El mateix Divendres ja vam dir “fem foc o fugim?” I vam fugir a Albaida!
Albaida, un dels pobles del veinat que fins ara teniem com “d´allà!” per eixa frontera politítica de les provincies i sobretot per la frontera física del port d´Albaida, que ja li queda poc de ser esperem amb la nova autovia.
Com sempre arribem tart i es perdem als Contrabandistes, de fet la bona postureta no la vam agafar fins que trobarem una plaçeta amb jardí quan ja començaven a sonar els moros!
No coneixiem encara les festes d´Albaida i ens van sorprendre. Acostumats a veure en altres pobles esquadres mal repetides de Cocentaina, en Albaida les vam tornar a disfrutar amb tot el seu esplendor: bona banda, bona marxa, bon maquillatge… bon fer.
I en vam disfrutar d´altres com la millor de les que van eixir enguany a Alcoi, la dels Aragonesos, que encara no haviem pogut saborejar pel carrer, i que després tornariem a veure pels carrers del Campello.
Impressinant el carrec moro amb aquella peçabanda interpretant Xabat, vam entrar darrere d´ella a la plaça del palau ducal, i com sonava pe´l carrer estret!
El cap de semana el vam dedicar a disfrutar del mar…
El parc natural del penyal d´Ifac a Calp es perfacte per aixó:
Les vistes desde allà dal son magnifiques, el fartes a fer fotos...
Tampoc es queden curtes les platjes de La Vila Joiosa o Altea, ara que es poden passejar quasi lliures de gent enrogida, …l´aigua encara conservava tot el calor de l´estiu:
I com tot lo bo s´acaba, cal acabaro com deu mana! I per açó es vam pegar la matinà, per veure amaneixer a les platjes del Campello, rodejats de moros i cristians lluitan per les nostres terres.
Mai havia vist un desembarc, tots els anys diem d´anar al de la Vila Joiosa i al final es quedem en les ganes (i aixó que enguny caia be!). Doncs a segut enguany, però al mes d´Octubre, quan em pogut viure una nova dimensió de la festa de les tantes que encara ens queden per coneixer, i a segut al Desembarc del Campello.
…a mi aquella estampa dels meus voiguts moros i cristians sobre el fons del mar, i allà on s´acaba, el sol començant el dia, com en les bones dianes, tardarà en olvidarme-se, de fet ja estic desijant tornar per a fer memoria! mentres, em quede en les fotos que vam fer en les primeres claroretes:
Xè.. molt bonic el Desembarc de El Campello, i l´Antrà igual de seriosa i espectacular que la música de l´Avanç, que fins ara era l´unic que conexía del Campello. Per cert, per allí es vam trobar als amics de la banda de Agres que venien d´una xaranga d´Albaida, aixó son músics... jejeje!
.
