Enguany hem vist a nanos amb impermeables i paraigues! És el remei que li han posat els seus pares perquè seguiren al carrer en aquest dia d'aire, sol i pluja…
Nosaltres també ens hem banyat, però com tots els anys ha valgut la pena tornar al raval el dia de “La Festa dels Nanos”:
Enguany de nou han sigut protagonistes els xoriços i les retallades. És a dir, seguim igual que fa un any. O el que és pitjor, si s'ha de jutjar per aquests simpàtics puntxes, anem a pitjor, perquè a les reivindicacions contra les retallades en serveis, enguany se'ls han afegit nanos critics amb les retallades en drets: I és que, pel que sembla, als nostres governants els interessa que votem una vegada cada quatre anys per a legitimar-los, i que estiguem callaets la resta de la legislatura mentre ells fan i, sobretot, desfan al seu gust o el de “los mercados”, prèvia comissió o futura col·locació. No obstant açò, ha aquests ninots de drap no els han callat, …de moment no hi ha llei contra la seua protesta:
I no són els únics que s'animen a retallar. A legislar sobre els nostres drets s'animat també l'església, amb el nostre mediàtic bisbe al capdavant:
Notem un any més, que els temes tractats fan cada vegada més referència a l'àmbit nacional i internacional, i no tant al local com ocorria antany. Una prova més d'on vénen les decisions que últimament afecten més a la gent.
Hi ha nanos que se'ls ha corregut la tinta amb la pluja, uns altres han caigut amb l'aire. A la nostra càmera tampoc li ha sentat bé aquest temporal, a meitat visita s'ha constipat, així que ni de prop estan tots els que són…
En la visita fotogràfica ens ha acompanyat un jove del raval que planta els seus 2 nanos des de 2009 i que s'ha vingut a fotografiar la resta amb la seua càmera. Una manera ràpida i simpàtica de deixar immortalitzada la realitat social del 2014:
Llarga vida als nostres veïns els nanos, que amb el seu cap de palla i drap i el seu cos de cartó, ixen una vegada a l'any a reivindicar les barbaritats que nosaltres, els ciutadans de carn i os, permetem.
2 comentaris:
Gràcies per penjar tan bones fotos. És tan amarg trobar-te lluny i no poder acudir a passejar pel Raval el dia dels Nanos! Com m'ho enyore......
Un plaer com tots els anys ...els nanos son cita obligada!
Publica un comentari a l'entrada