Autor: Desconegut
La Vega Alta del Segura, l'Alt Vinalopó, la Vall d´Albaida, i gràcies a l'entroncament amb la línia A.G. (Alcoi-Gandía), també El Comtat i la Safor, van veure passar als trens “xitxarres”: Les xicotetes però robustes locomotores alemanyes de la línia V.A.Y. tenien un característic so que, enmig dels secarrals murcians bé semblaven xitxarres, sobrenom amb el qual van acabar coneixent-se els trens tant de la líena V.A.Y. com de la línia A.G., amb la que compartien part del seu traçat (pel traçat de la línia A.G. passaven indistintament combois de la pròpia línia així com de la V.A.Y., per la qual cosa no és d'estranyar que prompte compartiren sobrenom les dues línies germanes de via estreta).
Servisca aquest escritet de petit homenatge als modests trens del V.A.Y. (posteriorment ampliats a V.A.Y.-J.C.), que van ser sinònim durant molts anys de prosperitat per a tants pobles d´aquestes comarques, que per descomptat ja mai l´oblidaran:
TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA)
V.A.Y.A. (Villena-Alcoi-Yecla-Alcudia de Crespins), aquestes van ser les primeres sigles distintives de la Compañia de Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoi, amb ramals a Yecla i Alcudia de Crespins. Inicials que prompte es quedarien en V.A.Y., ja que els problemes econòmics de la modesta companyia obligarien a desestimar el ramal a l´Alcudia de Crespins, malgrat haver iniciat ja els treballs de construcció del mateix (Aquest ramal estava projectat que es bifurcara a Alfafara, a l'altura de l'ermita de la Verge de la Llum, direcció a Ontinyent per a arribar en Alcudia de Crespins passant per poblacions com Agullent o l'Olleria). Pel mateix motiu econòmic, la línia tampoc arribaria mai a Alcoi, quedant-se les vies a 15km, en la població de Muro.
Estació de VILLENA de la línia de Ferrocarrils V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla)
D'aquesta forma la connexió amb la ciutat de València prevista en Alcudia de Crespins passaria a realitzar-se a Agres, on es va construir una estació junt a les vies del tren Alcoi-Xàtiva fent-la servir com a enllaç a fi de donar eixida a passatgers i mercaderies a través d'aquesta línia que si tenia connexió amb la capital valenciana a través de l'enllaç a Xàtiva amb la línia A.V.T. (Almansa-València-Tarragona): La línia Alcoi-Xàtiva, encara hui en funcionament, era d'ample ibèric (1.668mm d´ample) pel que els trens V.A.Y. no podien circular per ella. Si ho van poder fer les seues mercaderies i passatgers, a través d´aquest transbord a Agres.
Pel que fa a la solució de continuitat cap a Alcoi, els problemes financers de la companyia van obligar a adoptar la solució més econòmica, aquesta va ser la unió de la línia V.A.Y. amb la A.G. (Alcoi-Gandia) en l´estació de Muro. La línia A.G. era igualment de via estreta pel que els trens V.A.Y. podien seguir circulant a través del seu traçat fins arribar a Alcoi, o be en sentit contrari cap a la safor on la línia tenia eixida al mar pel port de Gandia. En tots dos casos operarien baix pagament de peatge a la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, propietària de la línia A.G..
Locomotora V.A.Y. nº5 (la més fotografiada) carregant aigua en el dipòsit del barranc de l'infern (any 1970) Autor: Desconegut
En canvi per l'altre extrem, la línia V.A.Y., no sols va arribar a Yecla segons tenia previst el projecte inicial, sinó que a més es va perllongar fins a Jumilla, la qual cosa va possibilitar un altra conexió de línies de via estreta: L´entroncament entre la linea V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla) i la línia J.C. (Jumilla-Cieza), que finalment en 1924 es van transformar en una sola, la V.A.Y.-J.C. Açò va possibilitar la correspondencia amb altre tren d´ample ibèric, el Chinchilla-Cartagena (derivació de la línia M.Z.A., Madrid-Zaragoza-Alacant). Així que les comarques de l'Alt Vinalopó i la Vega Alta del Segura, grans productores de vi, pogueren exportar a l'estranger arribant al port d´Alacnat a través de les estacions de Villena i la de Cieza, que tenien correspondència amb el tren d´ample ibèric M.Z.A.
Locomotora V.A.Y. nº5 en l´estació de JUMILLA. Estació fi de línia del V.A.Y., i enllaç amb la línia Jumilla-Cieza amb la que més tard s´uniria.
(Any 1960). Autor: Desconegut
Així doncs, i malgrat els profunds problemes econòmics que va patir des dels seus inicis, el V.A.Y. va aconseguir arribar fins a Alcoi, tindre enllaç amb València i Alacant, i a més gràcies a la connexió amb l'A.G. arribar al port de Gandía, que a la llarga i sense tenir-ho previst, va acabar sent la destinació principal dels seus passatgers i mercaderies:
“Auto-motor” nº16 de la línia V.A.Y. a l'estació del GRAU DE GANDIA (2 de Maig 1962) Autor: J. Wiseman
Locomotora V.A.Y. nº5 en la rotonda del dipòsit de GANDIA (30 de Març, 1967). Autor: J. L. Rochaix
En finalitzar la construcció de la línia del “xitxarra” V.A.Y., esta no s'assemblava en res al projecte inicial, però va acabar aconseguint les seues pretensions igualment:
Proves de càrrega del pont de ferro sobre el riu Vinalopó en BIAR (una locomotora en el centre de cada va, més 6 plataformes de mercaderies). Autor: Desconegut
Auto-motor creuant la línia Madrid-Alacant (ample ibèric) per les vies de la línia V.A.Y. (ampla mètric), encreuament del camí de Sant Joan. Autor: M. Izquierdo
”Auto-motor” nº 18 direcció Alcoi fent parada a l´estació d'ALFAFARA (28 de Març,1967). Autor: J. L. Rochaix
- CONSTRUCCIÓ DE LA LÍNIA DEL TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA)
Entrarem un poc més en detall per a conèixer la història de la seua construcció, i mentre viatgem pel seu traçat a través de totes aquestes fotografies:
Locomotora nº5 de la línia Villena-Alcoi-Yecla (V.A.Y.) en ALCOI,
davant l'estació construida per a la línia V.A.Y., encara que solament es va poder arribar a ella per la línia A.G. (Any 1967) Autor: P. Allen
Passatgers i curiosos esperant l'arribada del “xitxarra” en un baixador extra que es va construir a VILLENA
per a donar servei a la zona pròxima al Santuari de de “la morenica”. Autor: Desconegut
Locomotora nº5 de la línia V. A.Y. en les instal·lacions de GANDIA. a la dreta carbó natural, a l'esquerra carbó premsat ("briquetes"), tots dos portats per mar d'Anglaterra. Autor: Desconegut
Va ser concretament el 3 de setembre de 1880 quan es va autoritzar a Ángel Calderón Martínez per a construir i explotar aquest ferrocarril, encara que fins a l'Agost de 1982 no es va aconseguir el finançament suficient per a constituir definitivament la Compañia Anónima de Ferrocarriles Económicos de Villena, Alcoy, Yecla y Alcudia de Crespins, que seria l'encarregada de construir i explotar aquesta línia ferroviària. Dos anys després, el 12 d´abril de 1884, ja es va inaugurar el primer tram entre Villena i Banyeres de Mariola (24,7 km), gracies al suport ecònomic del Banco Ibérico.
Estació de BIAR del ferrocarril V.A.Y., línia de Villena a Alcoi i Yecla. Autor: Desconegut
Estació de BANYERES DE MARIOLA, línia V.A.Y. de Villena a Alcoi i Yecla. Autor: Desconegut
Ja en funcionament el primer tram (Villena-Banyeres de Mariola), la concessionària de la línia es va veure obligada a paralitzar les obres a causa dels problemes de la seua principal font de finançament, el Banco Ibérico.
En aquell moment les obres havien arribat a les proximitats de Yecla, però davant la impossibilitat de fer front a la construcció del pont metàl·lic que s'havia projectat sobre la rambla “del Mortero”, els ieclans es van haver de conformar amb una barraca de fusta a l'altre costat de la rambla que va fer funció d'estació provisional mentre la companyia trobava finançament.
D'aquesta forma va arribar el tren a Yecla, i gràcies als ingressos generats amb l'obertura provisional d'aquest nou tram, la companyia va aconseguir mantenir en funcionament els 53km ja construits des de Banyeres de Mariola fins a Yecla.
Una de les locomotores a vapor inicials de la línia V.A.Y., de fabricació alemanya (Hartmann, Sächsische – Chemnitz). Autor: Desconegut
Pels motius econòmics que ja explicarem en l'anterior escrit sobre aquesta línia (Fotos Antigues (7): “EL TREN XITXARRA EN COLOR!” Línia V.A.Y.), el 13 de juliol de 1893 i per Real Ordre, la la línia amb tot el seu material va ser confiscada per l'Estat, i no és fins a 1901 quan un grup d'accionistes decideix reprendre l'empresa amb el nom Compañía de los Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy y Yecla (V.A.Y.), posant damunt la taula els diners suficients per a signar un conveni que convencera als creditors.
És llavors quan el V.A.Y. aconsegueix reprendre les obres de construcció fins a Yecla, inaugurant l´estació definitiva l'1 de març de 1904, una vegada creuada la rambla “del Mortero” mitjançant el pont de ferro:
Estació de YECLA, Línia V.A.Y.: Auto-motor en andana i vagons de mercaderies estacionats (9 de Maig, 1967). Autor: J. Ibañez
Per l'altre extrem i després del ressorgiment de la companyia en 1901, les obres arriben fins a Agres inaugurant-se l´Estació l´1 d'abril de 1906. Aquestes darreres obres no solament van servir per a ampliar la línia 9km més en direcció cap a Alcoi, sinó que a més van permetre l'enllaç amb la línia A.X. (Alcoi-Xàtiva):
L'Estació d'Agres de la línia V.A.Y. (Ample Mètric) es va construir enfront de la ja existent de la línia A.X. (Ample Ibèric) deixant l'espai suficient entre elles per a albergar un moll cobert de 8m d'ample i les 2 vies d'accés que arribaven al mateix, una per cada costat. Per l'esquerra del moll carregaven i descarregaven mercaderies els "xitxarres" i per la dreta els trens de via ampla A.X. (mirant el moll en sentit Alcoi).
Instal·lacions d'AGRES: A l'esquerra l'Estació del V. A.Y. (ample Mètric), a la dreta la de l'A.X. (Ample Ibèric), i enmig el moll conjunt (Any 1950). Autor: V. Albert
A pesar que el la línia V.A.Y. va ser concedida abans que la línia A.X., i per tant la situació de l'enclavament d'Agres el va decidir el projecte del V.A.Y., va acabar sent la línia A.X. la primera en arribar a Agres construint l'estació d´aquesta localitat, adaptant el projecte al que V.A.Y. tenia previst per a Agres, a fi de fer possible l'enllaç.
D'aquesta forma naix un enclavament ferroviari que donaria eixida cap a València als passatgers i mercaderies de la Compañia De Ferrocarriles Económicos V.A.Y., a través de la línia A.X. de la Compañia Norte, i viceversa. Entre les dues companyies van arribr a sumar fins a 20 ferroviaris treballant en l´encalvament, fet que va fer proliferar la construcció de cases al voltant de les esatacións ja que l'enclavament es trobava apartat del poble (Agres quedava a 1,5km costera amunt des de les dues estacions, i aquestes solament comptaven amb habitatge per al cap d'estació i la seua família).
Aleshores les dificultats per a seguir trobant finançament ja havien fet abandonar l'opció que barrejava la companyia d'enllaçar a Ontinyent amb la línia Alcoi-Xàtiva, i creixia la possibilitat d'enllaçar a Muro amb l'altra línia que ja estava establida en Alcoi, la del “trenet dels anglesos” A.G. (Alcoi-Gandía).
Estació de BOCAIRENT, Línia Villena-Alcoi-Yecla i Jumilla-Cieza, V.A.Y.-J.C. (any 1960 aprox.). Autor: J. Ibañez
En 1908 es pren la decisió definitiva, i malgrat estar ja construïdes les estacions del V.A.Y. tant a Cocentaina com a Alcoi, la companyia concesionaria decideix enllaçar el V.A.Y. amb la línia A.G. en la població de Muro, evitant construir el tram de Muro a Alcoi. Decisió que el temps donaria com a definitiva doncs ja mai s'arribarien a col·locar les vies fèrries d´aquests últims 15km.
Cal resenyar que les obres de l'esplanada entre les poblacions de Muro i Cocentaina es van arribar ha executar, no obstant mai es van muntar les vies sobre ella (situada entre la N-340 i l'antiga línia A.G., s'utilitza actualment com a camí en alguns trams).
L'estació V.A.Y. de Cocentaina (hui desapareguda), es va construir a l'eixida sud del poble direcció Alcoi, davant la caserna de la guàrdia civil on hui es troba l'antic institut de batxillerat (entre el pavelló de l'institut i el poliesportiu municipal).
A diferència de les estacions de les línies A.G. (Alcoi-Gandia) i A.X. (Alcoi-Xàtiva), que es trobaven en l'eixida Nord del la població, aquesta es va construir en la part alta del poble i va ser sens dubte l'estació amb més categoria arquitectònicament parlant: Es tractava d'un edifici d'amplis buits i de marcada imatge ferroviària, amb un edifici central de dues altures i coberta a quatre aigües, i dos adjunts laterals de planta baixa i dues aigües.
Estació de COCENTAINA de la línia V.A.Y.. Es va arribar a construir però mai va arribar a funcionar com a tal, doncs les vies mai van passar per ella. Autor: Desconegut
Una vegada la Compañia de Ferrocarriles Económicos V.A.Y. va decidir que no executaria el tram entre Muro i Alcoi, l'estació de Cocentaina va quedar sense ús, doncs es trobava molt lluny de les vies del A.G. i A.X. per poder ser utilitzada per elles. En 1910 l'edifici va passar a convertir-se en Estació Enológica. Llavors Cocentaina era una gran productora de vi, i davant l´amenaça de la plaga filoxera es va crear aquest centre científic, segon del país dedicat a l'estudi de la producció del vi i el cultiu de la vinya, aprofitant l'edifici del V.A.Y.. Va fer possible la cessió de l´estació el ministre José Canalejas, creador de la seu a Cocentaina.
Com a curiositat afegirem que l'estació de Jumilla va ser construïda basant-se en el mateix projecte, per la qual cosa solament cal acostar-se a Jumilla per a veure la germana bessona de l´estació de Cocentaina (L´estació de Jumilla es troba front el Poliesportiu "La Hoya" i hui és utilitzada com a seu de Protecció Civil).
Estació d´ALCOI de la línia V.A.Y.. Va ser aprofitada com a estació de la línia A.G., a través de la qual arribaven els trens provinents
de Villena pel traçat de la línia V.A.Y. fins a Muro (foto anys 50) Autor: Desconegut
Pel que fa a l'estació de la línia V.A.Y. en Alcoi, mai es va arribar a finalitzar per complet. D'haver-se finalitzat segons el projecte inicial l'estació del V.A.Y. a Alcoi haguera sigut la mes espectacular de totes les del V.A.Y., però a causa dels problemes econòmics de la companyia finalment sols es van construir els habitacles principals, eliminant tot el luxe del projecte inicial.
Després que la companyia del V.A.Y decidira no arribar a Alcoi per vies pròpies, es van iniciar les negociacions per a cedir l'estació ja construïda a la línia A.G.
Finalment es va acordar una cessió pel V.A.Y. de totes les pertinences a Alcoi per la suma de 100.000 pessetes, amb les quals la línia A.G. va adquirir la propietat de l'edifici de l'estació, que passaria a utilitzar com a pròpia, així com el dipòsit de màquines, moll i altres edificis annexos que V.A.Y. tenia ja construïts en Alcoi.
Façana principal de l'estació que V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla) va construir a ALCOI, i que més tard passaria cedida a la línia A.G. (Alcoi-Gandía). Autor: Desconegut
L'1 d'abril de 1908 es van contractar les obres del tram entre Agres i Muro, per a unir definitivament la línia en Muro amb l'A.G..
El 28 de novembre de 1909 les vies del V.A.Y. van escometre sobre les del A.G. en l´estació de Muro, arribant els primers trens de la companyia a Alcoi i Gandia el 20 de decembre del mateix any. A partir d´aquell moment i fins la seua desaparició, per les vies del A.G. passaríem tant conbois de la línia V.A.Y. com de la línia A.G., tots dos “XITXARRES”:
Tren carregat de mercaderies, creuant el pont de ferro sobre el riu Agres de la línia V.A.Y. entre AGRES i MURO. Autor: Desconegut
“Auto-motor” nº18 de la línia V.A.Y. en rotonda del dipòsit de locomotores de GANDIA. Autor: J. Ibáñez
Estació de L´ORXA. Entrada i eixida de passatgers i mercaderies del comboi pertanyent a la línia V.A.Y., mentre el maquinista posa a punt la locomotora nº5 (Any 1965). Autor: Desconegut
Autovia nº18 en l'estació de VILALLONGA. Estació pertanyent al traçat de la línia A.G. Autor: Desconegut
“Auto-motor” o “Auto-via” de la línia V.A.Y. estacionat al PORT DE GANDIA, on podien arribar a través del traçat de la línia A.G. (Alcoi-Gandía). Autor: Desconegut
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y. estacionada davant l´estació d´ALCOI. Autor: Lausanneren
L´estació de Muro, creada inicialment per a la línia A.G. o "dels anglesos", es va convertir amb un encreuament amb correspondència amb la línia del V.A.Y. que venia des de Villena. Per a fer-ho possible el projecte del traçat del V.A.Y. es va modificar amb dos fortes corbes en la zona de la “plana de Muro” que que possibilitaren la baixada fins a l'estació que l'A.G. tenia a Muro (el traçat d'aquestes 2 corbes, la primera a esquerres i la segona a dretes, s'a respectat i hui formen part de la urbanització de xalets de la plana i el polígon “el pi” de Muro com a camins d´acces). Pel que fa a l´estació de Muro, se la va dotar d´una estació propia del V.A.Y. enfront la existent del A.G., a més del personal suficient, rotonda giratòria, dipòsit d´aigua, grua i bàscula, 2 andanes i un ample parc de vies que permeteren la interconnexió, de tal forma que els trens “xitxarra” V.A.Y. pogueren arribar fins a Gandia o Alcoi per la via dels altres “xitxarres” A.G.:
Estació de MURO. Estació que servia de connexió entre la línia Villena-Alcoi-Yecla (V.A.Y.) i la línia Alcoi-Gandia (A.G.).
A l'esquerra de la imatge les instal·lacions V.A.Y., a la dreta A.G. (any 1960). Autor: Desconegut
Una de les locomotores alemanyes (Sächsische – Chemnitz) de la línia V. A.Y. en l'estació de MURO (Any 1957). Autor: P. Allen
Al mateix temps que el V.A.Y. enllaçava amb l'A.G. a Muro, el director de la companyia concessionària del V.A.Y., Miguel Ibern Ferrer, iniciava una serie de gestions que, després d'un curiós procés, aconseguirien connectar el V.A.Y. amb el port d'Alacant a través de la línia Albacete-Múrcia. Vos comptarem com va anar la cosa:
Les gestions van consistir en sol·licitar la concessió d'una nova línia de ferrocarril entre Jumilla i Cieza. Mentre aquesta sol·licitud es tramitava, la companyia del V.A.Y. va iniciar les obres de la prolongació de la línia fins a Jumilla, fins on tenia concessió. I una vegada les obres a Jumilla, van continuar la construcció en direcció a Cieza, encara sense tenir la concessió per a construir la nova línia Jumilla-Cieza.
Operaris i familiars a l´estació definitiva de YECLA, fi de línia en el projecte original del V.A.Y.,
i que després es va perllongar fins a Jumilla on enllaçaria amb la Jumilla-Cieza. Autor: Desconegut
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y. en l'estació YECLA, preparant-se per a eixir direcció Jumilla. Autor: Desconegut
Aquest fet insòlit d´iniciar les obres sense tenir aprovats els procediments administratius per a la concessió va ser possible gràcies a la sol·licitud que van tramitar els Ajuntaments de Jumilla, Yecla i Villena, a fi que les obres seguiren donant treball a unes comarques assolades per una alta desocupació producte de les persistents sequeres que perjudicaven l'agricultura. Com que l'enginyer redactor del projecte va ser el mateix Miguel Ibern, director de la companyia del V.A.Y., no va haver-hi problema a seguir la construcció amb el projecte d´Ibern encara sense aprovar per l´administració.
De manera paradoxal el 3 de juny de 1911, i paral·lelament a les obres, l'administració va fer pública la sol·licitud de la línia Jumilla-Cieza obrint el termini de presentació d'ofertes, obtenint la concessió Miguel Ibern després de quedar deserta la subhasta per falta d'altres ofertes el 22 de setembre de 1913.
És llavors quan Miguel Ibern constitueix la Companyia de “Ferrocarriles Secundarios del Sud de España Jumilla-Cieza”, donant-la d'alta a Barcelona el 21 d'abril de 1914 com a propietària de la línia J.C..
El 24 d'abril de 1921 es va inaugurar el ferrocarril J.C. (Jumilla-Cieza), amb un contracte d'arrendament d´explotació amb la companyia del V.A.Y.. La línia de J.C. conservava així la seua independència respecte la del V.A.Y. (cosa convenient en cas de problemes econòmics d'alguna d'elles), encara que des d'un principi ambdues es van explotar de manera conjunta.
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y. en l'estació de JUMILLA, arrossegant vagonetes y vagons de mercaderies (29 de Juny, 1969). Autor: J.A. Tomás
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y., carregant aigua en l'estació de JUMILLA, per a partir direcció Villena carregada de mercaderies (29 de Juny, 1969). Autor: J.A. Tomás
A més del treballadors, molts veïns treien un sou extra treballant per al V.A.Y. en encreuaments i canvis de via. Estació de BOCAIRENT (1960). Autor: Desconegut
Més avant, en 1924 la companyia del V.A.Y. va absorbir a la de J.C., transformant-se així en una sola línia, el V.A.Y.-J.C. (amb una sola companyia al capdavant), denominació amb la qual es coneixeria fins a la seua supressió:
Celebració de l'arribada del tren a JUMILLA: Estació terminal del V.A.Y., enllaç amb la línia J.C., amb la que més tard s'uniria formant la V.A.Y.-J.C. Autor: Desconegut
Com a tren de mercaderies, el ferrocarril secundari V.A.Y.-J.C., va ser de gran utilitat gràcies a la correspondència que tenia amb la les línies A.G. i A.M. que permetien l´eixida al exterior les produccions de vi o espart de la zona:
Muntanyes d'espart per a coure, JUMILLA. L´abundància de solanes sense retolació agrícola va convertir a la zona en un dels majors espatissals del sud-est espanyol. Autor: F. Baños
Tren de la línia V.A.Y. carregat fins a la bandera de pleita d'espartunt a l´estació de JUMILLA. Autor: F. Baños
Instal·lacions fàbrica d'espart, “El Arsenal”. Autor: F. Baños
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y. eixint de l´estació de JUMILLA, direcció Villena (29 de Juny, 1969). Autor: J.A. Tomás
Una vegada finalitzats tots els trams des de Muro fins a Cieza, van ser un total de 10 estacions, 9 baixadors i una quinzena de parades discrecionals (en aquestes solament es parava si havien passatgers o mercaderies a pujar o baixar) les que van conformar la línia V.A.Y.-J.C.
- PARC MÒBIL DE LA LÍNIA DEL TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA).
La línia V.A.Y. va arribar a tindre 10 locomotores a vapor en propietat, una vegada oberts tots els trams, que van ser utilitzades tant per a mercaderies com per a passatgers.
De les 8 inicials, 6 van ser construïdes pel fabricant alemany Hartmann (Sächsische – Chemnitz), i 2 pel fabricant belga Couillet. Les 8 clarament diferenciables de les angleses del A.G. (Alcoi-Gandía), pel que era fàcil distingir a simple vista si el comboi vènia de Villena o de Gandia en els trams on les dues línies compartien vies:
Locomotora de vapor Hartman (Sächsische – Chemnitz), en concret la nº5 de la línia V.A.Y..
Presentava un aspecte descurat propi del fabricant alemany. Autor: Desconegut
Locomotora de vapor Beyer Peacock (Mánchester), en concret la nº6 “MURO” de la línia A.G..
Amb formes més redones propies del fabricant anglés. Autor: Desconegut
A les 8 inicials se li van afegirien les dues destinades a la línia Jumilla-Cieza, del fabricant americà Vulcan, que van passar a treballar en el V.A.Y.-J.C. una vegada absorbida la linea J.C. per V.A.Y.
A part d´aquestes 10 locomotores en propietat, en l'última etapa de la línia se li afegieren d´altres (fins 4 van ser transferides en règim de lloguer o venda per a reforç durant llargs períodes, portades d'altres vies estretes com l'Alacant-Denia, Carcaixent-Denia, o la germana Alcoi-Gandía). Açò va fer que la línia V.A.Y. es caracteritzara per un parc mòbil ben divers, posant la nota de color amb conbois diferents als que la gent acostumava a veure a les estacions de la comarca.
Estació de VILLENA de la línia de Ferrocarrils V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla)
Dipòsit de Villena amb dues locomotores Hanomag (E.S.A. nº 5 i 6) llogades a la línia Alacant-Denia, i una Hartman (V.A.Y. nº 7) pròpia de la mateixa línia. Autor: J.M. Solé
Operaris girant una de les locomotores Hanomag en la rotonda de l'estació enllaç amb l'A.G., MURO. Autor: J. A. Morellá
Un altra de les locomotora Hanomag (E.S.A. nº6) procedents de la línia Alacant-Denia, que V.A.Y. va llogar entre 1966 i 1969.
Si ens fixem, el comboi ve ajudat per una altra locomotora 1-3-0 T en la cua. Autor: J. A. Morellá
Dipòsit de Villena amb dues locomotores Hartman (V.A.Y. nº 5 i 7) pròpies i característiques de la línia . Autor: Desconegut
Locomotora Hanomag, E.S.A. nº5, estacionada en Muro. Màquina procedent de la línia Alacant-Denia,
que va treballar a la línia V.A.Y. baix contracte de lloguer entre 1966 i 1969. Autor: J. A. Morellá
I la varietat de locomotores a vapor no van ser la nota de color més rellevant del V.A.Y.: El que realment va fer coneguda arreu del país aquesta línia van ser els seus “AUTO-MOTORS” o “AUTO-VIES”:
El cap d'estació de L´Orxa dóna eixida al “auto-motor” nº18 de la línia V.A.Y. que es disposa a baixara a Gandía a través del barranc de l'infern. Autor: Desconegut
“Auto-motor” o “Auto-via”, construit als tallers de la companyia de la línia V.A.Y. per al transport de passatgers de forma autónoma.
Una de les parades que feien els “auto-motors” i trens en baixadors i estacións del traçat de la línia V.A.Y. Autor: Desconegut
El director del V.A.Y. Miguel Ibern Ferrer, va dissenyar i construir als tallers de Villena els “auto-motors” més singulars que hagen existit mai.
Com es pot veure en les imatges, dels tallers del V.A.Y. eixien vertaderes meravelles, concebudes i construïdes a Villena, on aquestos tallers van arribar a tindre prop de 200 empleats:
Operaris dels tallers de Villena amb un nou “Auto-motor”, el nº13 (l´ultim que es va construir a Villena) Autor: Desconegut
Més operaris amb el nº13, l´ultim de tots el que es construiren a Villena
(es va serigrafiar amb el nº13 per a substituir un altre “Auto-via” nº13 més antic fet de fusta) . Autor: Desconegut
Un dels operaris del taller de Villena treballant amb el torn. Autor: R. Rodríguez
Operaris de manteniment junt a l´ultim “Auto-motor”, també anomenats “Auto-vies”, que es va construir als tallers de Villena. Autor: Desconegut
El primer “auto-motor” dels tallers de Villena es va construir a partir d´un automòbil Studebaker, que per a fer-ho rodar sobre les vies es va muntar sobre un truck ferroviari de dos eixos, unint l'eix de tracció de l'automòbil amb un dels eixos del truck mitjançant una cadena de transmissió. Aquest enginy artesanal es va posar en funcionament 1929.
Operaris de la línia al costat d'un dels primers Auto-motors del V.A.Y., en l'estació de CIEZA (any 1960). Autor: Desconegut
D´aquesta manera totalment artesanal van anar fabricant un “auto-motor” darrere l'altre arribant a construir 12 d'aquests singulars vehicles ferroviaris. La idea era assignar un d'aquests “auto-motors” a cada estació de la línia, per a què pogueren efectuar serveis directes sense parades en estacions intermèdies llevat que se sol·licitaren.
Aquestos “auto-motors” s'empraven exclusivament per a transport de passatgers i solien tindre unes 40 places. A fi d'augmentar la seua capacitat, posteriorment es van adaptar cotxes de passatgers (construïts inicialment per a ser arrossegats per les locomotores) com a remolcs de passatgers per als “auto-motors”. Els vehicles que disposaven de motors amb més força van arribar a arrossegar fins a 4 d´aquestos remolcs:
Ací veiem al Auto-motor nº18 arrossegant fins a 4 remolcs de passatgers al seu pas pel baixador de LAS VIRTUDES. Autor: Desconegut
Auto-motor nº 17 amb remolc de passatgers, passant per la fàbrica de licors R.Menor direcció VILLENA (Abril de 1964). Autor: R.Todt
Els primers “auto-motors” construïts a Villena, també anomentats “auto-vies”, eren de gasolina (durant la postguerra van arribar a funcionar amb gasógen per la manca d'altre combustible), encara que la majoria dels construïts es van montar amb motor gasoil. Aquestos vehicles eliminaren als passatgers la molesta carbonilla de les locomotores de vapor però afegiren al viatge una forta olor a gasoil que propiciava més d'un mareig. Pel que fa a les seues velocitats no propiciaven cap mareig, els auto-motors no van millorar en massa els temps de trajecte respecte als combois a vapor, en cap cas superaven els 50km/h.
“Auto-motor” o “Auto-via” de la línia Villena-Alcoi-Yecla (V.A.Y.) amb la bombona del sistema de gasógen adossada. Autor: Desconegut
“Auto-motor” nº15 de la línia V.A.Y. amb el sistema de gasógen de la marca “JAPONES” adossat. Autor: Desconegut
I no solament construïen "Auto-motors"… Dels tallers del V.A.Y van eixir també la majoria dels vagons de passatgers i mercaderies que arrossegarien les màquines a vapor, de fet aquests tallers feien de la línia V.A.Y. una empresa quasi autosuficient, tant en el manteniment com en la fabricació de nous equips. I bona prova d'açò era el material mòbil que circulava per ella, totalement artesanals i per tant únic i irrepetible:
Vagoneta descoberta de doble enganxe per a mercaderies, propietat de la línia de ferrocarrils Villena-Alcoi-Yecla, fabricat pels tallers de la mateixa companyia. Autor: Desconegut
Vagó tancat de mercaderies construit per al “Xitxarra” que cobria la línia Villena-Alcoi-Yecla, fabricat als tallers que la companyia tenia a Villena . Autor: Desconegut
Cotxe remolc per a “Auto-motors”, Rfv 10 (any 1968). Autor: J. A. Solsonaagó
Vagó de passatgers de 2ª pertanyent a la línia V.A.Y.-J.C., en l'estació de MURO (28 de Març, 1967) Autor: J. L. Rochaix
Com a anècdotes afegirem que, moltes vegades es construïen “Auto-motors” a partir de vehicles anteriors, que després tornaven a ser adaptats, modificant els enganxes, per a ser utilitzats com a vagons de passatgers, llevant-los la maquinària. En la seua última etapa, fins i tot es va arribar a muntar un automòbil Renault sobre rodes ferroviàries per a poder emprar-ho com a taxi entre estacions (imaginació mai va faltar per a fer rendible aquesta línia fins al final):
Usuaris de la línia fotografiants amb un “Auto-motor” estacionat a AGRES (any 1960). Autor: Desconegut
Auto-motor nº18 de la línia V.A.Y., tenia força tractora suficient per a remolcar fins a 4 dels remolcs de passatgers contruits per a ells. Autor: Desconegut
- ÚLTIMS ANYS DE LA LÍNIA DEL TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA) .
Després dels seriosos problemes de finançament durant la seua construcció, la línia va viure unes dècades d'auge en les quals es va necessitar del bon treball dels tallers de la companyia per a donar resposta al continu augment de la seua utilització.
Dues locomotores V.A.Y. cara a cara però en vies diferents, probablement per al transbord de mercaderies o passatgers. Autor: Desconegut
El V.A.Y. sempre va ser un exemple de superació i supervivència, fins i tot de modernitat, ja que en molts aspectes va ser avantguardista:
Gràcies al director titular durant els anys 20 i 30, l'enginyer Miguel Ibern, la línia va ser pionera en la substitució del vapor pels moderns autovies per a passatgers. També va ser un dels primers ferrocarrils de via estreta que va utilitzar travesses de formigó monobloc (tram entre Jumilla i Yecla), mentre la majoria de la xarxa ferroviària espanyola estava construïda amb travesses de fusta.
Miguel Ibern va assajar també en aquesta línia diversos prototips d'auto-motors per a mercaderies, arribant a a patentar un d'ells. Més tard en 1899 es va assajar també en aquesta mateixa línia un nou sistema d'intercomunicació de trens creat per un altre enginyer, Alejandro Basanta, per a evitar accidents per falta d´informació de circulacións.
Malgrat tots aquests avanços i millores, no es va poder evitar que l'auge del transport per carretera retornara la línia a les penúries econòmiques després de l a seua època daurada. Aquestes dificultats van ser pal·liades en part per l'aparició dels “auto-motors” i el “boom” del turisme de platja cap a Gandía (cosa que solament salvava els mesos d'estiu). I va ser a la fi dels 40 quan veritablement la línia va començar a patir seriosos problemes econòmics.
“Auto-motor” V.A.Y. nº 17, estacionat als tallers de VILLENA (24 d'agost, 1968) Autor: J. Ibañez
En 1953 va entrar en vigor una llei segons la qual els ferrocarrils secundaris amb problemes (majoritàriament els de via estreta) podrien rebre una sèrie de subvencions a fons perdut de l'Estat, que feren possible la seua continuïtat i millora. La finalitat era que obtingueren resultats econòmics que permeteren pagar les inversions més endavant.
La companyia concessionària del V.A.Y.-J.C .es va acollir a aquestes subvencions que prompte es van demostrar del tot insuficients: Les infraestructures i el parc mòbil eren ja tan obsoletes que necessitaven d'una reforma total, per la qual cosa la subvenció a penes va servir per a pal·liar les pèrdues del seu manteniment.
En vista de l'èxit les subvencions, van ser abolides en 1962, i l'Estat va sol·licitar informes per a veure les possibilitats de modernització i rendibilitat de cadascuna d'elles. Les conclusions dels informes sobre el V.A.Y.-J.C. van ser tan negatives que l'estat va decidir posar fi a la seua concessió (igual sort va patir la línia A.G.) per a passar a formar part del FEVE (entitat pública empresarial: Ferrocarriles de Vía Estrecha).
Auto-motor nº18 de la línia V.A.Y., a l´estació de VILLENA. Autor: Desconegut
Un dels “Auto-motors” del V.A.Y., amb remolc de passatgers, creuant el pont de Yecla direcció Villena. Autor: Desconegut
Ja de titularitat pública la línia va ser abocada al tancament, doncs l'Estat no va fer res per la seua modernització. L'auge del transport li tocava viure-ho als vehicles de carretera que van experimentar un augment exponencial, proporcional al declivi del transport per ferrocarril.
La millora de les carreteres i l'augment del nombre de vehicles, tant privats com de servei públic, va accelerar el tancament d'aquesta i moltes altres línies secundàries. Però no van ser els únics motius: L'augment en la inversió de infraestructures de transport per carreteres va ser acompanyada d'una desinversió en infraestructures ferroviàries per part de l'administració estatal. I l'administració local tampoc va fer molt per a evitar la desaparició del servei (en moltes poblacions el ferrocarril començava a suposar un obstacle per al desenvolupament urbanístic, especialment en aquells en els que les vies havien quedat en ple casc urbà).
Comboi compost per la locomotora Hartman nº5, i diversos vagons de mercancias, tots construïts als tallers del V.A.Y., a punt d'eixir de VILLENA Autor: E. Andrés
Comboi mixt amb vagons de passatgers i mercaderies, tots construïts a Villena, creuant la "Rambla de la Pila" pel pont de ferro de la línia V.A.Y.. Autor: Desconegut
Passatgers a les finestretes del tren J.C. (Jumilla-Cieza), abans d'unificar-se amb el V.A.Y. (Jumilla/Yecla-Villena-Alcoi), (any 1920). Autor: Desconegut
Passatgers a les finestretes del tren J.C. (Jumilla-Cieza), abans d'unificar-se amb el V.A.Y. (Jumilla/Yecla-Villena-Alcoi), (any 1920). Autor: Desconegut
Tot va acabar l´1 de Juliol de 1969.
Dos mesos i mig després de la fi del “trenet dels anglesos” A.G. (Alcoi-Gandía), el tren xitxarra V.A.Y.-J.C. (Villena-Alcoi-Yecla – Jumilla-Cieza) va deixar de circular. ELs últims serveis oficials els van donar els auto-motors nº17 i 13 que partint de Cieza es dirigien cap a Alcoi, el nº14 de Villena fins a Jumilla, i el nº18 que eixint d´Alcoi arribaria fins a Jumilla:
Últim servei Alcoi-Jumilla de la línia V.A.Y.: “Auto-motor” nº18 engalanat amb banderetes, esperant en l'estació de BOCAIRENT
l'encreuament amb el nº17 i nº13 que venien en sentit contrari fent el trajecte Cieza-Alcoi (30 de Juny de 1969). Autor: F. Milàn
Una altra escena dels l'últims serveis del ferrocarril secundari V. A.Y.-J.C.:“Auto-motor” fent parada a BOCAIRENT (1 de juliol, 1969). Autor: Desconegut
Res va quedar d'aquesta línia, més que allò que no van poder vendre o traslladar a altres línies: Les vies fèrries van ser desmantellades, els ponts de ferro venuts (en la seua majoria al pes com a ferro) i el parc mòbil traslladat a altres línies. Es té constància de “auto-motors” i cotxes del V.A.Y. funcionant posteriorment en línies tan emblemàtiques com l'Alacant-Denia o La Robla-Bilbao (de les poquetes que van sobreviure amb via estreta):
“Auto-motor” nº12 en dipòsit de la línia ALACANT-DÉNIA, on es van anar traslladant els excedents de la línia V.A.Y.-J-.C.
tot i que aquesta encara seguia en funcionament. Autor: M. González
“Auto-motor” nº15 de la línia V.A.Y.-J.C. (ja tancades), treballant en la Secció Cistierna-León del del ferrocarril de LA ROBLA (Agost de 1974). Autor: Desconegut
Hui solament queda el record, amable i present, dels qui el van conèixer, per a què els que no ho vam fer ens adonem de fins a on va calar “EL XITXARRA” dins l'imaginari col·lectiu de la nostra terra. No en va s'ha convertit ja en tota una senyal identitaria, més enllà de “fronteres” locals i comarcals.
Flamant “AUTO-MOTOR” nº17 el dia del tancament de la línia V.A.Y., a l´estació de BOCAIRENT. Autor: Desconegut
No us perdeu l'altre escritet del V.A.Y. amb FOTOS ANTIGUES A COLOR dels trens Xitxarres:
Fotos Antigues (7): EL TREN XITXARRA EN COLOR! Línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla)
I tampoc us perdeu l'escritet de fotos antigues de l'altre Xitxarra, “EL TRENET DEL ANGLESOS” A.G.:
Fotos Antigues (3): EL TREN XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.)
P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:´
-El blog Villena Cunetame, www.villenacuentame.com: La V.A.Y. Estaciones, Apeaderos y Paradas.
-Ferrocarriles de España, www.spanishrailway.com, de Juan Peris Torner: Ferrocarril de Villena a Alcoy y Yecla (V.A.Y.) y Secundarios del Sud de España.
-Ferrocarriles de España, www.spanishrailway.com, de Juan Peris Torner: Ferrocarril de Jumilla á Cieza (JC)
-Asociación Cultural Alicante Vivo, www.alicantevivo.org: Nuestra provincia en el recuerdo El “Xixarra”
-Enciclopedia colaborativa del ferrocarril, www.ferroperia.es: Ferrocarril de Villena a Alcoy y Yecla (VAY)
Agraïm a totes les persones que han fet créixer aquest escrit amb les seues aportacions, i animem a tots aquells que vulguen fer-ho, be escrivint un comentari o be enviant un email al correu del blog:elsocarraet@hotmail.com
Errades, segures. Axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email a:elsocarraet@hotmail.com
.