Açò va de Contrabandistes i bandolers

"Matan con saña y a poco protegen la vida de quién, desvalido, a ellos se confían...""Roban sin piedad a unos para, a veces, ceder generosamente a otros el producto de lo robado..." "Realizan un acto vil y a continuación son capaces de un insólito rasgo de nobleza..."
"Viven enfrentados a la ley y a mucho de sus actos
les anima un alto estilo de justicia..." Pero no, hui no vuic anar a descriurels com a persones, sino com vestien. Perquè a un roder sempre se li coneixia l´ofici per la vestimenta.

Es conserva a l´Arxiu Historic de Berlanga una "comisión en forma" de finals del segle XVIII en la que es descriu a la perfecció alguns dels roders que per aquella época van arrestar:

"Gabriel Atanze es el primero de ellos, es un hombre de cinco pies y tres pulgadas poco más o menos, corpulento, bien carado, cerrado de barba, con las patillas algo bajas, su color es robusto, frente espaciosa, picado de viruelas, pelo negro cortado, ojos garzos, serio de nariz, abultado de mejillas. Su vestido chupa de paño negro del país armado detrás de sayal blanco, faja negra con listas encarnadas de las del Puerto. Calzones del mismo paño de la chupa, polainas de lo mismo, piales blancos con albarcas..."

Homes en definitiu d´estatura creixcuda per a la época, capell tendit, vestits per lo general amb calçó i marsellés del mateix pany i color, faixa i polaines de mitja calça, generalment de cuiro o pany, cubrint la cama fins el genoll. En fi, com es veu descripcions totes elles que podrien valdre per a qualsevol dels trages amb els que els Contrabandistes, Bandolers, Andalussos o Mirernos representen a la figura romántica del roder a quasi la mitat dels pobles que celebrem Moros i Cristians.

Així que´l trage que tan lloix a les nostres festes es evidentment anacronic als fets que intentem rememorar, que no la figura del roder, ja que aquesta a estat present desde els inicis de la humanitat fruit de la opressió i el descontent social.

Ja a l´época romana es va calificar a Viriato com a capità de bandolers i després de la seua mort se li afegia el mal nom de "bandit".

Almogavers i moricos es van guanyar també a pols aquesta definició, saltejant i venent l´estraperlo entre fronteres.

Pero es sense dupte la figura romántica del bandoler del segle XVIII, la que gracies a la lliteratura, la pintura, la televisió o el cine, va enamorar als pobles fins al punt de no poder resistirse a afegir aquest mite a les sues festes:

A uns pobles de manera més colorista, altres més proxims a la vestimenta tradicional, amb més o menys fantasia,...

A Muro, Alcoi i Cocentaina, el tage es exactament igual (bo ja sabeu que en aquestos pobles realment no hi han dos trages iguals, cadascun lloix els seu brodat, dibuix de manta i palmera uniques)

Ací teniu el diseny oficial d´aquestos pobles dibuixat per A.Torregrosa:

Sabata blanca amb tacó cuba, polaines de cuir amb borles de llana de colors, calça roja, calço de pana roja amb adorns de botons dorats sobre tela velluda negra als laterals, camisa blanca, corbata roja, jupeti groc, faixa blava, canana de tela velluda negra broda amb color i amb borles de llana als laterals, marsellet de tela velluda negra adornat amb lentejueles de colors, mocador de seda roig i negre al cap, barret de tela velluda negra amb dos borles a les viseres, i manta de llana amb borles de colors als dos extrems. Aquestes son les peçes de la indumentaria oficial dels Contrabandistes del nostre poble.



En pobles com Ibi, Xixona o Mutxamel el trage es també igual als anteriors, amb mateix colorit i prendes però sustituint la corbata roja per un llaç de igual color, molt més próxim a la realitat de la vestimenta original; compareu:




















De les "modes" de brodats i lentejueles, maneres dels festers o tradicions a l´hora de portar la manta ja en parlarem un altre dia:



A Villena o Mutxamel on també tenent trage oficial, torna a repetirse el mateix colorit i prendes:

Altre molt emprat també pe´ls roders de les nostres festes es "el de puntelleta". En aquest trage no sols canvien les prendes sino també els tons, normalment més foscos i luxossos (junt amb els anteriors, son els dos tipus de indumentaries més reconeixibles i repetits als dos encontres de filaes i comparses de idiosincracia contrabansista) Ací teniu els exemples de Ontinyent i Bocairent:

A altres pobles disfruten de més varietat, lloin varis trages oficials a la mateixa comparsa (destacar sobre tot i amb diferencia Caudete; també la comparsa es presta a d´aixó, allí son cent i la mare, i tots els cosins del pare):


Estic repassant sols els pobles que tenen trages fixes quan la majoria van variant cada any, ahí es on entra també el trage femení, albarginal en el que no em clavaré de moment perquè ahí si que nia molta varietat, sempre, aixó si, aferrantse a la indumentaria clásica (en general no es filà o comparsa que es preste massa a la fantasia:

I tot aquest roll com si sapirera per a que? ...doncs per omplir el blog de Contrabandistes!!! i fervos goleta a tots per a que no falte cap a l´Antrà del proxim DISSAPTE 8 d´AGOST, perquè els CONTRABANDISTES de COCENTAINA fan enguany la BANDERA CRISTIANA.

Un carrec que esta preparantse amb camionaes de imaginació e ilusió, i que enguany ostentarà per primera vegada una dona: Ana Eugenia Llavorí Savall, que baixará trionfant pe´l Paseig donant fe de que la dona contestana esta plenament integrada en les seues Festes.

Vos puc asegurar que esta preparantse una grosa!!! ...enguany els Contrabandistes van a pegar la canonà!

Eixiran de cristians o de contrabandistes...? gitanos o més be goyescos...? guerrers o senyorials...? ...?? ...???

Jejejj ...ja sabeu el que no debeu de pedres aquest estiu: L´ANTRÀ DE MOROS I CRISTIANS DE COCENTAINA

I per a crear un poc més despectació si cap, ja vos puc adelantar que van a estrenarse peçes musicals (en que vos diga que el compositor Santi Revert forma part de l´Escuadra Especial), també que el Trage de la Abanderada esta confeccionant per ella mateixa i l´escuadra especial es obra com no podia ser d´un altra forma de Roperia Ximo.

MOLT BONES FESTES A TOTES I TOTS!!!

P.D: En la Politécnica no ens ensenyen aquestes coses,... així que hem rectifiquen els de Geografía e Historia. El que acabe d´expondre es fruit de conferencies escoltades, llibres llegits, i wikipedies visitades,... alguenes de les referencies expossades es poden trobar a soria-goig.com o al Museo del Bandolero (Ronda). Les Fotografies: de collita propia i altres ressercades a la xarcia.


.

SEMANA FESTERA

Me liat...

10 minuts abans de les 22´30 apareixem pe´l pati del palau "a piyar puesto" i entre la gent de plantó em veig a les autoritats despedint l´acte: El concert de hui començava a les 21´00 ...ja me liat!

Bo, encara hem pogut eriçar la pell en les dos últimes peçes; i ja son 10 anys de xapeau ...no porten mal paset!

I demà Dilluns el de l´ATENEU, aquesta vegada si: a les 22´30.

Igual que´l de La UNIÓN MUSICAL del Dijous, que per cert, com sonava aquesta nit en la volteta de la Llana: "a mons pares" omplia el paseig ella asoles.

Xiquetes i xiquets, disfruteu de la semana festera i

BONES FESTES A TOTS !!!

Demà MERCAT i el castell MONTAT !

Obrers afanyant-se en deixar trepitjable el Passeig,

Electricistes penjant l´enllumenat extraordinari,

Pubs montan les barres del carrer,

Filaes, bars, dones i homes omplin les neveres a rebentar,
... i el que més ilusió ens fea de menuts:
Estan plantan el castell de Festes!

L´unic dels monuments del poble que nomes veem uns dies a l´any.
Els operaris rematen els ultims merlets, mentres els xiquets esperen que lleven el reixat per a jugar entorn a d´ell (el que més m´agradava: muntar de carrereta la pendent del talús de la base, fins arribar a tocar la paret vertical, ...i perquè ja no pese el que pesava, i no volem fer mal be, que sino... jeje!)

...com diu el nostre himne:
JA CORRE AMB GOIG LA GENT !!!



.

CARTELL DE FESTES 2009

Carles Server "Fletxa" es l´autor del cartell que ja penja de la fassana del palau i a les portes de tots els comerços. I no es que l´han sentenciat a la pena capital, l´han "penjat" perquè es la image que enguany anuncia les nostres Festes de Moros i Cristians.

Encara que com sempre no plou a gust de tots i més d´un l´haguera penjat, però del reves, com el quadro de Felip V.

Massa fosc, lo de sempre,... bo, a mi se me fa interessant sobre tot de prop, les dos figures en les que apenes intuixes el rostre imposen, i el missage es clar amb la creu i la mitja lluna, que curiosament, son treball de mouse del seu autor perquè mai presidixen a la vegada el castell de festes.

Enorabona al fotograf contestà, que enguany tornarà a fer algunes de les millors fotografies de les nostres Festes.

.

Ja li torne a vore la cara...

Durant tot l´any el veig de perfil, lloint simetria amb la seua cara posterior, en lo més alt de la penya, amb faldes de pins fins Santa Barbera:

Tot un luxe aquesta image. Pero es ara, en els messos d´estiu, quan més hem lloix:
Tot xulot davant del penjat, amb la seua porta flanquejada per les dues sageteres, dal la finestra geminada, i tot rematat amb els matacans volats ...si Señor! aixina magrada vore´l!I esque quan el torne a vore de cara a arribat l´estiu, després de la forta traca final dels EXAMENS (i aquesta vegada trionfant: He dit adeu als Srs. Taylor, Mac-Laurin, Lagrange, Euler, Barrow,... i companyia, que m´han fet possible Calcular Estructures imposibles fins al punt que els professors han dit: APROVAT!!! Ara a per Oficina i el Projecte!)

Però el que més m´estime de tornarlo a vore aixi, no es el que deixe arrere sino el que tenim per davant: Temps d´esplai i alegria! I esque a Cocentaina L´ESTIU VE DE LA MA DE LA FESTA!!!

Festa com la del Dumenge 5 de Juliol a la pedania de l´Alcudia o el Dijous 16 de Juliol "La Verge del Carme" al raval del poble. Ahí va una foto de cada un dels Castells de Focs d´Artifici quels van donar cloenda:

I ara ja ...tots impacients e ilusionats esperant les FESTES!!! MOROS I CRISTIANS 2009


.

La WEB de la UNDEF

Ja era hora!! ...per que mira que portaven anys sense WEB!

UNDEF (Uniò Nacional De Entitats Festeres)

http://www.undef.es/

La veritat es que tots aquestos anys en construcció han donat els seus fruits i els a quedat una web prou condidora ...encara que el millor son els accesos a altres págines! concretament a totes les entitats festeres d´els pobles aderits (entre els quals es troba Cocentaina, seu d´aquesta agrupació en altres époques).

Els apartats de Miscelánea i Música Festera son els més desarrollats, amb bona part de historia referida als inicis i evolució d´aquesta festa i la seua música, que estarien molt be de no ser per el pringue que te tot de "pike" i "jo més" amb la veïna població d´Alcoi.

I es que es coneix que mai van arribar a superar, ni uns ni altres, la prematura eixida de l´Asociació de Sant Jordi d´Alcoi d´aquesta entitat, fins al punt per el que es veu, de inventar cada un la seua versió histórica de la festa.

Així que en aquesta web podrem disfrutar també de la versió histórica de la UNDEF, que per moments hem recorda més a un Foro d´aquestos de "Les millors festes, Villena o Alcoi?" on les parrafaes es limiten al discurs xovinista més que a un text verdaderament historic.


Un exemple, i ben gracios, el tenim en l´apartat de l´Orige de la Música Festera, el qual es basa principalment en el "pike" amb els alcoians de "avore qui va contractar abans una banda de música, avore qui va crear la primera peça musical festera... patatin patatan", i en açó últim es on ve la lluita de: Si be va ser l´alcoià Juan Cantó Frances amb el pasdoble "Mahomet" estrenat al 1882, o per contra el villener Ruperto Chapí amb "La Corte de Granada" (que jo pensava que era música de cambra, posteriorment orquestada per a banda sifónica, i posteriorment arreglada com a marxa cristiana, pero be!) estrenada en 1873.

...i lo gracios de tot açó es que ja fa anys que es public, notori, i ben documentat, que el Contestà Manuel Ferrando González en l´any 1860 va compondre el pasdoble "El Moro Guerrero", primera composició per a Festes de Moros i Cristians coneguda fins el moment.

I mira que a mi magrada el pique sa, es la salsa de la festa i motiu de superació, però quan es porta a l´extrem deixa de ser interesant.

Per açó es una llástima que UNDEF i Asociació de Sant Jordi no puguen caminar junts ni siquiera en el que ja hem deixat arrere i es historia, perquè de segur que el futur que tenim per davant sería molt més fructifer i esperançador si aquestes dos entitats feren foça juntes amb la que sen´s aveina (S.G.A.E, pólvora,...).

.

Fotos Antigues (1): COCENTAINA

Hui en dia, amb açò de les càmeres digitals, el qui no fa 2 milions de fotos cada volta que ix de casa no és persona, però antigament serien contaets els qui tenien una càmera, i alló de immortaliltzar el moment tampoc resultaría tan barat com ara; així que no son tantes ni de prop, les instantànies del poble temps arrere, i encara seran menys les que han pogut arribar fins als nostres temps, sense quedar oblidades per a sempre en qualsevol terrat de la vila.

Ací teniu un grapat de les què les societat contestana ha anat rescatant de l'oblit gràcies a publicacions com revistes de festes, participacions de loteria, calendaris... QUE LES GAUDIU BONA COSA!!

Antiga fábrica de Riera

Mercat del dijous al voltant del Palau

Vista del poble de Cocentaina des de les hortes de les afores.

Casa de la senyoría a la pedania de l´Alcudia (Cocentaina)

 

Antic pont de pedra baix y dalt el de ferro de la línia Alcoi-Gandia.

 

Pati d´armes del Palau Comtal, 1983

Pça. de la Vila (Ajuntament) en temps de la República

 

Font del Mercat.

 

Pont ferroviari de la línia Alcoi-Gandia al seu pas per Cocentaina.

 

Socarrats a l´ermita de Sant Cristofol en un dia festiu.

 

Image de “el grupo” (Actual San Joan Bosco) presa des de la fábrica de Riera

 

Antiga seu del C.E.C. al palau comtal de Cocentaina.

 

Torre sud-oest del Palau Contal de Cocentaina.

 

Antic tron-andes de la Mare de Deu del Miracle COCENTAINA.

 

Anys vuitanta, durant una intervenció en el castell.

Encreuament de Benilloba (Actual c/Colón amb Av. País Valencià)

 

Plaça de “el petró”. Convent dels frares franciscans, Cocentaina.

 

Arc apuntat de l´entrada al Palau, ocult en part per l´accés a Sala d´Ambaixadors. Any 1977.

 

 Pilar Ferre amb el carret de gelats la ibense, 1942

 

Pont sobre pont, barranc del sort (fraga)

 

Estació de ferrocarril de la companyia V.A.Y.A. (després VAY), que mai va arribar a prestar servei a la línia.

Posteriorment es va cedir a l´Ajuntament per a ser destinada com a Estació Enológica.

 

Plça. del Pla. COCENTAINA

 

Paella a l´asilo, actual parc Paquito el Chocolatero

Pla de la Font amb la Fábrica de la Goma al fons, durant la Fira de Tots Sants

Plça. “del Mercat”,  actual Plça. Venerable Escuder.

 

Vista des de la torre sud-oest de l´ala sud, 1977

Secretum Templi

Hui va de templers... i esque em ve al cap perquè no fa massa s´han trobat uns manuscrits als archius de la Corona d´Aragó que reprodueixen l´angustia e incertea que van patir durant el seu extermini al 1317, en els quals es parla de la nostra vila.

Es tracta d´unes cartes inédites, escrites en provençal i llatí, que parlen de la mala situació del Temple, del maltrat que patien els que ja s´encontraven empresonats, i de l´intent de l´ordre de fer recapacitar als sobirans:

El comanador de Miravet escriu a Jaume II, recordánli els servicis prestats per l´ordre i prega «suavice les condicions del seu cautiveri».

El Comanador de Masdéu y lloctinient de Berenguer de Cardona, maestre provincial d´Aragón i Cataluña, li nega al Rei «les acusacions de maledicencia».

El Comte d´Armagnac ofereix al Rei la seua ajuda i la dels altres nobles francesos davant la noticia «de que musulmans de Granada, amb jueus i templers adherits a la religió islámica» pretenen invair els seus regnes.

I es Berenguer de Cardona el qui comunica al rei que accedeix a ajudarli contra els musulmans que s´havíen apoderat de Cocentaina.

En total, son una treintena de cartes que ens parlen sobre el desampar que van sofrir la major ordre religios-militar de la historia abans de la seua desaparició, i dels esforços infructifers que van fer per tornar a guanyar el recolç del monarca Jaume II.

Cartes que extranyament es van salvar de la foguera, gracies al arxiu que va crear Jaume II al 1318, per a requisar els documents dels templers durant el proces que es va iniciar contra ells.

Va ser en 1307 quan es va iniciar el proces contra els templers, sent acusats d´idolatría, práctiques inmorals y enriquiment ilícit. Jaume II es negà a actuar contra el Temple mentres la Santa Sede no detallara els delictes que se li atribuíen. Finalment, van anar rendint-se i els seus bens confiscats. Tot l´inventari quedà en poder del Rei, junt als castells i viles que possibilitaren la creació de noves órdres de caballería.

(info estreta de la revista investigacion.com)

Bo, jo crec que es un intro ideal per a baixar dema Dumenge 10 de Maig, a l´Antrà de Cristians de Muro on ademés dels Contrabandistes (que enguany fan Capità), els Pirates, Maseros, Arquers y Mare de Déu (que faran l´Abandert), podrem veure als Templaris, una nova filà que es va estrenar l´any passat amb el classic trage de l´ordre del Temple, i que tenim ganes de veure enguany amb tot el seu esplendor, ja que l´any pasat, amb la que caia, nomes vam poder veure a 8 o 9 passaets "d´aigua" amb un unic "músic" desgallinant-se amb un altaveu dels morets ...que roin es la pluja per a fer festa xè!

I si torneu de Muro ensiçats pe´l misteri que sempre ha envoltat als templers i encara en voleu més, que us pareix açó:

"Any 1318. Un escabrós crim té lloc a la vila de Cocentaina. L'ermità Benet de Palerm és trobat mort i la seua ànima sembla no descansar en pau. Dies després, a la ciutat de València, misser Guillem d'Albi, savi en dret i alquimista, rebrà un estrany missatge a títol pòstum escrit per la víctima que l'obligarà tornar a la seua Cocentaina natal"

Aquest es l´argument que dona peu a la novela de Juan Francisco Ferrándiz Pascual, un socarrat que a vist publicat recentment la seua novela "Secretum Templi", una narració que conta, ambientada en Cocentaina, els ocults secrets dels templers, just abans de la sua desaparició. Un altra forma de sumergir-se en tot un mon fantastic al voltant de la Cocentaina migeval i d´aquesta Ordre religios-militar tan temuda pe´l seu poder i riquea, i que finalment va ser exterminada pe´l seu afan de poder polític.

19 d´Abril passat per AIGUA

Amb els camals mullats però allí estavem, 19 d´Abril a les 10:00 del matí esperant que la Mareta ixquera del seu monestir un any més:

I els minuts pasaven, cada vegada ploia més i l´aigua calava les meues sabates en la mateixa proporció, ...fins que a les 11:00 i pico, i quan més ploia, el bombo de La Unión Musical donava el toc d´avis, la mareta anava a eixir encara que fora amb "xubasquero", perquè jo no se "que teniu Mare de Deu, quan arriba el vostre dia, que Cocentaina sancera vibra plena d´emoció" encara que siga amb l´espart xopat.

El tragecte fins l´esglessia de Santa Maria va batre records, com una aueleta quan ix de missa i se li crema el puxero. Un 10 per als masseros i el mal passet que l´acompanyaren:

La súplica, enguany recitada per María Estrella Ribelles, es va fer com antigament a l´interior de l´esglessia, i "mare de deu" la que caia fora!