Tots els anys veiem el xop “a la fresca” quan arribem a l'entrada d'aquest poble del Comtat per gaudir d'una de les més concorregudes revetles de l'estiu, i per fi enguany hem conegut la festa en el seu moment més emotiu “la plantà del xop” en la plaçeta de Sant Josep.
Una empresa impossible si no és en col·lectiu, una tasca perillosa de força bruta i destresa, una al·lusió fàl·lica a la virilitat i fertilitat tant de l'home com de la naturalesa, una demostració de vigor i esforç comunal en honra a la naturalesa, fan d'aquest costum ancestral un ritual carregat de simbolisme:
Si ho penses és quasi increïble que un ritual tan primigeni i arcaic s'haja mantingut viu fins als nostres dies… Però així és, i encara que maquillat de tradició religiosa i transformat pel pas del temps, cada any per aquestes dates i en la veïna població de Millena, encara podem veure viva l'ancestral tradició iniciàtica d'alçar el tronc d'un arbre en senyal d'unitat social, força viril, i agraïment a la mare naturalesa.
I és sens dubte aquesta tradicional “plantà del xop”, una evolució actualitzada d'aquells simbòlics rituals amb els quals la humanitat ve donat pas a l'edat adulta als seus homes des de temps quasi immemorial, demostrant amb ell la unió com a poble i la força del col·lectiu:
I així expliquem com en les festes patronals de Millena en comptes de Moros i Cristians com la majoria de pobles del Comtat, celebren aquestes peculiars festes consistents a baixar al riu a tallar un xop, pujar-lo fins a la plaça del poble, i alçar-lo sota el domini dels barons i en honor als patrons Sant Josep i Sant Roc.
Ritual, tradició i festa que enguany ha hagut de tenyir-se de negre per la trista desaparició de Juanvi Cardona Sanchís durant la celebració d'aquest mateix acte en les festes de Planes, i que Millena ha volgut tenir molt present amb el crespó negre que lluirà el xop durant tota la setmana.
A pesar que és l'única cosa certa en les nostres vides, la mort ens és cada vegada més aliena i per tant tràgica quan apareix. Si damunt ho fa en plena joventut i durant les festes del poble ens és del tot insuportable. Tan insuportable que no volguérem tornar a fer festes, però tampoc conduir, ni viatjar, ni treballar,… ni tant sols viure, que seria l'única forma de no morir.
Per açò sabem que la festa tornarà a evolucionar cap a on la societat la porte per a evitar accidents i adaptar-la a les necessitats socials de l'actualitat, i llavors serà ella la que tornarà a adquirir la immortalitat en nom de tots els que l´han fet arribar fins als nostres dies.
Tot el nostre afecte a la família. Mai t´oblidarem.
.
