Hui toca un escrit d'eixos: “per a què no siga tot bonico…” (l'anterior d'aquests, va acabar molt bé amb la ràpida reparació del solsit de les vies del tren Alcoi-Xàtiva):
Aquesta setmana vam tornar a pujar al castell per on més ens agradava de menuts, ben lluny de la senda marcada.
Des de sempre què ens agradat pujar camp a través per a veure les altres construccions que existeixen en el penyal i que formen part de l'antic complex del castell. Però aquesta vegada ens hem portat un mal sabor de boca a casa: El “torrejó” o mirador del castell està caent mentre ens mira des de les seues vistes privilegiades…
Un nou afonament dels seus murs ens mostrava una imatge desolada a mesura que ens acostàvem, fins que vam poder comprovar de prop que part d´aquesta torre vigía havia desaparegut. En arribar a la seua altura comprovarem que uns 2m del mur circular de maçoneria que tancava la construcció defensiva, havia col·lapsat esfondrant-se (concretament el seu extrem nord). Suposem que les últimes pluges acompanyades de l´any de vents que estem tenint han pogut amb aquesta construcció ja molt deteriorada:
Per a fer la pena més gran va coincidir que, just quan arribàvem als seus voltants, van començar a “tocar a mort” les campanes d´alguna de les parròquies del poble:
Superposició de fotografies, comparativa del tros desaparegut (Foto: 13-5-2013 amb superposició de: 20-12-2008)
Per sort solament a sigut una part xicoteta del mur, i encara podem dir que tenim torre mirador est (el més gran i el més sencer dels que queden en la penya del castell), però si no volem que desaparega del tot per a què els nostres fills i néts puguen seguir pujant camp a través a veure-ho, caldrà tirar-li una mà ara que encara desafia la gravetat i el pas del temps per sobre de la seua trobada amb el terreny.
El pròxim taller d'ocupació, o qualsevol altra iniciativa servirien perquè, amb una mínima intervenció, mantenir aquesta construcció històrica que compta, sens dubte, amb les millors vistes del poble de Cocentaina:
Des d'ací oferim les nostres mans d´“al-arif” per a ajudar al “torrejó”, …que el pobre està demanant a crits una intervenció de consolidació per a evitar que vaja a més la seua deterioració.
P.D.: En arribar a casa, ens vam posar a cercar imatges del "torrejó" abans de l'últim despreniment del mur, i ens vam trobar aquest escrit que us convidem a llegir:
Feu clic en el títol o en la imatge…
EL CASTELL QUE NO CONEIXES... (18 de febrer de 2011)
P.D. (21-5-2013) : Pel que fa a nosaltres, vam fer arribar aquest post tan aviat el vam publicar, a l'Ajuntament de Cocentaina. A hores d´ara la Tècnica de Patrimoni del Ajuntament ja a mostrat el seu interès per l'estat actual del “Torrejó”. El tema està en bones mans...
P.D. (05-06-2013) : Responsables de patrimoni de l´Ajuntament de Cocentaina ens han fet saber la seua intenció d´iniciar els procediments administratius que possibiliten una intervenció de consolidació en “El Torrejó”.
.
4 comentaris:
Intolerable. Per favor, que algú parle amb l'Ajuntament per fer ressò d'aquest post. Sé que són moments difícils per tothom, però si deixem desaparèixer el nostre patrimoni, el perdrem per sempre. I com deia Juanvi el Coquero: "qui no sap d'on ve, no sap on va".
Vam fer arribar aquest post a l'Ajuntament de Cocentaina, i Elisa Domenech, la Tècnica de Patrimoni, ja s'ha interessat per l'estat actual del “Torrejó”.
Amb aquesta padrina "el torrejó" ja dormirà més tranquil segur! ;) El tema està en bones mans...
Cocentaina te un patrimoni molr vast,s'ha treballat i es treballa a tope, no som perfectes i els nostres recursos están llimitats.Sempre busquem el millor per al nostre patrimoni,peró també necessitem la col.laboració ciutadana ,agrairem que ens aviseu d'alló que detecteu com ara al "Torrejó" . Moltes gràcies !
Gràcies també a Regidoria de Cultura Cocentaina per interessar-se pel tema i fer-nos-ho arribar.
Esperem doncs, que una pròxima intervenció de consolidació evite la seua desaparició total.
Corren temps complicats en l'àmbit econòmic, però en aquest cas bastaria amb una actuació puntual, lleugera i econòmica, per a detindre la seua deterioració. I si es fera a través de Tallers d'Ocupació, a més mataríem dos pardals d'un tir! ...que no està la cosa per a malbaratar un sol cèntim! ;)
Publica un comentari a l'entrada