Ja no recorde exactament quan vaig llegir per primera vegada el blog de Sergi, Can Carrasca. Calcule que seria allà pel 2007/08, aquell any vaig tenir el plaer personal d'arrancar una diana amb la meua filà, els Contrabandistes, i totes les fotos que tenia em semblaven poques per a recordar aquella catàrsi identitària que és per a Cocentaina la seua 1ª Diana, acte per excel·lència de les nostres festes de Moros i Cristians, i que per a mi en aquell any, va resultar del millor gaudit com a fester.
Doncs en aquella cerca per la xarxa, a la caça de noves instantànies de l´arrancà dels contrabandistes, em vaig trobar per casualitat amb un blog que feia una crònica sobre l'acte de l'entrada de Cocentaina. No era el que cercava, però no vaig poder deixar de llegir-ho fins a acabar aquell escrit.
No hi havia res més lluny d'una crònica a l'ús. Acostumats com estem a llegir cròniques de festes que semblen copiades de les de l'any anterior, o l'altre, o l'altre,.. –les quatre bobades recurrents, escrites des del desconeixement del que ni entén ni li interessa entendre, o del que entenent es queda amb el xovinisme cec-, la crònica que vaig llegir en aquell blog em va xocar de forma grata, perquè parlava del mateix acte de l´Entrada de Cocentaina que jo vaig veure. A més aportava una crítica constructiva que no s'entenia si no era des d'un coneixement ampli de la festa socarrada. Tot allò a més, ho il·lustrava amb unes fotos preses des de la plaça del Pla.
Va ser aquella la primera vegada que vaig llegir Can Carrasca, i també la primera vegada que em vaig interessar per aquells llocs web, en els que escriu la gent a internet anomenats blogs.
Un any més tard, pam dalt pam a baix, jo vaig crear aquest blog.
Des de llavors visite sovint Can Carrasca, per a veure que ens conta Sergi Gómez i Soler.
Aquesta passada Fira de Tots Sants, Sergi ens va demanar un petit favor: Passar-li una foto actual i explicativa de la Fira, per a un llibre en el qual estava treballant, i que no li anava a deixar massa temps per a baixar a Cocentaina a gaudir d´aquesta última edició. Amb molt de gust li passarem el reportatge fotogràfic abans de publicar-ho al nostre blog perquè triara una.
La nostra sorpresa va arribar quan ens va dir que, efectivament, una de les nostres fotos anava a aparèixer al llibre, i l'alegria va ser encara major quan vam conèixer el títol del llibre: “La festa mare. Les festes en una era postcristiana.” …de tota la temàtica que tracta Segi al seu blog, sens dubte la que més gaudim …LA FESTA!
Autors: Antonio Ariño Villarroya i Sergi Gómez i Soler.
Edita: Museu Valencià d'Etnologia.
Doncs, acabe de rebre el llibre! A penes m'he llegit les introduccions dels seus autors, Antonio Ariño Villarroya i Sergi Gómez i Soler. Així que poc vos puc contar jo, més enllà del seu títol: “La festa mare.”, que vol significar com d´autorreferent s´a convertit la festa, atès que “La finalitat de la festa és la festa mateixa”, com diu Ariño a la seua introducció, on ens explica també la segona part del títol, “La festa en una era postcristiana.”, del que ens diu que fa referència al moment actual de la societat, en que “els ritmes personals i socials, privats i publics, no son marcats ja pel discurs eclesiàstic”.
I com no hi ha res millor que els propis autors ens presenten la seua obra, vos adjunte a continuació el discurs que va llegir Sergi Gómez en la presentació del llibre, i que reprodueix en el seu blog. O si ho preferiu, l´àudio de la pròpia veu dels autors durant la presentació, que va tindre lloc durant les Jornades Santantonianes a Canals, el passat 10 de gener:
-- sergicarrasca.blogspot.com, 12 DE GENER DE 2013:
El meu discurset en la presentació de "La festa mare. Les festes en una era postcristiana"
-- Àudio de la presentació del llibre, durant les Jornades Santantonianes de Canals, 10 DE GENER DE 2013:
(per a estalviar-se presentacions avançar fins al minut 14:50)
Una cosa si vos puc avançar, el profesor Antonio Ariño, autor d'una de les obres de referència dins de l´anàlisi de la festa, “Festes, rituals i creences.” (IVE-Alfons el Magnànim, 1988), no ha triat a l'atzar el seu acompanyant per a aquest últim llibre. Sergí demostra passió per la festa en cada text que li dedica, i ens revela un interès inesgotable per conèixer-la i analitzar-la, cada vegada que escriu a Can Carrasca, o publica un nou cartell en Carrer Cartelleria. Pel que aquest binomi ens assegura amb certesa, una altra obra de rellevància dins de l'estudi d´això que tant i tant ens agrada a nosaltres, …LA FESTA!
.
