dissabte, 27 d’abril del 2013

Fotos Antigues (7): “EL TREN XITXARRA EN COLOR!” Línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla) "chicharra, xixarra"

Abans que el 15 d'Abril de 1969 perdérem el tren “XITXARRA” A.G. (Alcoi-Gandia), i dos mesos i mig després el “XITXARRA” V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), no van ser pocs els reporters gràfics que que es van acostar a l'interior de la província d'Alacant per a immortalitzar una de les línies ferroviàries més espectaculars del país.  I no solament es van prendre fotografies a tot color, va haver qui va portar càmera Super-8mm, i encimbellats en els punts més bells del trajecte, van filmar els “xitxarres” en moviment circulant per els espectaculars emplaçaments pels quals passava.
TrainCol (27) Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, carregant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN. Autor: Desconegut
Els xitxarres que passaven per Agres, Bocairent, Banyeres de Mariola, Biar, Villena, Yecla, Jumilla i Cieza (també coneguts per les sigles de la línea: V.A.Y.), van ser fotografiats de manera més quantiosa durant els seus últims anys de vida, sent molts els fotògrafs que es van acostar per a fotografiar el material mòbil d'ambdues línies circulant, tant per la línia V.A.Y. com per el traçat compartit del A.G..
Doncs al igual que vam fer amb la línia A.G. (Alcoi-Gandía) en l'anterior escritet: Fotos Antigues (6): “EL TREN XITXARRA EN COLOR!” Línia A.G. (Alcoi-Gandía), en aquest nou escritet exposarem tota la documentació gràfica a color que em trobat referent a l´altra de les línies anomenades “xitxarra”, la V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), que va unir la població de Villena amb Alcoi i amb Yecla possibilitant l'exportació del vi de l'Alt Vinalopó i Vega Alta del Segura, a través del port de Gandia (amb la conexió de Muro), i a través del port d'Alacant (amb la conexió de Cieza al altre extrem), generant prosperitat per a aquestes comarques que ja mai l´oblidaran, doncs ja a passat a formar part de l'imaginari popular.
 
TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA)
VAY A COLOR 

  • FOTOS EN COLOR TREN XITXARRA, LÍNIA V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA):
Farem un poc d'història mentre viatgem amb el V.A.Y. a través de totes aquestes fotografies en color:
El 3 de setembre de 1880 es va autoritzar a Ángel Calderón Martínez a construir i explotar un ferrocarril que partint de Villena arribara fins a Alcoi, amb una prolongació fins a Yecla i amb la previsió de crear un enllaç amb la línia del Ferrocarril A.V. (Almansa –València). Finalment, com veurem: Ni la línia va arribar a Alcoi, doncs es va connectar amb el A.G. a Muro, ni tampoc s'enllaçaria amb la línia A.V., doncs es va avançar una altra companyia ha fer la connexió amb València a través d´una línia entre Alcoi i Xàtiva, que encara hui continua en funcionament.
TrainCol (48) Tren de la línia V.A.Y,  fent viatge de mercaderies. Autor: Desconegut
 
TrainCol (67) Locomotora nº7 V.A.Y. arrossegant vangons de mercaderies. Autor: Desconegut
 
TrainCol (32) “Auto-via” nº18 de la línia V.A.Y. amb un remolc de passatgers addicional. Autor: Desconegut 
 
TrainCol (24) Locomotora de la línea V.A.Y. (abril 1967). Autor: Geoff Todd (Originals sobre suport cinematogràfic Super-8mm)   
El valor de les obres del projecte inicial entre Yecla i Alcoi ascendia a 8 milions de les pessetes de l'època. Si pensem que la línia Alcoi-Gandía tenia 53km de via i va sobrepassar els 23milions de pessetes, aquest projecte resultava bastant més econòmic, ja que amb els 8 milions de pressupost s'executarien més de 100km de via necessaris per a unir Yecla i Alcoi. Açò es devia al fet que l'orografia per la qual transcorrerien les vies és molt més benèvola. No obstant, el cost assequible del metre lineal de via no va ser suficient per a evitar la gran cantitat de contratemps i complicacions econòmiques que aquesta línia va patir des dels seus inicis:
TrainCol (69) Un parell de locomotores de la línia V.A.Y. estacionades a VILLENA. Autor: Desconegut
Per a arribar a quallar el projecte aprovat en 1880, van haver de desestimar-se abans multitud de traçats difícilment executables, i una vegada es va decidir arribar a Alcoi a través de la Valleta d'Agres van necesitar cercar suport econòmic fins i tot fora de les nostres fronteres.
TrainCol (28) Tren V.A.Y. en el pont metàl·lic de MURO, direcció Gandia pel traçat de la línia A.G. (al fons l'església de Sant Joan Baptista de Muro). Autor: Desconegut
 
En 1884 van començar els problemes econòmics. Ja inaugurat el primer tram de Villena a Banyeres de Mariola, la concessionària de la línia es va veure obligada a paralitzar les obres a causa dels problemes financers del Banco Ibérico, d'on provenia la major part del capital de la companyia Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy y Alcudia de Crespins, concessionària del V.A.Y.. Aquesta paralització no va impedir continuar realitzant el servei del tram ja inaugurat el 12 d'abril del mateix any, a través d´una junta liquidadora provisional, amb la gestió intervinguda per l'Estat.
TrainCol (65)Locomotora nº5 al dipòsit de GANDIA, preparada per a ser carregada amb la llenya amb la qual arrancaven la maquinària. Autor: Desconegut
 
VAYcol (17) Tren V.A.Y a l´estació de GANDIA (setembre de 1967). Autor: Allan M. Barnes
La companyia del V.A.Y. es va mantenir en mans de l'Estat a través d´una gestió intervinguda fins que en 1901, un grup d'accionistes va proposar fer-se càrrec de la línia si s'arribava a un conveni amb els creditors. Aquesta solució va arribar després de vàries prologues de la concessió a Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy y Alcudia de Crespins, i quan l'Estat ja es disposava a intervenir definitivament l'explotació de la companyia.
Per a tal efecte, van fixar un capital de 2 milions de ptes., que van entendre suficient per a construir la línia des de Bocairent, on s'havien paralitzat les obres, fins a Alcoi. A partir de llavors la companyia va passar a denominar-se Companyia de Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy i Yecla.
En 1902, i paral·lelament a les obres represes en direcció a Alcoi, la línia va arribar a Yecla pel seu altre extrem (realment Yecla ja tenia una estació provisional aleshores. Solament es van construir 3km més de vies, i l'estació definitiva de Yecla).
En 1906 el V.A.Y. ja havia arribat fins a Agres, obrint la seua estació al servei l'1 d'Abril de 1906.  
VAYcol (9) Locomotora nº7 de la línea V.A.Y, a l´estació de BOCAIRENT (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Amb el V.A.Y. a Agres, les dificultats per a aconseguir suport financer van fer que les obres tornaren a parar-se. Aquests problemes econòmics van desembocar en 1907, amb la intervenció de l'Estat, que va tornar a fer-se càrrec de la seua explotació una vegada més.
Amb el V.A.Y. en aquesta tessitura, es va abandonar definitivament l'opció de fer un ramal que arribara fins a Ontinyent, on enllaçar amb la línia Alcoi-Xàtiva. I la solució de continuïtat se li va donar a través d'una connexió amb la línia Alcoi-Gandía, però no a Alcoi com es tenia previst al principi, sinó a Muro. Per a açò es va modificar de nou el projecte, desestimant el tram de Muro a Alcoi, i enllaçant el V.A.Y. amb la línia A.G. a 10km d'Alcoi, a l'estació de la població de Muro que va passar a ser enllaç entre les dues línies.
VAYcol (5) Tren de la línia V.A.Y a l´estació de MURO, que feia d'enllaç entre les línies V.A.Y. i A.G. (1968). Autor: Allan M. Barnes
Presa la decisió d'enllaçar el V.A.Y. amb la línia A.G. a Muro, l'1 d'abril de 1908 es van contractar les obres del tram entre Agres i Muro.
Va ser ja en 1910 quan les vies del V.A.Y. van arribar a la població de Muro, complint així la que seria solució definitiva. A partir d'aquell moment fins a la seua desaparició, A.G. i V.A.Y. van caminar de la mà compartint vies fins a Alcoi i el port de Gandía.
D'aquesta forma doncs, els trens V.A.Y. van poder arribar tant a Alcoi com al port de Gandía a través de la línia germana. Així que per les vies del A.G., circularen també tots els trens del V.A.Y. provinents de l'Alt Vinalopó:
 
TrainCol (15) Tren de la línia V.A.Y creuant un pont pel traçat de la línia A.G. (pont de ferro a les afores de Muro en direcció a Gandia) Autor: Desconegut.
 VAYcol (4) Locomotora nº 2 de la línea V.A.Y, a l´estació d´ALCOI  (abril de 1968). Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Un dels distintius clarament diferenciadors d'un comboi del V.A.Y. respecte d'un de l'A.G., eren les seues locomotores. Solament amb veure-les, la gent ja sabia distingir-les respecte de les altres “xitxarres” del A.G.. La majoria de locomotores del V.A.Y. van ser construïdes pel fabricant alemany Hartmann (Sächsische – Chemnitz). Pel que, tant l´estètica com la seua maquinària eren clarament diferents a les locomotores angleses del A.G..
Amb una estètica menys cuidada, l´aspecte exterior quadrat i descurat de les maquines del V.A.Y. delataven a simple vista un tren arribat des de Villena, respecte als què eixien d'Alcoi:
TrainCol (68) Locomotora nº5 de la línia V.A.Y a l´estació de L´ORXA. Autor: Desconegut
VAYcol (13) Locomotora nº5 de la línia V.A.Y a l´estació de GAIANES, mentre descarregaven mercaderies i els passatgers esperaven (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
TrainCol (22) Un dels escarpats congosts pels quals passava la línia A.G., d'utilització compartida amb la línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla). Autor: Desconegut
    
VAYcol (7) Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, carregant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
A més, la línia V.A.Y. comptava amb diversos “Auto-vies”, també anomenats “Auto-motors”, que servien per al transport de passatgers. Es tractava d'uns cotxes construïts a partir de la carrosseria d'un vehicle anterior, que s'adaptaven per a poder ser utilitzats sobre les vies del V.A.Y.. Utilitzaven motors dièsel que en alguns casos tenien força suficient per a remolcar un vagó addicional sense força tractora. En els tallers de Villena es van arribar a construir 12 d'aquests “Auto-vies”, la majoria dels quals van ser traspassats a la línia de ferrocarril entre Alacant i Dénia (“el trenet de la Marina”) en caure en desús la línia V.A.Y. (és per açò que existeixen fotografies dels “Auto-vies” encara amb les inicials V.A.Y., circulant al costat del mar per les vies del famós “trenet de la Marina”).
TrainCol (23) “Auto-via” de gasoil i via estreta, pertanyent a la línea V.A.Y., fent parada en l´estació d´ALFAFARA (hui encara en peu). Autor: Desconegut
TrainCol (16) “Auto-via” nº16 de la línia V.A.Y. amb un vagó addicional; fotografía presa a l'eixida de MURO (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger
TrainCol (19) Davant un cotxe “Auto-via” transformat per a ser arrossegat per locomotores, y darrere un remolc de passatgers per a ser arrossegat per "Auto-vies”, estacionats tots dos als tallers de VILLENA  (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger
TrainCol (25) “Auto-via” de la línea V.A.Y. (abril 1967). Autor: Geoff Todd (Originals sobre suport cinematogràfic Super-8mm)
TrainCol (31)  “Auto-via” nº2 de la línia V.A.Y. a ALCOI (Es pot veure a l'esq. la caserna de la G.Civil, al fons el Preventori i a la dreta l'estació). Autor: Desconegut
Per l'altre extrem la línia V.A.Y. es va perllongar fins a Jumilla, i en 1924 es va unir a la J.C. (Jumilla-Cieza), transformant-se així en la línia V.A.Y.-J.C. Açò va possibilitar que les comarques de l'Alt Vinalopó i la Vega Alta del Segura, grans productores de vi, pogueren exportar a l'estranger tant en el port d'Alacant, a través de Cieza, com en el port de Gandia, a través de Muro.
TrainCol (70) Locomotora nº5 V.A.Y., preparada per a partir de l'estació de VILLENA carregada amb comboi de mercaderies. Autor: Desconegut
TrainCol (66) Locomotora nº7 V.A.Y., arrossegant amb comboi de mercaderies entre bancals de vinya i ametlers. Autor: Desconegut
 
Al igual que la seua germana A.G., la línia V.A.Y. es va limitar a mantenir els equips adquirits durant la seua època daurada, açò va fer que el “boom” del transport per carretera l'agafara ja totalment obsoleta.
Ja sense capacitat de reacció, la línia es va veure abocada a la desaparició una vegada es va produir l'extinció de la línia Alcoi-Gandía.
Els trens xitxarres V.A.Y. van realitzar el seu últim trajecte l'1 de Juliol de 1969, dos mesos i mig després de la fi del xitxarra A.G. Alcoi-Gandía.
TrainCol (9) Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, repostant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)

 
  • VÍDEOS TREN XITXARRA, LÍNEA V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA):

VAY del Video, Tren Alcoi Gandia 1873 1969 (9d) Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"
Afegirem també en aquest cas, un parell de videos que han eixit a la llum últimament, gràcies a la reconversió de les bovines Super-8mm de l'època. Dos valuosos documents gràcies als quals podem tornar a veure en funcionament el parc mòbil de la línia V.A.Y. travessant les nostres comarques, tant pel seu traçat, com pel tram Alcoi-Gandia que compartia amb els xitxarres A.G.. Son també, tota una joia: 
VAY del Video, Tren Alcoi Gandia 1873 1969 (17d)
Tren xitxarra V.A.Y. passant per davant del “xalet de Riera” (Fotograma del Doc. "Spanish Narrow Gauge Steam")

-El primer dels videos forma part del documental britànic "Spanish Narrow Gauge Steam", i mostra el ferrocarril de via estreta Villena-Alcoi-Yecla-Cieza (V.A.Y.-J.C.) fent el trajecte de Gandia cap a Alcoi a través de la línia de l'Alcoi-Gandia, A.G.:

TREN VILLENA-ALCOI-YECLA, 1884/1909 – 1969
0´10min: “Auto-via” sobre la plataforma giratoria de Gandia.
1´05min: Locomotora nº5 de la línea V.A.Y. entrant al barranc del Infern.
1´45min: Màquina nº5 del V.A.Y. repostant aigua en el dipòsit del Barranc del Infern.
2´10min: Màquina nº5 del V.A.Y. creuant el pont de ferro de l'entrada de Muro.
2´55min: Tren línea V.A.Y. eixint de l´estació de l´Orxa pertanyent al traçat del A.G.
3´07min: Tren línea V.A.Y. passant per davant del “xalet de la carmela2 (Av. Ferrocarril, Cocentaina)

-El segon dels vídeos és sens dubte el més curiós de tots, ja que molt poca gent sap que el tren xitxarra apareix en la pel·lícula, El Conde Drácula (1970, Director: Jesús Franco), en la que Christopher Lee, sens dubte un dels millors Drácules de la història del cinema, protagonitza la gòtica i romàntica història de la novel·la de Bram Stoker.
Més be resulta escàs el metratge rodat a Villena que finalment es va incloure en muntatge de la pel·lícula, però en ell podem veure el tren xitxarra de la línia V.A.Y. en la estació de Villena, on el personatge Jonathan Harker agafa el tren, i a continuació apareix una escena en l'interior d'un dels vagons de passatgers de la línia en el qual manté una conversa fins que el tren entra en un túnel.
DráculaXitx (1)  Pel·lícula, El Conde Drácula (1970), en el que apareix el tren XITXARRA en l´estació de Villena.
Segons apareix en la premsa de l'època, el 29 de novembre de 1969, es van contractar circumstancialment a alguns empleats del tren V.A.Y. per a tornar a engegar el tren xitxarra per a un sol trajecte. La fi era rodar unes escenes per a la pel·lícula, El Proceso de las Brujas.
Per a açò, es van abillar amb roba d'època a diversos ex-treballadors de la línia i alguns familiars, que apareixerien com a extres en les andanes de l'estació de Villena.
Gràcies al llibre de Juan Mª Milan Orgilés, “El Xitxarra. Els Ferrocarrils de Villena a Alcoi i Yecla i de Jumilla a Cieza”, sabem que
per al rodatge de la pel·lícula es va muntar un tren compost per: La locomotora nº 5 de la línia V.A.Y., dues plataformes, un vagó tancat, un cotxe de viatgers i el furgó de cua. El maquinista de la locomotora va ser Miguel Sánchez Pinteño, i l'assistent fogoner Miguel Maciá Pardo.
Xitxarra VAY en peli EL CONDE DRÁCULA 1970  (1d) Fotogrames del llargmetratge, El Conde Drácula (1970), en els quals apareix el Tren Xitxarra a Villena.
A pesar de que segons la premsa de l'època, les seqüències que es van rodar eren per a la pel·lícula El Proceso de las Brujas, el metratge realment va ser realitzat per a la pel·lícula, El Conde Drácula.
DráculaXitx (2)
Fotograma del “El Conde Drácula” (1970)
El Proceso de las Brujas, va ser estrenada el mateix any i estava dirigida igualment pel director Jesús Franco, fins i tot compartia també l'actor protagonista Christopher Lee, però les seqüències rodades a Villena pertanyen a El Conde Drácula:







(Les escenes en les que apareix el TREN XITXARRA estan al principi de la pel·lícula,

en concret a partir del minut 1´24, al acabar els crèdits de presentació amb els que arranca el film)

PEL·LÍCULA: EL CONDE DRÁCULA, 1970
Amb l´escritet de la línia A.G. (Alcoy-Gandia) a color acabàvem l'exposició de fotografies amb mal sabor de boca, ja que recordàvem com dues de les locomotores van ser traslladades per a treballar en una mina en condicions bastant complicades. Amb el xitxarra de la línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla) em acabat molt millor com veieu:
Amb el llargmetratge El Conde Drácula finalitzem doncs, el qual a pesar que solament va necessitar 4km de viatge per a l'enregistrament de la pel·lícula, ens obliga a rectificar la data de l'últim trajecte del V.A.Y., ja que no va ser en 1969 sinó en 1970 i amb tots els luxes: Participant en el rodatge d'una obra cinematogràfica que passarà a la història del setè art.
   

No us perdeu l'anterior escrit de fotos antigues del Xitxarra, en aquesta ocasió en blanc i negre: 
ALCOYandGANDIA RAILWAYandHARBOUR Company Limited 



P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:´
Ferrocarriles de España, www.spanishrailway.com, per Juan Peris Torner.
Enciclopedia colaborativa del ferrocarril, www.ferroperia.es: Ferrocarril de Villena a Alcoy y Yecla (VAY)

Gracies a David Sellés per les seues aportacions.

Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.
Agraïm a totes les persones que han fet créixer aquest escrit amb les seues aportacions, i animem a tots aquells que vulguen fer-ho, be escrivint un comentari o be enviant un email al correu del blog: elsocarraet@hotmail.com

dijous, 21 de març del 2013

Fotos Antigues (6): “EL TREN XITXARRA EN COLOR!” Línia A.G. (Alcoi-Gandia) "El tren dels anglesos” (trenet, chicharra, xixarra)

Abans que el 15 d'Abril de 1969 perdérem el tren “XITXARRA” A.G. (Alcoi-Gandia), no van ser pocs els reporters gràfics que que es van acostar a l'interior de la província d'Alacant per a immortalitzar una de les línies ferroviàries més espectaculars del país.  

TrainCol (14b) Locomotora nº 2 “VILLALONGA” Línia A.G. (Alcoy-Gandia) en l'estació de BENIARRÉS. Autor: Desconegut

Comencem pel principi del principi:

La primera placa fotogràfica a color de la història, va ser patentada al desembre de 1903 pels germans Lumière. Molt abans, en 1861, el físic James Clerk Maxwel ja va experimentar aconseguint una fotografia a color a partir de tres exposicions successives amb filtres de color roig, verd i blau.

Però fins a l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome en 1935, Agfacolor en 1936, i les Kodacolor en 1941, la fotografia a color no es va generalitzar, ja que no estava a l´abast de tot el món per la pobra distribució comercial que hi tenia.

AGcol (4) Locomotora nº 7 “COCENTAINA” a BENIARJÓ. (Setembre 1961) Autor: Charles F. Firminger

Un gran invent aquest de la fotografia a color, que al nostre tren XITXARRA li va arribar una mica tard per la tardana comercialització de l'enginy multicolor:

És per açò que, a pesar que els “xitxarres” van circular fins a 1969, són poques les fotografies a color que tenim del tren en circulació, ja que aleshores, els fotògrafs d´aquestes comarques continuaven utilitzant pel·lícules en blanc i negre. De fet la majoria de les fotografies en color que exposarem pertanyen a fotògrafs forans que van vindre a propòsit poc abans de que tancaren les línies, per poder immortalitzar els últims viatges de les fumejants màquines de vapor tirant dels seus combois pels accidentats paisatges del traçat.

AGcol (7) Tren xitxarra, línia A.G. (Alcoi-Gandia), passant entre els tarongers de VILALLONGA. De nou, la Locomotora nº 7 “COCENTAINA” al capdavant, (Setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger

 

I no solament es van prendre fotografies a tot color, tenim la sort que va haver qui va portar una càmera Super-8mm i, encimbellats en els punts més bells del trajecte, van filmar els “xitxarres” en moviment circulant per emplaçaments del tot espectaculars.

Doncs de tota aquesta documentació gràfica a color volem omplir aquest nou escritet de Fotos Antigues (el número 6 ja!), que farem servir per a recordar de nou el tren que va unir l'interior amb la costa, generant prosperitat per a aquestes comarques que ja mai l´oblidaran, doncs ja forma part ja de l'imaginari popular, tant dels què el van conèixer com dels què no ho vam fer.

 

(Si abans voleu fer una ullada a l'anterior escrit sobre el xitxarra ací teniu la seua adreça: Fotos Antigues (3): El Tren XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.))

 

EL TREN “XITXARRA” A.G. (ALCOI-GANDIA) EN COLOR   

TrainCol (70)

  

  • FOTOS EN COLOR TREN XITXARRA, LÍNIA A.G. (ALCOI-GANDIA): 

València: Tren Alcoi   Locomotora nº 7 “COCENTAINA” Línia A.G. (Alcoy-Gandía). Autor: Desconegut

 A cap amant de la fotografia ferroviària se li va escapar que la línia A.G. era sens dubte, una de les més espectaculars per a fotografiar de quantes es van construir i seguien en funcionament en l'època. Les seues xifres certificaven un dels traçats més complexos i inusitats de l'època:

TrainCol (8b) Locomotora nº 7 “COCENTAINA” Línia A.G. (Alcoy-Gandia), repostant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN. Autor: Desconegut

Per a salvar els 560m de desnivell i els 40km de distància, existents entre el port de Gandia i la ciutat d'Alcoi, es van necessitar 53.355 metres de via que, aprofitant la vall del riu Serpis, travessava l´escarpat congost del Barranc de l'infern per poder entrar en la comarca del Comtat, la qual creuava fins a arribar a Alcoi. I per a fer-ho possible es van necessitar:

8 TUNELES:

Nº 1 – Longitud: 240m. Localització: COCENTAINA.

Nº 2 – Longitud: 260m, Localització: BENIARRÉS.

Nº3 – -- m, L´ORXA. Al enfonsar-se durant la construcción (va sepultar a tot un un torn d´operaris que treballaven i moriren en ell), va quedar fora del traçat, substituït-se per un terraplè que allargaria la longitud de la línia inicialment dissenyada.

Nº4 – Longitud: 110m. Localització: L´ORXA.

Nº5 – Longitud: 25m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA.

Nº6 – Longitud: 35m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.

Nº7 – Longitud: 125m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.

Nº8 – Longitud: 260m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.

TrainCol (38)    Locomotora nº 7 “COCENTAINA” sobre pont de ferro, línia A.G. (Alcoi-Gandía). Autor: Desconegut 

7 PONTS METALICS:

Nº1 – Longitud: 150m. Localització: MURO D´ALCOI. (El més llarg. Creua el riu d´Agres i està considerat com l'obra més important construïda fins llavors a la provincia d'Alacant. Actualment desmantellat).

Nº2 – Longitud: 44m. Localització: MURO D´ALCOI. (Creua el riu d´Agres. Actualment desmantellat).

Nº3 – Longitud: 50m. Localització: MURO D´ALCOI. (Creua el Barranc del Port. Actualment desmantellat).

Nº4 – Longitud: 100m. Localització: BARRANC DE L´INFERN (VILLALONGA). (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).

Nº5 – Longitud: 48m. Localització: BARRANC DE L´INFERN (VILLALONGA). (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).

Nº6 – Longitud: 50m. Localització: VILLALONGA. (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).

Nº7 – Longitud: 60m. Localització: GANDIA. (Creua el riu Serpis. És l'únic que encara existeix. Conserva la seua biga de gelosia i tauler metàl·lic original)

AGcol (2) Locomotora nº 7 “COCENTAINA” sobre el pont de ferro de VILALLONGA, línia A.G. (Alcoi-Gandia). (07/10/1968) Autor: John Carter

Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel  Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: VILLALONGA to DESFILADERO view from train<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF013cs Fotografia presa des del balcó de l'últim vagó, al fons un dels ponts de ferro del  BARRANC DE L´INFERN (1968). Autor: Charles F. Firminger

8 PONTS DE PEDRA:

Nº 1 – Longitud: 14m. Localització: COCENTAINA (Creua el Barranc de Mosén Vicent).

Nº 2 – Longitud: 12m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA (Sobre un laterals del riu Serpis)

Nº 3 – Longitud: 35m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA (Sobre un laterals del riu Serpis)

Nº 4 – Longitud: 25m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre el Salt de le Majones).

Nº 5 – Longitud: 15m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre Barranquet de la Plana)

Nº 6 – Longitud: 60m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua, al Racó del Duc, sobre un antic meandre del riu Serpis)

Nº 7 – Longitud: 60m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre un antic meandre del riu Serpis)

Nº 8 – Longitud: 10m. Localització: VILLALONGA (Creua sobre el Barranc de Moratal)

TrainCol (1) Tren xitxarra, línia A.G. (Alcoy-Gandia), passant per una de les casetes dels vigilants. Autor: Desconegut

 

A més de totes aquestes formidables obres d'enginyeria de l´època, per a poder salvar l'accidentat traçat de les vies es van necessitar grans moviments de terra, desmuntes i terraplenats, així com nombroses fabriques de pedra per a la contenció de les terres que formarien la base del balastre on descansarien els carrils recolzats sobre travesses:

AGcol (3) Locomotora nº 7 “COCENTAINA” sobre pont de ferro línia A.G. (Alcoy-Gandia). (07/10/1968) Autor: John Carter 

1961SEP19CHFF024cs Fotografia presa des de la finestra d'un vagó de passatgers, entrant al  BARRANC DE L´INFERN (19-9-1961). Autor: Charles F. Firminger

TrainCol (51) Locomotora nº 5 “GAYANES” entre les estacions de COCENTAINA i ALCOI. Autor: Desconegut 

 TrainCol (66) Tren xitxarra línia A.G. creuant la comarca del Comtat entre les estacions de GAIANES i BENIARRÉS (al fons el Benicadell). Autor: Desconegut 

 

A més de la via fèrria, es van construir casetes de manteniment i dipòsits d´aigua per a la locomotora al llarg del seu recorregut, així com les estacións en cadascun dels pobles on la línia tenia parada. Tot açò de nova planta, donat que no existia infraestructura ferroviària prèvia en cap dels pobles per els quals pasaría aquesta línia:

TrainCol (4) Estació de COCENTAINA, al fons el castell (com a curiositat fíxeu-vos com està escrit el nom del poble). Autor: Desconegut 

TrainCol (21) Estació fi de línia, ALCOI, d'arquitectura totalment distinta a la resta, hui desapareguda. Autor: Desconegut

Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel  Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: ALCOY Yard long view<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF039cs Estació d´ALCOI. A l'esquerra l'estació original A.G., i darrere del tren la construïda per V.A.Y. i cedida a A.G. (1968). Autor: Charles F. Firminger

AGcol (6) Xitxarra a ALCOI, estació fi de línia A.G. (Alcoi-Gandía). (Setembre 1961) Autor: Charles F. Firminger

1961SEP19CHFF032cs   Estació de BENIARRÉS. Comboi mixt esperant a ser carregat el vagó de mercaderies cobert (19-9-1961). Autor: Charles F. Firminger

TrainCol (61) Locomotora nº 7 “ COCENTAINA” a l´estació fi de línia, GANDIA (hui encara en peu com a biblioteca municipal de Gandia). Autor: Desconegut  

 

TrainCol (63) Estació fi de línia, GANDIA (d'arquitectura semblant a la resta encara que més gran i amb marquesina). Autor: Desconegut  

 

I a les estacions final de línia, la companyia va construir totes les infraestructures necesaries per al manteniment i explotació de la mateixa:

En el cas de l´estació d´Alcoi, a més de les instalacions habituals (taquilla, sala d´espera, andana de passatgers i moll descobert de mercaderies), es construiren un dipòsit de locomotores, una plataforma giratòria, magatzems amb bàscules per a les mercaderies, i un dipòsit d´aigua i carboneres per al proveïment de les locomotores. L´estació a més oferiria serveis extra com una cantina, guarda equipatges, o urinaris:

TrainCol (58) Dipòsit de locomotores, estació d´ALCOI. Autor: Desconegut 

TrainCol (50) Dipòsit de locomotores, estació d´ALCOI. Autor: Desconegut  

 

Pel que fa a l´altre extrem, a l´estació de Gandia, la línia comptava amb les oficines de la companyia així com el seus taller (les instalacions per al manteniment del parc mòbil es trobaven a Gandía, en Alcoi soles existia un taller on fer petites reparacions per a eixir del pas):

TrainCol (52) Locomotora nº5 “GAYANES” durant treballs de reparació i manteniment a GANDIA. Autor: Desconegut  

Així doncs, l´estació de Gandía, a més de les instalacions habituals existents en la majoria de estacións intermèdies, es van construir: Un dipòsit per a sis locomotores amb plataforma giratòria, varies cotxeres, els tallers de manteniment, magatzems amb bàscula i grua per a mercaderies, així com dipòsits d´aigua i carboneres per a les locomotores (A patir de 1902 bona part d´aquestes instalacions es traslladarien des del Grau (port), fins a les proximitats de l´estació de Gandía, per a vendre definitivament el tram Grau-Gandia en 1948):

TrainCol (67)  Dipòsit i plataforma giratòria, estació de GANDIA (la nº1 recentment pintada llueix el doble que la 2 i la 5). Autor: Charles F. Firminger 

TrainCol (59) Locomotora nº5 “GAYANES” eixint del dipòsit de GANDIA. Autor: James M Jarvis

TrainCol (36) Locomotora nº2 “VILLALONGA” entrant al dipòsit de GANDIA (espectaculars com sempre les locomotores del A.G.). Autor: Desconegut 

TrainCol (35) L´esplèndida locomotora nº2 “VILLALONGA” entrant al dipòsit de GANDIA. Autor: Desconegut 

 

TrainCol (47)   Locomotora nº2 “VILLALONGA” una vegada estacionada al dipòsit de GANDIA. Autor: Desconegut 

TrainCol (57) Locomotores de la línia A.G. carregant-se de la llenya necessària per a arrancar les calderes. Autor: Desconegut 

TrainCol (39) Locomotora nº7 “COCENTAINA” (“la fotogénica”) estacionada al dipòsit de GANDIA. Autor: Desconegut 

  TrainCol (37)  Locomotora nº2 “VILLALONGA” entrant al dipòsit de GANDIA. Autor: Desconegut 

16 milions de pessetes van sumar els costos de construcció quan per fi es va inaugurar la línia el 24 de Gener de 1893. Que afegits als 7 milions de la compra de les locomotores i vagons inicials, van sumar un total de 23 milions de pessetes de l´època.

TrainCol (29) Locomotora nº 6 “MURO” en el port de GANDIA (observe's al fons, les “barraques valencianes” en el que ara són zones residencials i comercials; i davant, la rotonda giratòria de l'estació). Autor: J. B. Snell.

TrainCol (6b) Vagons de passatgers del Xitxarra A.G. (Alcoi-Gandía), III classe. Autor: Desconegut 

AGcol (10) Vagons de passatgers del Xitxarra (pels balconets posteriors, els bogies i el sostre corb, probablement foren de fabricació americana). (Septembre 1967) Autor: Allan M. Barnes  

TrainCol (26) Vagons de passatgers del Xitxarra A.G. (Alcoi-Gandía), III classe (març 1967). Autor: J-L. Rochaix 

TrainCol (49)Vagó de passatgers i locomotora nº7 “COCENTAINA” de la línia A.G. a GANDIA (1960).  Autor: John Carter

TrainCol (55) Vagó de passatgers i locomotora nº7 “COCENTAINA” de la línia A.G. a GANDIA. Autor: James M. Jarvis

 

Aquesta gran inversió de la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, concessionària de la línia, seria amortitzada ràpidament en els primers anys a causa del gran auge tant de les importacions (principalment de carbó anglés per a la important indústria tèxtil alcoiana), com de les exportacions (principalment vi, tèxtils, paper, i cítrics) de les comarques a les quals donava servei.

La manca de transport públic entre poblacions, especialment entre la costa i l'interior va fer que el transport de passatgers es convertira de manera inesperada en una altra font d'ingressos per a la companyia, qui havia concebut la línia amb vocació de tren de mercaderies.

TrainCol (56) Locomotora nº 2 “VILLALONGA” a l´estació ce GANDIA. Autor: Charles F. Firminger  

TrainCol (41) Locomotora nº1 “GANDÍA” creuant la comarca de la Safor direcció al Comtat. Autor: Desconegut

  TrainCol (40) Tren xitxarra, línia A.G. (Alcoi-Gandia), eixint de Vilallonga. Autor: Desconegut

TrainCol (64) Passatgers al costat del tren A.G., locomotora nº5 “GAYANES” arrossegant un parell de vagons de mercaderies i un de passatgers.

TrainCol (43)Imatge de la locomotora nº1 “GANDÍA” per les vies de la línia Alcoi-Gandia,  presa des de les vies de la línia Carcaixent-Dénia. Autor: Desconegut

TrainCol (54) Locomotora nº 2 “VILLALONGA”,  repostant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN. Autor: James M Jarvis

 

Després del creixement continuat que va gaudir la línia en les seues primeres dècades, va acusar la seua primera baixada d'ingressos amb l'arribada de l'electricitat a Alcoi (després de la I Guerra Mundial, la important indústria existent a l´àrea Alcoi - Cocentaina, va adaptar la seua maquinària a l'energia elèctrica, pel què la importació de carbó va anar disminuint en la mateixa proporció). A partir d'aquest moment, el declivi econòmic solament va cessar en períodes de temps més aviat curts, el més important d'ells propiciat per l'escassetat que va produir la Guerra Civil, fet que va generar un augment de les importacions durant la postguerra.

TrainCol (53)  Xiquetes mureres a l'entrada del poble, veient com arriba el xitxarra. Locomotora nº7 “COCENTAINA” en MURO. Autor: Desconegut

 TrainCol (46) Tren A.G. eixint de MURO direcció a Gandia (Pont de ferro nº1, el més llarg de tota la línia). Autor: Desconegut 

TrainCol (18)Locomotora nº 7 “COCENTAINA” eixint de MURO direcció a Cocentaina (Setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger 

TrainCol (30) Parc de vies de l'estació de MURO, on es produïa la unió de la línia V.A.Y. amb la A.G.. Autor: Desconegut

TrainCol (7) Ajudant de màquines arreplegant alguna cosa amb el tren en marxa (el comboi mai parava entre estacions/dipòsits, simplement minorava la marxa). Autor: Desconegut

TrainCol (44) De vegades, empreses contractaven un viatge  utilitzant la línia com a tren exclusiu de mercaderies. Autor: Desconegut

TrainCol (62)  Comboi mixte arribant a COCENTAINA. Autor: Desconegut

TrainCol (70) El tren Xitxarra creuant COCENTAINA (a la dreta l´edifici de “La Goma”). Autor: Desconegut

 

En 1948, la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, ven el tram final de la línia, des de Gandía fins al Grau, inclòs el port, a causa dels problemes econòmics per la baixada del transport de mercaderies. A partir d'aquell moment el tren va anar traslladant la seua font d'ingressos, del transport de mercaderies al de passatgers, fins a convertir-se en un mitjà de comunicació principalment per al turisme de la població de l'interior cap a la costa. Açò va estacionalitzar el seu ús (va concentrar la seua utilització en els dies en què els treballadors de l'interior podien baixar a passar el dia a la platja), complicant encara més la seua rendibilitat.

AGcol (8)

Locomotora nº 7 “COCENTAINA” carregada amb un comboi de quatre vagons de passatgers a GANDIA (1960).  Autor: John Carter

La utilització de la línia A.G. es va mantenir gràcies al turisme fins a la dècada dels 60. En 1965 el tren “xitxarra” A.G. va passar a dependre de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (F.E.V.E.). L'empresa pública va desestimar qualsevol pla de modernització. Per contra es van augmentar les inversions en infraestructures per a la millora del transport per carretera que, junt amb l'aparició del Seat 600 – símbol de la proliferació dels turismes familiars –, va fer que la línia deixara de ser competitiva també com a transport de passatgers.

I tal i conforme començàrem el nostre escrit: Tot va acabar el 15 d'abril de 1969 quan el tren “xitxarra” A.G., amb la seua locomotora nº2 “Villalonga” al capdavant, va circular per última vegada des de Gandía fins a Alcoi.

Moltes de les fotografies a color que hem exposat, es van realitzar durant aquest últim trajecte i les setmanes anteriors. Una llàstima que el tren “xitxarra” no poguera gaudir per més temps de les moderna fotografia a color, però clar, és que era un tren a vapor!

 

P.D.: I mireu el que fa el temps! Hui, aquell tren a vapor totalment obsolet per a l'època, infraestructures del qual van ser abandonades o mal venudes – Els ponts metàl·lics van ser venuts al pes, i les locomotores al millor postor (La nº7 “Cocentaina” va ser comprada per l'Ajuntament de Gandia per 65.000ptes) – valdrien ara el seu pes en or com a reclam turístic (i ben a gust que ho pagarien els veïns tan propers i ara tan allunyats de L´Oxa i Villalonga! …quantes vegades hauran reconstruït en somnis el tram de Barranc de l'Infern com a tren turístic d'època i motor econòmic de la zona!). És per açò, que no volem acabar aquest apartat sense reivindicar de nou: La VIA VERDA ALCOI-GANDIA. Aquesta no és cap somni, és tota una realitat que generaria riquesa amb molt poca inversió, a més d´una zona d´esplai excepcional per a la població que interconnectaria els nuclis urbans de la comarca. Via que actualment està invalidada pel mal estat i ús, per la seua nul·la senyalització, per estar seccionada en diversos punts per la manca de passos a distint nivell en carreteres,… però sobretot, pel nul interès que han mostrat els nostres governants cara a potenciar i mantenir la que seria la millor Via Verda del país. Mentre, continuarem veient a la gent posar-se en perill, per aquestes “rutes del colesterol” entre voreres de carretera i vies de servei d´Autovia.

TrainCol (12) Locomotora nº 7 “COCENTAINA”, la més fotogènica (Sens dubte la més fotografiada de totes, tant en B&N com en Color). Autor: Desconegut

 

I no volem concloure sense donar a conèixer una última imatge a color del nostre tren “xitxarra”, del tot del tot desconeguda:
És sabut que l'any 1947, les locomotores nº 4 i 8 de la línia A.G., anomenades “Beniarrés” i “Alcoi” respectivament, van ser venudes per 480.000 ptes. a la factoria que Altos Hornos de Vizcaya tenia en Sagunt, on van ser rebatejades: La màquina nº4 “Beniarrés” va passar a ser la nº211 adoptan el nom de “Bemanes”, mentre que la nº8 “Alcoi” va mantenir el seu malnom i pasà a ser la nº212 de la companyia minera.
A partir d'aquesta compra/venda li havíem perdut la pista a aquestes dues preciositats. De fet, al vendre-les 22 anys abans del tancament de la línia es van perdre tots els reportatges fotogràfics que es van fer en els últims anys de vida de la línia (moltes de les fotografies que es conserven, tant a color com en blanc i negre, van ser realitzades durant aquest període, gràcies a l'interès que molts fotògrafs de l'àmbit ferroviari van mostrar per immortalitzar a aquestos trens abans que deixaren de circular per sempre), per la qual cosa ni tan sols havíem sigut capaços de trobar una sola fotografia de la primera d'elles, la nº4 “Beniarrés”.
Doncs bé, seguint-los la pista fins a Sagunt hem trobat l'única foto que fins al moment coneixem de la locomotora nº4 “Beniarrés”. Es tracta d'una fotografia en color, presa en la factoria de Sagunt pel fotògraf John Carter, amb la locomotora ja rebatejada com a nº211 “Bemanes”:

AGcol (11)

Locomotora nº4 “BENIARRÉS”, rebatejada com a nº211 “Bemanes” en la factoria de Sagunt. Autor: John Carter

Les locomotores a vapor “Beniarrés” (nº de fabricació:3279) i “Alcoi” (nº de fabricació:3283), construides a Manchester en 1891 pel fabricant Beyer-Peacock, van treballar en els seus últims anys de vida en una línia de 204 km entre les mines de “Ulls Negres” i “Setiles”, i el port de Sagunt, l'itinerari del qual discorria a través de Guadalajara, Teruel, Castelló i València. Aquestes instal·lacions pertanyien a la factoria que Altos Hornos de Vizcaya tendia a Sagunt, la qual va arribar a comprar fins a 36 maquines de vapor per a l'explotació de les mines i el transport del mineral fins a Sagunt, on era embarcat per al proveïment dels alts forns o la seua comercialització.
Les locomotores formaven part d'un comboi compost per 16 o 17 vagons que arribaven fins a Terol, on es soltaven la meitat per a poder pujar el port d´Escandón. Després de tornar a per la meitat que s'havia deixat a Teruel es tornava a recompondre el comboi i es baixava fins a Sagunt amb l'expedició completa. De totes les màquines de vapor adquirides per la factoria, les locomotores comprades a Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited van ser les més antigues.

 

  •   VÍDEOS TREN XITXARRA, LÍNEA A.G. (ALCOI-GANDIA):

AG del Video, Tren Alcoi Gandia 1873 1969 (35d)

Recentment han eixit a la llum unes bovines Super-8mm, gravades poc abans que tancara la línia A.G., en les quals apareixen els trens xitxarra que cobrien l'itinerari Alcoi-Gandia, en ple funcionament.

Tornar a veure aquells trens en moviment, amb les seues locomotores a vapor creuant fumejants la nostra comarca, ha de ser del tot evocador per a aquells que les van conèixer. I per als que no vam arribar a veureles en funcionament, el metratge ara restaurat i digitalitzat, és tota una joia de gran valor documental.

AG del Video, Tren Alcoi Gandia 1873 1969 (34d) (2)

Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"

 

-El primer dels vídeos forma part del documental britànic "Spanish Narrow Gauge Steam", i mostra en els seus primers 4:50min, el ferrocarril de via estreta Alcoi-Gandía (1000mm) fent el trajecte de Gandía cap a Alcoi:

TREN ALCOI-GANDÍA, 1873 - 1969

0´30min: Plataforma giratòria Gandia.

1´50min: Canvi d'agulles.

4´00min: Estació de L´Orxa.

4´40min: Castell de Perputxent.

AG del Video, Tren Alcoi Gandia 1873 1969 (29bccc)

Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"

 

-El segon dels vídeos és un resum de la restauració de les cintes de 8mm de temàtica ferroviària filmades per Julián de Elejoste entre 1960-1971. En els primers 1:25min podem veure al tren xitxarra (locomotora nº7 “COCENTAINA, carregada amb un vagó de mercaderies i dues de passatgers primer, i un vagó de mercaderies i un de passatgers després) amb una qualitat d'imatge extraordinariament bona per a l'època:

FERROCARRILES DE VÍA ESTRECHA, JULIÁN DE ELEJOSTE

 

-I el tercer i últim vídeo dels xitxarres A.G. és un altre resum de la restauració de les cintes de 8mm de temàtica ferroviària filmades per Julián de Elejoste a Cocentaina.

Les imatges, preses a l'altura del barri de fraga, mostren un dels combois del tren xitxarra A.G. creuant el pont de ferro existent front la torre de fraga a l'entrada de Cocentaina des de Muro:

TRENES DEL PASADO-ESPAÑA-ALCOY-GANDÍA-"TREN CHICHARRA"

0´30min. : S'aprecia al fons de la imatge, l´antiga fàbrica de Licors Sancho.

0´34min. : A l'esquerra de les imatges veiem la “Torre de Fraga”, pertanyent a l'antic entramat de les muralles de Cocentaina, i que va ser enderrocada en els anys 70 per a l'ampliació de la carretera N-340.

1´00min. : El pont de ferro que existia enfront la torre per a salvar el barranc de fraga.

 

   

 

No us perdeu l'anterior escrit de fotos antigues del Xitxarra, en aquesta ocasió en blanc i negre: 

Fotos Antigues (3): EL TREN XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.)

ALCOYandGANDIA RAILWAYandHARBOUR Company Limited

 

 

 

P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:´

Associació Tren Alcoi – Gandia, trenag.com.

Anteproyecto de La Vía Verde del Serpis (12-09-05).

Ferrocarriles de España, www.spanishrailway.com, per Juan Peris Torner.

Enciclopedia colaborativa del ferrocarril, www.ferroperia.es: Alcoi and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.

 

Gracies a David Sellés per les seues aportacions.

 

Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.

Agraïm a totes les persones que han fet créixer aquest escrit amb les seues aportacions, i animem a tots aquells que vulguen fer-ho, be escrivint un comentari o be enviant un email al correu del blog: elsocarraet@hotmail.com

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...