Sant Blai, patró de la gola i remei aquest cap de setmana per al nostre xauvinisme…
Famosos són els nostres veïns creadors suprems de la mare festa morocristiana… Baix del Preventori se'ls dóna bé allò de mirar-se el borrellonet que fa la faixa al melic. Això no lleva però, que als que habitem baix la penyeta blanca se'ns done mal, de fet tampoc ens quedem curts amb lo propi…
Doncs res millor com eixir del roglet per a adonar-se que, sota el nom de moros i cristians, existeixen tal diversitat i riquesa festiva que resulta d'allò més ridícul comparar tradicions tan singulars i úniques com les que hem vist aquest cap de setmana.
- Dia 1 de Febrer, Festes Moros i Cristians SAX
No coneixíem encara les festes d'aquest poble alacantí i ens van resultar tot un descobriment. Els saixencs han sabut conservar la festa tal com es celebrava abans que l'argument morocristià cobrara major rellevància (com el cas de l'evolució contestana). A Sax vam poder veure una festa amb l'accent posat sobre el patró i la desfilada de soldadesca.
Fins al segle XIX la festa a Sax consistia en muntar fins a l'Ermita de Sant Blai, situada a la part alta del poble, on s'arreplegava al sant patró per a baixar-lo a l'església parroquial i retornar-lo per la vesprada a la seua ermita després de fer- li els honors. Aquest pelegrinatge es feia acompanyat de milicians, que realçaven els actes amb la marcialitat de les desfilades amb marxes militars, i actes com la rodà de banderes o les salves d´arcabucería en honor al patró. És durant la primera meitat del segle XIX quan l'argument morocristià s´incorpora a la festa, dividint els participants de la desfilada en dos bàndols, Cristans i Moros.
Les comparses desfilen en batallons al só de marxes militars, cada batalló té un sergent que els forma. Totes les comparses finalitzen la seua desfilada amb la figura del capità i la bandera. No hi ha boatos, negres, cavalls ni carrosses, tampoc marxes mores ni cristianes.
- Dia 2 de Febrer, Festes Moros i Cristians BOCAIRENT
Després de molt de temps esperant que caigueren en cap de setmana, l'any passat gaudirem per primera vegada de les festes de Bocarient. Uns moros i cristians que malgrat estar molt més a prop pel que fa a lo geogràfic, continuen guardant distància respecte del que em mamat a Cocentaina, gràcies a que guarden de forma molt present el seu origen de festa de soldadesca.
Al igual que vam veure a Sax es desfila en batallons, i les seues vestimentes recorden a les de la soldadesca d'antany en el cas del bàndol cristià, i als turcs (bombatxo i turbant) en el del moro. També estan presents els populars contrabandistes, enguany complint 150 anys en la festa bocairentina:
A Bocairent no obstant, ja s'escolten marxes mores i cristianes, comencen a veures esquadres de singulars, i els capitans de les comparses s'acosten més a la variant de la vall del serpis amb ballets i carrosses. La influència dels veïns amb els que comparteixen vincles familiars i laborals, bandes i artesans, fan que la festa inevitablement quede marcada per les àrees d'influència de les representacions festives més significatives del voltant. Malgrat açò, Bocairent continua semblant-me una de les variants de festa morocristiana més singulars i belles que he vist, on el traçat medieval dels carrers i el fred són uns actors més dins la festa (Ens hem tornat a perdre l'aclamació del patró en la plaça de l'ajuntament del dia de la processó, a veure si l'any que ve…)
Aconselle aquestes dues festes en honor a Sant Blai contra el mal del xauvinisme festiu... (ens trobarem a molts amics caragols i socarrats guarint-se pels carrers de Bocairent ;)
Ara be… prepareu mantes, guants, gorros i bufandes... perquè en cas contrari vos acordareu de Sant Blai la resta del mes: "Sant Blai gloriós, que es deixe el xic i es porte la tos!"
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada