Abans que el 15 d'Abril de 1969 perdérem el tren “XITXARRA” A.G. (Alcoi-Gandia), no van ser pocs els reporters gràfics que que es van acostar a l'interior de la província d'Alacant per a immortalitzar una de les línies ferroviàries més espectaculars del país.
Comencem pel principi del principi:
La primera placa fotogràfica a color de la història, va ser patentada al desembre de 1903 pels germans Lumière. Molt abans, en 1861, el físic James Clerk Maxwel ja va experimentar aconseguint una fotografia a color a partir de tres exposicions successives amb filtres de color roig, verd i blau.
Però fins a l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome en 1935, Agfacolor en 1936, i les Kodacolor en 1941, la fotografia a color no es va generalitzar, ja que no estava a l´abast de tot el món per la pobra distribució comercial que hi tenia.
Un gran invent aquest de la fotografia a color, que al nostre tren XITXARRA li va arribar una mica tard per la tardana comercialització de l'enginy multicolor:
És per açò que, a pesar que els “xitxarres” van circular fins a 1969, són poques les fotografies a color que tenim del tren en circulació, ja que aleshores, els fotògrafs d´aquestes comarques continuaven utilitzant pel·lícules en blanc i negre. De fet la majoria de les fotografies en color que exposarem pertanyen a fotògrafs forans que van vindre a propòsit poc abans de que tancaren les línies, per poder immortalitzar els últims viatges de les fumejants màquines de vapor tirant dels seus combois pels accidentats paisatges del traçat.
I no solament es van prendre fotografies a tot color, tenim la sort que va haver qui va portar una càmera Super-8mm i, encimbellats en els punts més bells del trajecte, van filmar els “xitxarres” en moviment circulant per emplaçaments del tot espectaculars.
Doncs de tota aquesta documentació gràfica a color volem omplir aquest nou escritet de Fotos Antigues (el número 6 ja!), que farem servir per a recordar de nou el tren que va unir l'interior amb la costa, generant prosperitat per a aquestes comarques que ja mai l´oblidaran, doncs ja forma part ja de l'imaginari popular, tant dels què el van conèixer com dels què no ho vam fer.
(Si abans voleu fer una ullada a l'anterior escrit sobre el xitxarra ací teniu la seua adreça: Fotos Antigues (3): El Tren XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.))
EL TREN “XITXARRA” A.G. (ALCOI-GANDIA) EN COLOR
- FOTOS EN COLOR TREN XITXARRA, LÍNIA A.G. (ALCOI-GANDIA):
A cap amant de la fotografia ferroviària se li va escapar que la línia A.G. era sens dubte, una de les més espectaculars per a fotografiar de quantes es van construir i seguien en funcionament en l'època. Les seues xifres certificaven un dels traçats més complexos i inusitats de l'època:
Per a salvar els 560m de desnivell i els 40km de distància, existents entre el port de Gandia i la ciutat d'Alcoi, es van necessitar 53.355 metres de via que, aprofitant la vall del riu Serpis, travessava l´escarpat congost del Barranc de l'infern per poder entrar en la comarca del Comtat, la qual creuava fins a arribar a Alcoi. I per a fer-ho possible es van necessitar:
8 TUNELES:
Nº 1 – Longitud: 240m. Localització: COCENTAINA.
Nº 2 – Longitud: 260m, Localització: BENIARRÉS.
Nº3 – -- m, L´ORXA. Al enfonsar-se durant la construcción (va sepultar a tot un un torn d´operaris que treballaven i moriren en ell), va quedar fora del traçat, substituït-se per un terraplè que allargaria la longitud de la línia inicialment dissenyada.
Nº4 – Longitud: 110m. Localització: L´ORXA.
Nº5 – Longitud: 25m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA.
Nº6 – Longitud: 35m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.
Nº7 – Longitud: 125m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.
Nº8 – Longitud: 260m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA.
7 PONTS METALICS:
Nº1 – Longitud: 150m. Localització: MURO D´ALCOI. (El més llarg. Creua el riu d´Agres i està considerat com l'obra més important construïda fins llavors a la provincia d'Alacant. Actualment desmantellat).
Nº2 – Longitud: 44m. Localització: MURO D´ALCOI. (Creua el riu d´Agres. Actualment desmantellat).
Nº3 – Longitud: 50m. Localització: MURO D´ALCOI. (Creua el Barranc del Port. Actualment desmantellat).
Nº4 – Longitud: 100m. Localització: BARRANC DE L´INFERN (VILLALONGA). (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).
Nº5 – Longitud: 48m. Localització: BARRANC DE L´INFERN (VILLALONGA). (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).
Nº6 – Longitud: 50m. Localització: VILLALONGA. (Creua el riu Serpis. Actualment desmantellat).
Nº7 – Longitud: 60m. Localització: GANDIA. (Creua el riu Serpis. És l'únic que encara existeix. Conserva la seua biga de gelosia i tauler metàl·lic original)
![Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: VILLALONGA to DESFILADERO view from train<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF013cs](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjMJG7DhMVgtPAANoXR96nvf_HVmMn0Nv20ih-HSZCu5GsqD62VNXp4oEYgPkcODmB3RUdmsYeXnvFSv92RaUsiLT4BlOLnk6iUh3FbFId2I99jrqucajyNFM9mTlZP97tzMyYm47AnneO/?imgmax=800 "Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: VILLALONGA to DESFILADERO view from train<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF013cs")
8 PONTS DE PEDRA:
Nº 1 – Longitud: 14m. Localització: COCENTAINA (Creua el Barranc de Mosén Vicent).
Nº 2 – Longitud: 12m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA (Sobre un laterals del riu Serpis)
Nº 3 – Longitud: 35m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, L´ORXA (Sobre un laterals del riu Serpis)
Nº 4 – Longitud: 25m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre el Salt de le Majones).
Nº 5 – Longitud: 15m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre Barranquet de la Plana)
Nº 6 – Longitud: 60m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua, al Racó del Duc, sobre un antic meandre del riu Serpis)
Nº 7 – Longitud: 60m. Localització: BARRANC DE L´INFERN, VILLALONGA (Creua sobre un antic meandre del riu Serpis)
Nº 8 – Longitud: 10m. Localització: VILLALONGA (Creua sobre el Barranc de Moratal)
A més de totes aquestes formidables obres d'enginyeria de l´època, per a poder salvar l'accidentat traçat de les vies es van necessitar grans moviments de terra, desmuntes i terraplenats, així com nombroses fabriques de pedra per a la contenció de les terres que formarien la base del balastre on descansarien els carrils recolzats sobre travesses:
A més de la via fèrria, es van construir casetes de manteniment i dipòsits d´aigua per a la locomotora al llarg del seu recorregut, així com les estacións en cadascun dels pobles on la línia tenia parada. Tot açò de nova planta, donat que no existia infraestructura ferroviària prèvia en cap dels pobles per els quals pasaría aquesta línia:
![Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: ALCOY Yard long view<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF039cs](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrldw_hq-4yODwO8MH-qOFsP4ernM066TKrwKAPOBOIxfwon7IqnR2xoE7ZHunXNgYtFixrXeO7XzzuFsA3qab17D8oeJTHZ2xMlVv8ZbTer9ihlZ_VbCEefw6LAoOJ7raYzicJfUG4ILS/?imgmax=800 "Country: SPAIN<br />Operator: VAY<br />Item: Infrastructure [INFR]<br />Class or Maker: -<br />Wheel Arrangement or Type: -<br />Number: -<br />Place details: ALCOY Yard long view<br />Additional notes: 1000mm Villena a Alcoy y Yecla<br />Original source material: Agfa 35mm slide<br />Photographer: Charles F Firminger<br />Copyright: Photographer<br />Library locator reference: CHFF.0017<br /><br />30937 Transport Photograph Database<br />1968APR18CHFF039cs")
I a les estacions final de línia, la companyia va construir totes les infraestructures necesaries per al manteniment i explotació de la mateixa:
En el cas de l´estació d´Alcoi, a més de les instalacions habituals (taquilla, sala d´espera, andana de passatgers i moll descobert de mercaderies), es construiren un dipòsit de locomotores, una plataforma giratòria, magatzems amb bàscules per a les mercaderies, i un dipòsit d´aigua i carboneres per al proveïment de les locomotores. L´estació a més oferiria serveis extra com una cantina, guarda equipatges, o urinaris:
Pel que fa a l´altre extrem, a l´estació de Gandia, la línia comptava amb les oficines de la companyia així com el seus taller (les instalacions per al manteniment del parc mòbil es trobaven a Gandía, en Alcoi soles existia un taller on fer petites reparacions per a eixir del pas):
Així doncs, l´estació de Gandía, a més de les instalacions habituals existents en la majoria de estacións intermèdies, es van construir: Un dipòsit per a sis locomotores amb plataforma giratòria, varies cotxeres, els tallers de manteniment, magatzems amb bàscula i grua per a mercaderies, així com dipòsits d´aigua i carboneres per a les locomotores (A patir de 1902 bona part d´aquestes instalacions es traslladarien des del Grau (port), fins a les proximitats de l´estació de Gandía, per a vendre definitivament el tram Grau-Gandia en 1948):
16 milions de pessetes van sumar els costos de construcció quan per fi es va inaugurar la línia el 24 de Gener de 1893. Que afegits als 7 milions de la compra de les locomotores i vagons inicials, van sumar un total de 23 milions de pessetes de l´època.
Aquesta gran inversió de la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, concessionària de la línia, seria amortitzada ràpidament en els primers anys a causa del gran auge tant de les importacions (principalment de carbó anglés per a la important indústria tèxtil alcoiana), com de les exportacions (principalment vi, tèxtils, paper, i cítrics) de les comarques a les quals donava servei.
La manca de transport públic entre poblacions, especialment entre la costa i l'interior va fer que el transport de passatgers es convertira de manera inesperada en una altra font d'ingressos per a la companyia, qui havia concebut la línia amb vocació de tren de mercaderies.
Després del creixement continuat que va gaudir la línia en les seues primeres dècades, va acusar la seua primera baixada d'ingressos amb l'arribada de l'electricitat a Alcoi (després de la I Guerra Mundial, la important indústria existent a l´àrea Alcoi - Cocentaina, va adaptar la seua maquinària a l'energia elèctrica, pel què la importació de carbó va anar disminuint en la mateixa proporció). A partir d'aquest moment, el declivi econòmic solament va cessar en períodes de temps més aviat curts, el més important d'ells propiciat per l'escassetat que va produir la Guerra Civil, fet que va generar un augment de les importacions durant la postguerra.
En 1948, la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited, ven el tram final de la línia, des de Gandía fins al Grau, inclòs el port, a causa dels problemes econòmics per la baixada del transport de mercaderies. A partir d'aquell moment el tren va anar traslladant la seua font d'ingressos, del transport de mercaderies al de passatgers, fins a convertir-se en un mitjà de comunicació principalment per al turisme de la població de l'interior cap a la costa. Açò va estacionalitzar el seu ús (va concentrar la seua utilització en els dies en què els treballadors de l'interior podien baixar a passar el dia a la platja), complicant encara més la seua rendibilitat.
Locomotora nº 7 “COCENTAINA” carregada amb un comboi de quatre vagons de passatgers a GANDIA (1960). Autor: John Carter
La utilització de la línia A.G. es va mantenir gràcies al turisme fins a la dècada dels 60. En 1965 el tren “xitxarra” A.G. va passar a dependre de Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (F.E.V.E.). L'empresa pública va desestimar qualsevol pla de modernització. Per contra es van augmentar les inversions en infraestructures per a la millora del transport per carretera que, junt amb l'aparició del Seat 600 – símbol de la proliferació dels turismes familiars –, va fer que la línia deixara de ser competitiva també com a transport de passatgers.
I tal i conforme començàrem el nostre escrit: Tot va acabar el 15 d'abril de 1969 quan el tren “xitxarra” A.G., amb la seua locomotora nº2 “Villalonga” al capdavant, va circular per última vegada des de Gandía fins a Alcoi.
Moltes de les fotografies a color que hem exposat, es van realitzar durant aquest últim trajecte i les setmanes anteriors. Una llàstima que el tren “xitxarra” no poguera gaudir per més temps de les moderna fotografia a color, però clar, és que era un tren a vapor!
P.D.: I mireu el que fa el temps! Hui, aquell tren a vapor totalment obsolet per a l'època, infraestructures del qual van ser abandonades o mal venudes – Els ponts metàl·lics van ser venuts al pes, i les locomotores al millor postor (La nº7 “Cocentaina” va ser comprada per l'Ajuntament de Gandia per 65.000ptes) – valdrien ara el seu pes en or com a reclam turístic (i ben a gust que ho pagarien els veïns tan propers i ara tan allunyats de L´Oxa i Villalonga! …quantes vegades hauran reconstruït en somnis el tram de Barranc de l'Infern com a tren turístic d'època i motor econòmic de la zona!). És per açò, que no volem acabar aquest apartat sense reivindicar de nou: La VIA VERDA ALCOI-GANDIA. Aquesta no és cap somni, és tota una realitat que generaria riquesa amb molt poca inversió, a més d´una zona d´esplai excepcional per a la població que interconnectaria els nuclis urbans de la comarca. Via que actualment està invalidada pel mal estat i ús, per la seua nul·la senyalització, per estar seccionada en diversos punts per la manca de passos a distint nivell en carreteres,… però sobretot, pel nul interès que han mostrat els nostres governants cara a potenciar i mantenir la que seria la millor Via Verda del país. Mentre, continuarem veient a la gent posar-se en perill, per aquestes “rutes del colesterol” entre voreres de carretera i vies de servei d´Autovia.
I no volem concloure sense donar a conèixer una última imatge a color del nostre tren “xitxarra”, del tot del tot desconeguda:
És sabut que l'any 1947, les locomotores nº 4 i 8 de la línia A.G., anomenades “Beniarrés” i “Alcoi” respectivament, van ser venudes per 480.000 ptes. a la factoria que Altos Hornos de Vizcaya tenia en Sagunt, on van ser rebatejades: La màquina nº4 “Beniarrés” va passar a ser la nº211 adoptan el nom de “Bemanes”, mentre que la nº8 “Alcoi” va mantenir el seu malnom i pasà a ser la nº212 de la companyia minera.
A partir d'aquesta compra/venda li havíem perdut la pista a aquestes dues preciositats. De fet, al vendre-les 22 anys abans del tancament de la línia es van perdre tots els reportatges fotogràfics que es van fer en els últims anys de vida de la línia (moltes de les fotografies que es conserven, tant a color com en blanc i negre, van ser realitzades durant aquest període, gràcies a l'interès que molts fotògrafs de l'àmbit ferroviari van mostrar per immortalitzar a aquestos trens abans que deixaren de circular per sempre), per la qual cosa ni tan sols havíem sigut capaços de trobar una sola fotografia de la primera d'elles, la nº4 “Beniarrés”.
Doncs bé, seguint-los la pista fins a Sagunt hem trobat l'única foto que fins al moment coneixem de la locomotora nº4 “Beniarrés”. Es tracta d'una fotografia en color, presa en la factoria de Sagunt pel fotògraf John Carter, amb la locomotora ja rebatejada com a nº211 “Bemanes”:
Locomotora nº4 “BENIARRÉS”, rebatejada com a nº211 “Bemanes” en la factoria de Sagunt. Autor: John Carter
Les locomotores a vapor “Beniarrés” (nº de fabricació:3279) i “Alcoi” (nº de fabricació:3283), construides a Manchester en 1891 pel fabricant Beyer-Peacock, van treballar en els seus últims anys de vida en una línia de 204 km entre les mines de “Ulls Negres” i “Setiles”, i el port de Sagunt, l'itinerari del qual discorria a través de Guadalajara, Teruel, Castelló i València. Aquestes instal·lacions pertanyien a la factoria que Altos Hornos de Vizcaya tendia a Sagunt, la qual va arribar a comprar fins a 36 maquines de vapor per a l'explotació de les mines i el transport del mineral fins a Sagunt, on era embarcat per al proveïment dels alts forns o la seua comercialització.
Les locomotores formaven part d'un comboi compost per 16 o 17 vagons que arribaven fins a Terol, on es soltaven la meitat per a poder pujar el port d´Escandón. Després de tornar a per la meitat que s'havia deixat a Teruel es tornava a recompondre el comboi i es baixava fins a Sagunt amb l'expedició completa. De totes les màquines de vapor adquirides per la factoria, les locomotores comprades a Alcoi and Gandia Railway and Harbour Company Limited van ser les més antigues.
- VÍDEOS TREN XITXARRA, LÍNEA A.G. (ALCOI-GANDIA):
Recentment han eixit a la llum unes bovines Super-8mm, gravades poc abans que tancara la línia A.G., en les quals apareixen els trens xitxarra que cobrien l'itinerari Alcoi-Gandia, en ple funcionament.
Tornar a veure aquells trens en moviment, amb les seues locomotores a vapor creuant fumejants la nostra comarca, ha de ser del tot evocador per a aquells que les van conèixer. I per als que no vam arribar a veureles en funcionament, el metratge ara restaurat i digitalitzat, és tota una joia de gran valor documental.
Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"
-El primer dels vídeos forma part del documental britànic "Spanish Narrow Gauge Steam", i mostra en els seus primers 4:50min, el ferrocarril de via estreta Alcoi-Gandía (1000mm) fent el trajecte de Gandía cap a Alcoi:
TREN ALCOI-GANDÍA, 1873 - 1969
0´30min: Plataforma giratòria Gandia.
1´50min: Canvi d'agulles.
4´00min: Estació de L´Orxa.
4´40min: Castell de Perputxent.
Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"
-El segon dels vídeos és un resum de la restauració de les cintes de 8mm de temàtica ferroviària filmades per Julián de Elejoste entre 1960-1971. En els primers 1:25min podem veure al tren xitxarra (locomotora nº7 “COCENTAINA, carregada amb un vagó de mercaderies i dues de passatgers primer, i un vagó de mercaderies i un de passatgers després) amb una qualitat d'imatge extraordinariament bona per a l'època:
FERROCARRILES DE VÍA ESTRECHA, JULIÁN DE ELEJOSTE
-I el tercer i últim vídeo dels xitxarres A.G. és un altre resum de la restauració de les cintes de 8mm de temàtica ferroviària filmades per Julián de Elejoste a Cocentaina.
Les imatges, preses a l'altura del barri de fraga, mostren un dels combois del tren xitxarra A.G. creuant el pont de ferro existent front la torre de fraga a l'entrada de Cocentaina des de Muro:
TRENES DEL PASADO-ESPAÑA-ALCOY-GANDÍA-"TREN CHICHARRA"
0´30min. : S'aprecia al fons de la imatge, l´antiga fàbrica de Licors Sancho.
0´34min. : A l'esquerra de les imatges veiem la “Torre de Fraga”, pertanyent a l'antic entramat de les muralles de Cocentaina, i que va ser enderrocada en els anys 70 per a l'ampliació de la carretera N-340.
1´00min. : El pont de ferro que existia enfront la torre per a salvar el barranc de fraga.
No us perdeu l'anterior escrit de fotos antigues del Xitxarra, en aquesta ocasió en blanc i negre:
Fotos Antigues (3): EL TREN XITXARRA (Línia Alcoi-Gandia i Alcoi-Yecla-Villena V.A.Y.)
P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:´
Associació Tren Alcoi – Gandia, trenag.com.
Anteproyecto de La Vía Verde del Serpis (12-09-05).
Ferrocarriles de España, www.spanishrailway.com, per Juan Peris Torner.
Enciclopedia colaborativa del ferrocarril, www.ferroperia.es: Alcoi and Gandia Railway and Harbour Co. Ltd.
Gracies a David Sellés per les seues aportacions.
Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.
Agraïm a totes les persones que han fet créixer aquest escrit amb les seues aportacions, i animem a tots aquells que vulguen fer-ho, be escrivint un comentari o be enviant un email al correu del blog: elsocarraet@hotmail.com
Portada del llibre: La festa mare. Les festes en una era postcristiana. 
