Somiant la muntanya…

Ara fa un any assistíem a la presentació d'Al-Azraq, el blau, segona novel·la de Just I. Sellés, un enginyer d'obres públiques reinventat a escriptor. A Just el coneixíem per l'afició compartida a la fotografia, i acudirem a la presentació amb l'expectació del que coneix els seus més de cinc anys enllestint la novel·la. Eixirem de la presentació contents, amb una novel·la baix del braç i un exemple de reinvenció després de la rajola.

Hui venim de la presentació del seu nou llibre, Al-Azraq, el visir que somiava la muntanya.
La presentació ha crescut exponencialment. I és que enguany hem tingut un “dos per un”, gràcies a l'actuació del cantautor de Bellreguard, Vicent Savall. Gaudir d'un inesperat mini-concert de Savall dins de la presentació, ha sorprès a tots els assistents (Just comença a ser un tio conegut, i la sala estava molt més plena que l'última vegada; També és cert que els polítics locals, omplen ara tots els actes culturals de somriures de precampanya…)

Savall cantant mentre Just el fotografia (Cocentaina, 16-4-15)

Be, i a Just, doncs cada vegada dóna més gust sentir-lo. Se li ha notat la gira que s'ha pegat presentant el llibre anterior per pobles, viles i ciutats. Esperem que seguisca novel·lant històries de la muntanya, perquè ja s'ha convertit en un d'aquests personatges que fan “terra”, …eixa paraula que tant li agrada, i de la qual tant gust dóna sentir-lo parlar.

Del llibre no us podem contar res. Cocentaina ha sigut la seua primera presentació i venia de traure´l de la impremta, així que encara el tenim per gaudir mentre sentim de fons, el disc que Savall a dedicat al moro…

El visir que somiava La Muntanya…

Més de cinc anys ha estat Just I. Sellés documentant-se sobre l'ocorregut en la yibal Balansiya durant el segle XIII. Primer per les biblioteques, entre llibres. Més tard per la muntanya, entre castells i despoblats. Una documentació prèvia tan extensa i exhaustiva com la que va tenir la novel·la, donen per a molt:

Aquest Dijous es presenta en societat: Al-Azraq. El visir que somiava La Muntanya, una obra que complementará la novel·la Al-Azraq, el Blau. Crònica de la conquesta de La Muntanya, on l´autor recull tota la informació fotográfica y documental que emprà durant la fase de documentació prèvia a l´escriptura de la novel·la, alhora que exposa les seues pròpies hipòtesi de treball.

Just I. Sellés a escollit Cocentaina (16 d´abril, 19:30h. Biblioteca Municipal Pare Arques, COCENTAINA 2015) per a iniciar la gira de presentacions, així que encara no tenim la nova obra en les mans, però coneixent la novel·la anterior estem segurs que les més de 200 pàgines, il·lustrades amb més de 100 fotografies, no van a deixar indiferent a ningú… De nou, la croada valenciana del Tirà, com mai no te l’han contada!

Al-Àzraq… 736 aniversari

Estem d´aniversari: Tal dia com hui va morir Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir, ara fa 736 anys.

Fill d´un valí musulmà i de mare cristiana, gaudí de la confiança i amistat del rei Jaume I el Conqueridor i del rei Alfons X el Savi. Tingué en vida el títol de wazir i fou senyor dels castells d´Al-Qal’a (Alcalà), Qashtal (Castell de Castells), Jurulash (Vall de Seta), Margalida (pedania de Margarida), Burbudjan (L´Orxa), Ghallinayra (Vall de Gallinera).

Aquest cabdill andalusí es revlotà per tres voltes davant els constants abusos cap als sarraïns per part dels monarques del Regne de València:

La primera d'elles en 1247 acabaria tres anys després amb la seua derrota a Cocentaina.

La segona en 1258 molt més directa i vehement a punt va estar d'acabar amb la vida de Jaume I, encara que va acabar igualment amb la derrota del moro que assetjat i sense provisions a causa de la traïció d'un dels seus, va tindre que rendir-se i eixir a l'exili.

Però el wazir no va trobar la mort fins al 1276 quan, després de 17 anys d'exili a Granada, és cridat per coreligionaris de les seues antigues terres, posant-se de nou al capdavant de la que seria la tercera revolta contra l'opressió que Jaume I fea al seu poble. Però en aquesta ocasió el rei Jaume I ja estava avisat i previngut, i com compta en la seua crònica El Llibre dels Fets:

“decidírem de trametre-hi uns quaranta homes a cavall per reforçar la vila d’Alcoi, i de posar guarnició al castell de Cocentaina, per on aquells genets havien de passar.”  Llibre dels feits del rei en Jacme.

El cabdill andalusí es va trobar amb els quaranta cavallers que va enviar Jaume I des de Xàtiva, que li van donar mort en “la desfeta de la Canal” mitjançant una maniobra de distracció.

 

Així va morir tal dia com hui, ara fa 736 anys, Muhàmmad Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as-Saghir més conegut com “AL-ÀZRAQ”, el senyor mudèjar més famós del segle XIII.

 

 

I per a no finalitzar aquest escrit com acaben sempre aquests relats, enguany celebrarem l´efemèride afegint que, per a major glòria d'Al-Azraq, el seu fill no sols va venjar la seua mort, sinó que va acabar guanyant la batalla aconseguint prendre Alcoi i després Xàtiva, ciutat d'on provenien els cavallers, amb la mateixa astúcia i enginy amb la que ho haguera fet son pare:

Mentre les tropes d'Al-Azraq s'enfrontaven als cavallers del rei Jaume a les portes d´Alcoi, el fill del moro esperava ordres en la rereguarda per a inicar un contraatac amb un grup de rebels. En morir el seu adalid, l'exercit d'Al-Azraq format per mudèjars, araeces i genets benimerines van fugir en retirada perseguits pels cavallers del rey cristià. El fill d'Al-Azraq en veure'ls passar des del seu amagatall, aprofità la situació per a tendir-los una emboscada, i com explica el mateix rei Jaume en les seues cròniques:

 

 

“I, després, els damunt dits quaranta homes a cavall, sense posar-se d’acord els uns amb els altres, anaren a perseguir els mencionats genets, i caigueren en l’emboscada que aquests havien parat, i la major part d’aquells cristians foren morts o presos.” 

Llibre dels feits del rei en Jacme.

 

.