Fotos Antigues (1): COCENTAINA

Hui en dia, amb açò de les càmeres digitals, el qui no fa 2 milions de fotos cada volta que ix de casa no és persona, però antigament serien contaets els qui tenien una càmera, i alló de immortaliltzar el moment tampoc resultaría tan barat com ara; així que no son tantes ni de prop, les instantànies del poble temps arrere, i encara seran menys les que han pogut arribar fins als nostres temps, sense quedar oblidades per a sempre en qualsevol terrat de la vila.

Ací teniu un grapat de les què les societat contestana ha anat rescatant de l'oblit gràcies a publicacions com revistes de festes, participacions de loteria, calendaris... QUE LES GAUDIU BONA COSA!!

Antiga fábrica de Riera

Mercat del dijous al voltant del Palau

Vista del poble de Cocentaina des de les hortes de les afores.

Casa de la senyoría a la pedania de l´Alcudia (Cocentaina)

 

Antic pont de pedra baix y dalt el de ferro de la línia Alcoi-Gandia.

 

Pati d´armes del Palau Comtal, 1983

Pça. de la Vila (Ajuntament) en temps de la República

 

Font del Mercat.

 

Pont ferroviari de la línia Alcoi-Gandia al seu pas per Cocentaina.

 

Socarrats a l´ermita de Sant Cristofol en un dia festiu.

 

Image de “el grupo” (Actual San Joan Bosco) presa des de la fábrica de Riera

 

Antiga seu del C.E.C. al palau comtal de Cocentaina.

 

Torre sud-oest del Palau Contal de Cocentaina.

 

Antic tron-andes de la Mare de Deu del Miracle COCENTAINA.

 

Anys vuitanta, durant una intervenció en el castell.

Encreuament de Benilloba (Actual c/Colón amb Av. País Valencià)

 

Plaça de “el petró”. Convent dels frares franciscans, Cocentaina.

 

Arc apuntat de l´entrada al Palau, ocult en part per l´accés a Sala d´Ambaixadors. Any 1977.

 

 Pilar Ferre amb el carret de gelats la ibense, 1942

 

Pont sobre pont, barranc del sort (fraga)

 

Estació de ferrocarril de la companyia V.A.Y.A. (després VAY), que mai va arribar a prestar servei a la línia.

Posteriorment es va cedir a l´Ajuntament per a ser destinada com a Estació Enológica.

 

Plça. del Pla. COCENTAINA

 

Paella a l´asilo, actual parc Paquito el Chocolatero

Pla de la Font amb la Fábrica de la Goma al fons, durant la Fira de Tots Sants

Plça. “del Mercat”,  actual Plça. Venerable Escuder.

 

Vista des de la torre sud-oest de l´ala sud, 1977

Secretum Templi

Hui va de templers... i esque em ve al cap perquè no fa massa s´han trobat uns manuscrits als archius de la Corona d´Aragó que reprodueixen l´angustia e incertea que van patir durant el seu extermini al 1317, en els quals es parla de la nostra vila.

Es tracta d´unes cartes inédites, escrites en provençal i llatí, que parlen de la mala situació del Temple, del maltrat que patien els que ja s´encontraven empresonats, i de l´intent de l´ordre de fer recapacitar als sobirans:

El comanador de Miravet escriu a Jaume II, recordánli els servicis prestats per l´ordre i prega «suavice les condicions del seu cautiveri».

El Comanador de Masdéu y lloctinient de Berenguer de Cardona, maestre provincial d´Aragón i Cataluña, li nega al Rei «les acusacions de maledicencia».

El Comte d´Armagnac ofereix al Rei la seua ajuda i la dels altres nobles francesos davant la noticia «de que musulmans de Granada, amb jueus i templers adherits a la religió islámica» pretenen invair els seus regnes.

I es Berenguer de Cardona el qui comunica al rei que accedeix a ajudarli contra els musulmans que s´havíen apoderat de Cocentaina.

En total, son una treintena de cartes que ens parlen sobre el desampar que van sofrir la major ordre religios-militar de la historia abans de la seua desaparició, i dels esforços infructifers que van fer per tornar a guanyar el recolç del monarca Jaume II.

Cartes que extranyament es van salvar de la foguera, gracies al arxiu que va crear Jaume II al 1318, per a requisar els documents dels templers durant el proces que es va iniciar contra ells.

Va ser en 1307 quan es va iniciar el proces contra els templers, sent acusats d´idolatría, práctiques inmorals y enriquiment ilícit. Jaume II es negà a actuar contra el Temple mentres la Santa Sede no detallara els delictes que se li atribuíen. Finalment, van anar rendint-se i els seus bens confiscats. Tot l´inventari quedà en poder del Rei, junt als castells i viles que possibilitaren la creació de noves órdres de caballería.

(info estreta de la revista investigacion.com)

Bo, jo crec que es un intro ideal per a baixar dema Dumenge 10 de Maig, a l´Antrà de Cristians de Muro on ademés dels Contrabandistes (que enguany fan Capità), els Pirates, Maseros, Arquers y Mare de Déu (que faran l´Abandert), podrem veure als Templaris, una nova filà que es va estrenar l´any passat amb el classic trage de l´ordre del Temple, i que tenim ganes de veure enguany amb tot el seu esplendor, ja que l´any pasat, amb la que caia, nomes vam poder veure a 8 o 9 passaets "d´aigua" amb un unic "músic" desgallinant-se amb un altaveu dels morets ...que roin es la pluja per a fer festa xè!

I si torneu de Muro ensiçats pe´l misteri que sempre ha envoltat als templers i encara en voleu més, que us pareix açó:

"Any 1318. Un escabrós crim té lloc a la vila de Cocentaina. L'ermità Benet de Palerm és trobat mort i la seua ànima sembla no descansar en pau. Dies després, a la ciutat de València, misser Guillem d'Albi, savi en dret i alquimista, rebrà un estrany missatge a títol pòstum escrit per la víctima que l'obligarà tornar a la seua Cocentaina natal"

Aquest es l´argument que dona peu a la novela de Juan Francisco Ferrándiz Pascual, un socarrat que a vist publicat recentment la seua novela "Secretum Templi", una narració que conta, ambientada en Cocentaina, els ocults secrets dels templers, just abans de la sua desaparició. Un altra forma de sumergir-se en tot un mon fantastic al voltant de la Cocentaina migeval i d´aquesta Ordre religios-militar tan temuda pe´l seu poder i riquea, i que finalment va ser exterminada pe´l seu afan de poder polític.

19 d´Abril passat per AIGUA

Amb els camals mullats però allí estavem, 19 d´Abril a les 10:00 del matí esperant que la Mareta ixquera del seu monestir un any més:

I els minuts pasaven, cada vegada ploia més i l´aigua calava les meues sabates en la mateixa proporció, ...fins que a les 11:00 i pico, i quan més ploia, el bombo de La Unión Musical donava el toc d´avis, la mareta anava a eixir encara que fora amb "xubasquero", perquè jo no se "que teniu Mare de Deu, quan arriba el vostre dia, que Cocentaina sancera vibra plena d´emoció" encara que siga amb l´espart xopat.

El tragecte fins l´esglessia de Santa Maria va batre records, com una aueleta quan ix de missa i se li crema el puxero. Un 10 per als masseros i el mal passet que l´acompanyaren:

La súplica, enguany recitada per María Estrella Ribelles, es va fer com antigament a l´interior de l´esglessia, i "mare de deu" la que caia fora!