L´alegría més gran d´un xiquet socarrat:
Eixir del cole i dir...
Eixir del cole i dir...
"Ja estan montan la firaaa...!"
.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Xè quin pont...!
Aquest pont no ens van veure el pel per casa…
El mateix Divendres ja vam dir “fem foc o fugim?” I vam fugir a Albaida!
Albaida, un dels pobles del veinat que fins ara teniem com “d´allà!” per eixa frontera politítica de les provincies i sobretot per la frontera física del port d´Albaida, que ja li queda poc de ser esperem amb la nova autovia.
Com sempre arribem tart i es perdem als Contrabandistes, de fet la bona postureta no la vam agafar fins que trobarem una plaçeta amb jardí quan ja començaven a sonar els moros!
No coneixiem encara les festes d´Albaida i ens van sorprendre. Acostumats a veure en altres pobles esquadres mal repetides de Cocentaina, en Albaida les vam tornar a disfrutar amb tot el seu esplendor: bona banda, bona marxa, bon maquillatge… bon fer.
I en vam disfrutar d´altres com la millor de les que van eixir enguany a Alcoi, la dels Aragonesos, que encara no haviem pogut saborejar pel carrer, i que després tornariem a veure pels carrers del Campello.
Impressinant el carrec moro amb aquella peçabanda interpretant Xabat, vam entrar darrere d´ella a la plaça del palau ducal, i com sonava pe´l carrer estret!
El cap de semana el vam dedicar a disfrutar del mar…
El parc natural del penyal d´Ifac a Calp es perfacte per aixó:
Les vistes desde allà dal son magnifiques, el fartes a fer fotos...
Tampoc es queden curtes les platjes de La Vila Joiosa o Altea, ara que es poden passejar quasi lliures de gent enrogida, …l´aigua encara conservava tot el calor de l´estiu:
I com tot lo bo s´acaba, cal acabaro com deu mana! I per açó es vam pegar la matinà, per veure amaneixer a les platjes del Campello, rodejats de moros i cristians lluitan per les nostres terres.
Mai havia vist un desembarc, tots els anys diem d´anar al de la Vila Joiosa i al final es quedem en les ganes (i aixó que enguny caia be!). Doncs a segut enguany, però al mes d´Octubre, quan em pogut viure una nova dimensió de la festa de les tantes que encara ens queden per coneixer, i a segut al Desembarc del Campello.
…a mi aquella estampa dels meus voiguts moros i cristians sobre el fons del mar, i allà on s´acaba, el sol començant el dia, com en les bones dianes, tardarà en olvidarme-se, de fet ja estic desijant tornar per a fer memoria! mentres, em quede en les fotos que vam fer en les primeres claroretes:
Xè.. molt bonic el Desembarc de El Campello, i l´Antrà igual de seriosa i espectacular que la música de l´Avanç, que fins ara era l´unic que conexía del Campello. Per cert, per allí es vam trobar als amics de la banda de Agres que venien d´una xaranga d´Albaida, aixó son músics... jejeje!
El mateix Divendres ja vam dir “fem foc o fugim?” I vam fugir a Albaida!
Albaida, un dels pobles del veinat que fins ara teniem com “d´allà!” per eixa frontera politítica de les provincies i sobretot per la frontera física del port d´Albaida, que ja li queda poc de ser esperem amb la nova autovia.
Com sempre arribem tart i es perdem als Contrabandistes, de fet la bona postureta no la vam agafar fins que trobarem una plaçeta amb jardí quan ja començaven a sonar els moros!
No coneixiem encara les festes d´Albaida i ens van sorprendre. Acostumats a veure en altres pobles esquadres mal repetides de Cocentaina, en Albaida les vam tornar a disfrutar amb tot el seu esplendor: bona banda, bona marxa, bon maquillatge… bon fer.
I en vam disfrutar d´altres com la millor de les que van eixir enguany a Alcoi, la dels Aragonesos, que encara no haviem pogut saborejar pel carrer, i que després tornariem a veure pels carrers del Campello.
Impressinant el carrec moro amb aquella peçabanda interpretant Xabat, vam entrar darrere d´ella a la plaça del palau ducal, i com sonava pe´l carrer estret!
El cap de semana el vam dedicar a disfrutar del mar…
El parc natural del penyal d´Ifac a Calp es perfacte per aixó:
Les vistes desde allà dal son magnifiques, el fartes a fer fotos...Tampoc es queden curtes les platjes de La Vila Joiosa o Altea, ara que es poden passejar quasi lliures de gent enrogida, …l´aigua encara conservava tot el calor de l´estiu:
I com tot lo bo s´acaba, cal acabaro com deu mana! I per açó es vam pegar la matinà, per veure amaneixer a les platjes del Campello, rodejats de moros i cristians lluitan per les nostres terres.
Mai havia vist un desembarc, tots els anys diem d´anar al de la Vila Joiosa i al final es quedem en les ganes (i aixó que enguny caia be!). Doncs a segut enguany, però al mes d´Octubre, quan em pogut viure una nova dimensió de la festa de les tantes que encara ens queden per coneixer, i a segut al Desembarc del Campello.…a mi aquella estampa dels meus voiguts moros i cristians sobre el fons del mar, i allà on s´acaba, el sol començant el dia, com en les bones dianes, tardarà en olvidarme-se, de fet ja estic desijant tornar per a fer memoria! mentres, em quede en les fotos que vam fer en les primeres claroretes:Xè.. molt bonic el Desembarc de El Campello, i l´Antrà igual de seriosa i espectacular que la música de l´Avanç, que fins ara era l´unic que conexía del Campello. Per cert, per allí es vam trobar als amics de la banda de Agres que venien d´una xaranga d´Albaida, aixó son músics... jejeje!.
divendres, 9 d’octubre del 2009
9 d´Octubre: Fa 771 anys que Jaume I va entrar a València
I sen anem de PONT per a celebraro,
Així que ens vorem a la partida de pilota de COCENTAINA
o a la Glorieta d´ALCOI,
...a l´Antrà d´ALBAIDA o de arroset en costra per ELX,
...en la festa de la cervesa de CALP o al desembarc del CAMPELLO,
...fins el Dimats, a disfrutaro!
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Ja està ací... La FIRA de TOTS SANTS 2009, COCENTAINA
I el primer que arriba es el cartell anunciador ...com quasi sempre en un encert:
"El Gaiatet" així es diu l´obra de Martin Forés Sanz, autor d´un obra amb colors de fira i mensage clar i directe, que air es va presentar junt amb la programació d´aquesta edició de la Fira tan tradicional i actual com el seu cartell anunciador.Que ganes tinc de que arribe...!
.
divendres, 2 d’octubre del 2009
OLIMPICAMENT PARLANT...
Ja san tornat a quedar en les ganetes ...en la ilussió que els fea tornar a veure la ciutat farsida d´obres!
I tenien una bona candidatura, enguany magradava fins el logo:
Ara falta trobar el C.O.I. (El Contrabandiste Olimpic Internacional) que es tire el carrec al coll ...així que ja toca començar la ronda d´emprenyar als possibles candidats fins que sone la campana de "vixca el/la Capità!"
I tenien una bona candidatura, enguany magradava fins el logo:
I no patiu madrilenys que "a la tercera va la vencida!": MADRID2020 seguuur!!
Mentres per ací, als Contrabandistes ja els han donat la "Capitanía OLÍMPICA 2012"
...el Comité Olimpic a decidit que seu mereixen després de L´Any de BANDERA que acaben de finalisar amb la FUERA del Dissapte passat:
Ara falta trobar el C.O.I. (El Contrabandiste Olimpic Internacional) que es tire el carrec al coll ...així que ja toca començar la ronda d´emprenyar als possibles candidats fins que sone la campana de "vixca el/la Capità!" .
dimecres, 23 de setembre del 2009
EIXIDETES (1) : MOLÍ DEl SALT
Lo de (1) es perquè després vindrà el (2) el (3), el (4),… es a dir, que pretenem crear una saga de propostes per a tot aquell que vulga eixir a conèixer la comarca, amb el nom de “eixidetes”.
Molt sovint fem cabassaes de quilòmetres en un cap de setmana per a veure o visitar coses menys interessants que moltes de les què tenim en el nostre entorn més pròxim i no coneixem. I el que passa és això, que no les coneixem. Per això aquesta serie d´escritets. Per a intentar anar descobrint tots aquests indrets amb encant, i a menys d'una hora de la porta de casa.
I bona prova del que dic, és aquesta primera eixideta: (1) MOLÍ DEL SALT
La primera vegada que vam saber d'aquest interessant molí va ser gràcies a l'exposició que el Centre d'Estudis Contestans va fer en 2007, anomenada "Molins i moliners".
Després de la visita d'un dels molins d'Agres (del que no voldría dir massa perquè encara conserva tota la maquinaria original i es un caramelet per als saquejadors), ens vam posar a cercar el més espectacular de tots els que apareixien en l'exposició: El molí del Salt de Benilloba
Aquest ja va ser desmantellat i els amants de lo alié també li han pegat mos ja, però l´espectacularitat del lloc i la caiguda d´aigua que aprofitava per a moure el molí no li la lleva ningú.
Per a arribar al paratge del Molí del Salt, cal eixir de Cocentaina per la carretera CV-790 direcció Benilloba, i a menys d´1km de l'encreuament amb la CV-70 (la que ve d'Alcoi pel Rebolcat) desviar-nos per un camí asfaltat que arranca a l'esquerra de la carretera. El camí ens portarà fins a un pont pel qual creuarem el llit del riu Penàguila, i a uns 150m del pont ens trobarem l'accés a l'àrea recreativa "Els Molins". És moment d'aparcar el cotxe en la zona de parquing i seguir a peu o amb bici.
Una vegada passem la zona del berenador, s'inicia una senda ben condicionada, amb baranes de fusta i graons de pedra, que ens portarà fins al molí.
La senda comença pel vessant dret del riu Penàguila. Si avancem per ella el primer que ens trobarem seran les ruïnes del molí de "Les Penyes del Salt". Construït amb posterioritat al molí del salt, i a una distàcia d´uns 300m aigües a dalt, tènia la mateixa finalitat, transformar el gra en farina aprofitant la força de l'aigua:
En passar el molí de "Les Penyes del Salt", la senda creua a la vessant esquerra del barranc del riu mitjançant un alt pont de pedra:
Més endavant ens trobarem amb una escalinata descendent que ens donarà accés al molí i el salt d'aigua:
El Molí del Salt va ser construït a principis de la dècada dels 60 del segle passat, i va funcionar com a molí fariner fins a 1889, any en el qual es va canviar la mola per les turbines, convertir-ho així en una central hidroelèctrica. Des d'aquesta data se li coneix popularment també com a “fabrica de la llum”, gràcies a la qual s'electrificaria per primera vegada el poble de Benilloba:
L´aigua que feia rodar el molí s´arreplegava en un assut aigües a dalt. Per a desviar-la i conduir-la fins el molí es va picar en la roca un alcavó, el qual en la seua part final quedava penjat a manera de sèquia ancorada a la paret esquerra del barranc mitjançant bigues i tensors metàl·lics:
Alcavó picat en la pedra de la vessant esquerra del riu (12/04/2009) Foto: rfaPV (R.Pascual)
Sèquia penjada del tram final (12/04/2009) Foto: rfaPV (R.Pascual)
Un obra d´enginy e igeniería per a moldre el cereal que sería cosa de veure en funcionament i que hui es troba en gran perill d´enderrocament. Suposem que si estan condicionant els accessos per a facilitar la visita, consolidaran també la construcció per a evitar els perills:
Ja estem imaginant als maseros de l´época acudint a mija nit per a moldre el blat d´estraperlo i evitar l´impost (antigament el “IVA” sería cosa dels moliners, ...un % per als que manen!).
Entre els dos molins queda un canó de gran bellesa, conegut sols pels aficcionats al barranquisme. En ell podrem gaudir les capritxoses formes que el pas de l'aigua ha anat modelant sobre la pedra:
Una aparatosa i espectacular obra de la mà de l'home, el molí amb tota la seua infraestructura secundària, emmarcada dins de la naturalesa d'un dels indrets més bonics del riu Penàguila, el canó i congost que forma al seu pas per Benilloba. El conjunt resulta absolutament espectacular, i obligada la seua visita.
Bona época es ara per anar a visitar-ho eus, …no soles pel braç d´aigua que caurà, sino pels roviols que criaran les soques de les xopaes que hi ha a l´entorn.
Foto: Ajuntament de Benilloba (Autor desconegut)
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
