Com el de pedra que tenim allà a dalt no el podem baixar perquè el gastem de dipòsit d'aigües, i el de Penella quan arriben aquestes dates el il·luminen amb l'excusa de que són festes pedànies per ha què no pugam desmuntar-lo i portar-nos-el a meitat nit. Al final tots els anys per a festes ens toca construir un castell de fusta en el poble per a poder fer les ambaixades de Moros i Cristians.
Així que tres, tres castells té Cocentaina fins les festes de Sant Hipòlit:
P.D.: Ens perdonareu la mala bava en escriure, però és que ens fa més gràcia que mai riure'ns de nosaltres mateixos. No ens queda una altra quan no deixem de veure als mitjans de comunicació lo cars que anem a pagar els malbarataments de les administracions públiques (i no m'estic referint al muntatge del Castell precisament). I al cap i a la fi aquest deute de les administracions és això, públic (li´l devem als magnífics governants que triem entre tots). Molt pitjor és veure com estan transformant el macro-deute privat en públic a través de rescats als bancs sota responsabilitat pública, açò sí que és riure's. Però molt de ull, riuen de nosaltres perquè nosaltres volem que riguen, que vivim en un sistema en el qual el poble té el poder i la última paraula, o no?
(és el que té viure sota la pressió de la senyora prima de risc, que fins a les cròniques festeres et vénen per inspiració de “los mercados”!jeje)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada