Els NANOS de COCENTAINA 2013

Amb una setmana de retard per qüestions de predicció precipitada de precipitacions, els nanos van tornar a eixir als carrers del raval de Cocentaina:

I a pesar que, degut als canvis de data precipitats per precipitacions, ha molta gent se li ha passat el dia, els nanos no han fallat a la nova cita, tan crítics com sempre i si cap una mica més. No estan les coses per a deixar passar una oportunitat d'expressió popular com aquesta…

Com podeu imaginar-vos, la cosa enguany ha anat de tisores, sobres, i xoriços:

 

 

Ja veieu com estan els nanos amb la que està caent als carrers de la gent del carrer... Al cabreig d'altres anys veient com ens pugen els impostos, ens desnonen i ens retallen mentre van rescatant als culpables, enguany se li afegix l'impresentable de la nostra classe política. Aquests representants del poble que no solament no han defensat els nostres interessos, sinó que a més s'han estat dedicant a xorissar pel camí. I ja pot ser gros el xoriço que ací no dimiteix ni el papa! Bé, el papa si a dimitit, encara que amb “les peces” que estan triant al nou, no espereu res nou sota el sol…

 

 

 

Com veieu, els temes locals han perdut molt de pes en les crítiques dels nanos. I és que els grans mals que saquegen al poble ara vénen de fora, i cada vegada de més lluny. Aquests petits ninots de drap ens adverteixen que el poder s'està allunyant cada vegada més del poble.

 

 

I ací teniu als primers nanos murers que, vinguts des del col·legi del Bracal, han reivindicat una educació de qualitat amb unes mínimes condicions:

 

I en la nostra visita pels carrers del raval hem vist un nano amb vida pròpia! Una xiqueta disfressada de nano que espantava a tot aquell que s'acostava a llegir el seu cartell. Una fantàstica idea dels joves del barri del raval que, mentre es divertien, denunciaven els continus desnonaments de les famílies amb més dificultats:

 

I una vegada més, li tornem a donar l´enhorabona a aquests veïns de poc més d'un metre d'alçada, que cada any quan arriba la meitat de la Quaresma es despatxen a gust sense pèls en la llengua…

La Festa Mare…!

Ja no recorde exactament quan vaig llegir per primera vegada el blog de Sergi, Can Carrasca. Calcule que seria allà pel 2007/08, aquell any vaig tenir el plaer personal d'arrancar una diana amb la meua filà, els Contrabandistes, i totes les fotos que tenia em semblaven poques per a recordar aquella catàrsi identitària que és per a Cocentaina la seua 1ª Diana, acte per excel·lència de les nostres festes de Moros i Cristians, i que per a mi en aquell any, va resultar del millor gaudit com a fester.

Doncs en aquella cerca per la xarxa, a la caça de noves instantànies de l´arrancà dels contrabandistes, em vaig trobar per casualitat amb un blog que feia una crònica sobre l'acte de l'entrada de Cocentaina. No era el que cercava, però no vaig poder deixar de llegir-ho fins a acabar aquell escrit.

No hi havia res més lluny d'una crònica a l'ús. Acostumats com estem a llegir cròniques de festes que semblen copiades de les de l'any anterior, o l'altre, o l'altre,.. –les quatre bobades recurrents, escrites des del desconeixement del que ni entén ni li interessa entendre, o del que entenent es queda amb el xovinisme cec-, la crònica que vaig llegir en aquell blog em va xocar de forma grata, perquè parlava del mateix acte de l´Entrada de Cocentaina que jo vaig veure. A més aportava una crítica constructiva que no s'entenia si no era des d'un coneixement ampli de la festa socarrada. Tot allò a més, ho il·lustrava amb unes fotos preses des de la plaça del Pla.

Va ser aquella la primera vegada que vaig llegir Can Carrasca, i també la primera vegada que em vaig interessar per aquells llocs web, en els que escriu la gent a internet anomenats blogs.

Un any més tard, pam dalt pam a baix, jo vaig crear aquest blog.

Des de llavors visite sovint Can Carrasca, per a veure que ens conta Sergi Gómez i Soler.

 

Aquesta passada Fira de Tots Sants, Sergi ens va demanar un petit favor: Passar-li una foto actual i explicativa de la Fira, per a un llibre en el qual estava treballant, i que no li anava a deixar massa temps per a baixar a Cocentaina a gaudir d´aquesta última edició. Amb molt de gust li passarem el reportatge fotogràfic abans de publicar-ho al nostre blog perquè triara una.

La nostra sorpresa va arribar quan ens va dir que, efectivament, una de les nostres fotos anava a aparèixer al llibre, i l'alegria va ser encara major quan vam conèixer el títol del llibre: “La festa mare. Les festes en una era postcristiana.” …de tota la temàtica que tracta Segi al seu blog, sens dubte la que més gaudim …LA FESTA!

Portada del llibre: La festa mare. Les festes en una era postcristiana.

Autors: Antonio Ariño Villarroya i Sergi Gómez i Soler.

Edita: Museu Valencià d'Etnologia.

Doncs, acabe de rebre el llibre! A penes m'he llegit les introduccions dels seus autors, Antonio Ariño Villarroya i Sergi Gómez i Soler. Així que poc vos puc contar jo, més enllà del seu títol: “La festa mare.”, que vol significar com d´autorreferent s´a convertit la festa, atès que “La finalitat de la festa és la festa mateixa”, com diu Ariño a la seua introducció, on ens explica també la segona part del títol, “La festa en una era postcristiana.”, del que ens diu que fa referència al moment actual de la societat, en que “els ritmes personals i socials, privats i publics, no son marcats ja pel discurs eclesiàstic”.

I com no hi ha res millor que els propis autors ens presenten la seua obra, vos adjunte a continuació el discurs que va llegir Sergi Gómez en la presentació del llibre, i que reprodueix en el seu blog. O si ho preferiu, l´àudio de la pròpia veu dels autors durant la presentació, que va tindre lloc durant les Jornades Santantonianes a Canals, el passat 10 de gener:

 

-- sergicarrasca.blogspot.com, 12 DE GENER DE 2013:

El meu discurset en la presentació de "La festa mare. Les festes en una era postcristiana"

 

-- Àudio de la presentació del llibre, durant les Jornades Santantonianes de Canals, 10 DE GENER DE 2013:

(per a estalviar-se presentacions avançar fins al minut 14:50)

 

 

Una cosa si vos puc avançar, el profesor Antonio Ariño, autor d'una de les obres de referència dins de l´anàlisi de la festa, “Festes, rituals i creences.” (IVE-Alfons el Magnànim, 1988), no ha triat a l'atzar el seu acompanyant per a aquest últim llibre. Sergí demostra passió per la festa en cada text que li dedica, i ens revela un interès inesgotable per conèixer-la i analitzar-la, cada vegada que escriu a Can Carrasca, o publica un nou cartell en Carrer Cartelleria. Pel que aquest binomi ens assegura amb certesa, una altra obra de rellevància dins de l'estudi d´això que tant i tant ens agrada a nosaltres, …LA FESTA!

.

…per fi! MOROS i CRISTIANS de BOCAIRENT, 2013

Mira que portem anys volent pujar a Bocairent per a conèixer les seues festes, doncs PER FI aquest 2013 ens ha portat una entrada en Dissabte, així que allí vam estar:

 

De les festes d'aquest poble tan pintoresc i fotogènic ens havien contat meravelles, i després d'haver-les gaudit hem de dir que són tan autèntiques com el seu cas antic, les seues “coves dels moros”, o la seua plaça de bous excavada sobre pedra viva!

L´autèntic d´aquestes festes ve per tractar-se d'uns Moros i Cristians fruit de la transformació d'una festa anterior, la de la Soldadesca, festa sense la qual no s'entendria l'actual evolució dels moros i cristians, però que ací a Bocairent, es manté de forma molt especial, ja que fins a 1860 no van tindre festa morocristiana, solament soldadesca. Açò ha fet que arribe fins a nosaltres una indumentària i idiosincràsia festera del tot singulars:

 

L´ENTRADA de MOROS i CRISTIANS de Bocairent, 2013.

 

 

 

 

 

Totes són festes de moros i cristians, però no hi ha dos iguals. Açò ho comprovem cada vegada que eixim a veure festes a altres pobles, especialment si te´n ixes del roglet de la vall del Serpis. I és que cada zona té la seua manera d'entendre la festa, i cada poble les seues peculiaritats dins d´ella. A Bocairent trobem el gust per les lluentors i les desfilades en batallons, típic de la zona de Villena. Però també molt de les maneres valencianes que ens van recordar per exemple a les d'Ontinyent (Açò de les modes i la influència dels veïns, no és cosa sols d'ací):

Una altra de les característiques sens dubte, de les festes de Bocairent, és el fred: Passarem més que carota! I és que fer festa al febrer y en plena serra de Mariola, marca precís la celebració!

“El tío de la manta” ja t'avisa a l'entrada del poble que, com no portes una d´elles, la portes clara… Als socarrats, que estem acostumats a celebrar-les a l'agost, ens va agafar una mica per sorpresa: Gorro, guants, bufanda, tot el que portes és poc…, es necessita una manta, i de les que fabriquen allà!

 

El fred de fet, és un protagonista més de la festa: No hi ha filà sense manta o capa, i nosaltres li calculàvem a cada fester unes 3 samarretes interiors de pelfa, …aixina per baix! El calor del hebero de la Mariola no li sobrava a ningú…

I en les cadires, el fred era una altra festa: La gent del poble treia uns basquets d'espart carregats de pedres de riu recent tretes de l'estufa que s'apressaven a repartir per a xafar-les i mantenir així els peus calents. De les finestres de les plantes baixes eixien tasses calentes, xocolata amb xurros,… donava gust veure a la gent combatre quest temps d´hivern!

 

 

I després del bàndol Cristià (molts desfilant amb pasdoble), va arribar la cadència de la marxa mora amb la mitja lluna sobre el negre de la nit:

 

Els arcabusers, piquers i mosqueters de l'antiga Soldadesca van ser dividits en dos bàndols per a crear així les festes de moros i cristians a Bocairent, i la veritat és que encara hui és difícil diferenciar per la seua indumentària a filaes mores o cristianes, ja que segueixen recordant més a les antigues milícies, que als trages medievals als que estem acostumats per Cocentaina (la nostra festa porta més anys d'evolució, i una mania als “anacronismes històrics” que l'ha portat a multitud de modificacions en la seua indumentària, ací a Bocairent si m'arribe a jugar una mariscà a que els Mosqueters eren Cristians, la haguera perdut …vaja!)

 

Una altra de les tradicions que conserven aquestes festes d'interès turístic Nacional, en honor a Sant Blai, és la Mahoma, una gran ninot que representa una efígie mora a la qual, fins a no fa molt, cremaven durant el dia de les ambaixades, i que hui en dia llueixen en l'entrada:

 

 

 

 

Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Terç de Suavos, Estudiants, Vells, Marrocs, Moros Marins i Mosqueters, …un plaer haver-vos conegut entre la calor de les mantes bocairentines!

 

.

Kariket (4-12-2012)

Cada vegada tenim més alt el I.V.A., i més polítics practicant “esports” a Suïssa...

 

 
This obra by Kariket is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

.