…per fi! MOROS i CRISTIANS de BOCAIRENT, 2013

Mira que portem anys volent pujar a Bocairent per a conèixer les seues festes, doncs PER FI aquest 2013 ens ha portat una entrada en Dissabte, així que allí vam estar:

 

De les festes d'aquest poble tan pintoresc i fotogènic ens havien contat meravelles, i després d'haver-les gaudit hem de dir que són tan autèntiques com el seu cas antic, les seues “coves dels moros”, o la seua plaça de bous excavada sobre pedra viva!

L´autèntic d´aquestes festes ve per tractar-se d'uns Moros i Cristians fruit de la transformació d'una festa anterior, la de la Soldadesca, festa sense la qual no s'entendria l'actual evolució dels moros i cristians, però que ací a Bocairent, es manté de forma molt especial, ja que fins a 1860 no van tindre festa morocristiana, solament soldadesca. Açò ha fet que arribe fins a nosaltres una indumentària i idiosincràsia festera del tot singulars:

 

L´ENTRADA de MOROS i CRISTIANS de Bocairent, 2013.

 

 

 

 

 

Totes són festes de moros i cristians, però no hi ha dos iguals. Açò ho comprovem cada vegada que eixim a veure festes a altres pobles, especialment si te´n ixes del roglet de la vall del Serpis. I és que cada zona té la seua manera d'entendre la festa, i cada poble les seues peculiaritats dins d´ella. A Bocairent trobem el gust per les lluentors i les desfilades en batallons, típic de la zona de Villena. Però també molt de les maneres valencianes que ens van recordar per exemple a les d'Ontinyent (Açò de les modes i la influència dels veïns, no és cosa sols d'ací):

Una altra de les característiques sens dubte, de les festes de Bocairent, és el fred: Passarem més que carota! I és que fer festa al febrer y en plena serra de Mariola, marca precís la celebració!

“El tío de la manta” ja t'avisa a l'entrada del poble que, com no portes una d´elles, la portes clara… Als socarrats, que estem acostumats a celebrar-les a l'agost, ens va agafar una mica per sorpresa: Gorro, guants, bufanda, tot el que portes és poc…, es necessita una manta, i de les que fabriquen allà!

 

El fred de fet, és un protagonista més de la festa: No hi ha filà sense manta o capa, i nosaltres li calculàvem a cada fester unes 3 samarretes interiors de pelfa, …aixina per baix! El calor del hebero de la Mariola no li sobrava a ningú…

I en les cadires, el fred era una altra festa: La gent del poble treia uns basquets d'espart carregats de pedres de riu recent tretes de l'estufa que s'apressaven a repartir per a xafar-les i mantenir així els peus calents. De les finestres de les plantes baixes eixien tasses calentes, xocolata amb xurros,… donava gust veure a la gent combatre quest temps d´hivern!

 

 

I després del bàndol Cristià (molts desfilant amb pasdoble), va arribar la cadència de la marxa mora amb la mitja lluna sobre el negre de la nit:

 

Els arcabusers, piquers i mosqueters de l'antiga Soldadesca van ser dividits en dos bàndols per a crear així les festes de moros i cristians a Bocairent, i la veritat és que encara hui és difícil diferenciar per la seua indumentària a filaes mores o cristianes, ja que segueixen recordant més a les antigues milícies, que als trages medievals als que estem acostumats per Cocentaina (la nostra festa porta més anys d'evolució, i una mania als “anacronismes històrics” que l'ha portat a multitud de modificacions en la seua indumentària, ací a Bocairent si m'arribe a jugar una mariscà a que els Mosqueters eren Cristians, la haguera perdut …vaja!)

 

Una altra de les tradicions que conserven aquestes festes d'interès turístic Nacional, en honor a Sant Blai, és la Mahoma, una gran ninot que representa una efígie mora a la qual, fins a no fa molt, cremaven durant el dia de les ambaixades, i que hui en dia llueixen en l'entrada:

 

 

 

 

Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Terç de Suavos, Estudiants, Vells, Marrocs, Moros Marins i Mosqueters, …un plaer haver-vos conegut entre la calor de les mantes bocairentines!

 

.