Abans que el 15 d'Abril de 1969 perdérem el tren “XITXARRA” A.G. (Alcoi-Gandia), i dos mesos i mig després el “XITXARRA” V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), no van ser pocs els reporters gràfics que que es van acostar a l'interior de la província d'Alacant per a immortalitzar una de les línies ferroviàries més espectaculars del país. I no solament es van prendre fotografies a tot color, va haver qui va portar càmera Super-8mm, i encimbellats en els punts més bells del trajecte, van filmar els “xitxarres” en moviment circulant per els espectaculars emplaçaments pels quals passava.
Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, carregant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN. Autor: Desconegut
Els xitxarres que passaven per Agres, Bocairent, Banyeres de Mariola, Biar, Villena, Yecla, Jumilla i Cieza (també coneguts per les sigles de la línea: V.A.Y.), van ser fotografiats de manera més quantiosa durant els seus últims anys de vida, sent molts els fotògrafs que es van acostar per a fotografiar el material mòbil d'ambdues línies circulant, tant per la línia V.A.Y. com per el traçat compartit del A.G..
Doncs al igual que vam fer amb la línia A.G. (Alcoi-Gandía) en l'anterior escritet: Fotos Antigues (6): “EL TREN XITXARRA EN COLOR!” Línia A.G. (Alcoi-Gandía), en aquest nou escritet exposarem tota la documentació gràfica a color que em trobat referent a l´altra de les línies anomenades “xitxarra”, la V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla), que va unir la població de Villena amb Alcoi i amb Yecla possibilitant l'exportació del vi de l'Alt Vinalopó i Vega Alta del Segura, a través del port de Gandia (amb la conexió de Muro), i a través del port d'Alacant (amb la conexió de Cieza al altre extrem), generant prosperitat per a aquestes comarques que ja mai l´oblidaran, doncs ja a passat a formar part de l'imaginari popular.
TREN “XITXARRA” V.A.Y. (VILLENA-ALCOI-YECLA)
Farem un poc d'història mentre viatgem amb el V.A.Y. a través de totes aquestes fotografies en color:
El 3 de setembre de 1880 es va autoritzar a Ángel Calderón Martínez a construir i explotar un ferrocarril que partint de Villena arribara fins a Alcoi, amb una prolongació fins a Yecla i amb la previsió de crear un enllaç amb la línia del Ferrocarril A.V. (Almansa –València). Finalment, com veurem: Ni la línia va arribar a Alcoi, doncs es va connectar amb el A.G. a Muro, ni tampoc s'enllaçaria amb la línia A.V., doncs es va avançar una altra companyia ha fer la connexió amb València a través d´una línia entre Alcoi i Xàtiva, que encara hui continua en funcionament.
Tren de la línia V.A.Y, fent viatge de mercaderies. Autor: Desconegut
Locomotora nº7 V.A.Y. arrossegant vangons de mercaderies. Autor: Desconegut
“Auto-via” nº18 de la línia V.A.Y. amb un remolc de passatgers addicional. Autor: Desconegut
Locomotora de la línea V.A.Y. (abril 1967). Autor: Geoff Todd (Originals sobre suport cinematogràfic Super-8mm)
El valor de les obres del projecte inicial entre Yecla i Alcoi ascendia a 8 milions de les pessetes de l'època. Si pensem que la línia Alcoi-Gandía tenia 53km de via i va sobrepassar els 23milions de pessetes, aquest projecte resultava bastant més econòmic, ja que amb els 8 milions de pressupost s'executarien més de 100km de via necessaris per a unir Yecla i Alcoi. Açò es devia al fet que l'orografia per la qual transcorrerien les vies és molt més benèvola. No obstant, el cost assequible del metre lineal de via no va ser suficient per a evitar la gran cantitat de contratemps i complicacions econòmiques que aquesta línia va patir des dels seus inicis:
Un parell de locomotores de la línia V.A.Y. estacionades a VILLENA. Autor: Desconegut
Per a arribar a quallar el projecte aprovat en 1880, van haver de desestimar-se abans multitud de traçats difícilment executables, i una vegada es va decidir arribar a Alcoi a través de la Valleta d'Agres van necesitar cercar suport econòmic fins i tot fora de les nostres fronteres.
Tren V.A.Y. en el pont metàl·lic de MURO, direcció Gandia pel traçat de la línia A.G. (al fons l'església de Sant Joan Baptista de Muro). Autor: Desconegut
En 1884 van començar els problemes econòmics. Ja inaugurat el primer tram de Villena a Banyeres de Mariola, la concessionària de la línia es va veure obligada a paralitzar les obres a causa dels problemes financers del Banco Ibérico, d'on provenia la major part del capital de la companyia Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy y Alcudia de Crespins, concessionària del V.A.Y.. Aquesta paralització no va impedir continuar realitzant el servei del tram ja inaugurat el 12 d'abril del mateix any, a través d´una junta liquidadora provisional, amb la gestió intervinguda per l'Estat.
Locomotora nº5 al dipòsit de GANDIA, preparada per a ser carregada amb la llenya amb la qual arrancaven la maquinària. Autor: Desconegut
Tren V.A.Y a l´estació de GANDIA (setembre de 1967). Autor: Allan M. Barnes
La companyia del V.A.Y. es va mantenir en mans de l'Estat a través d´una gestió intervinguda fins que en 1901, un grup d'accionistes va proposar fer-se càrrec de la línia si s'arribava a un conveni amb els creditors. Aquesta solució va arribar després de vàries prologues de la concessió a Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy y Alcudia de Crespins, i quan l'Estat ja es disposava a intervenir definitivament l'explotació de la companyia.
Per a tal efecte, van fixar un capital de 2 milions de ptes., que van entendre suficient per a construir la línia des de Bocairent, on s'havien paralitzat les obres, fins a Alcoi. A partir de llavors la companyia va passar a denominar-se Companyia de Ferrocarriles Económicos de Villena a Alcoy i Yecla.
En 1902, i paral·lelament a les obres represes en direcció a Alcoi, la línia va arribar a Yecla pel seu altre extrem (realment Yecla ja tenia una estació provisional aleshores. Solament es van construir 3km més de vies, i l'estació definitiva de Yecla).
En 1906 el V.A.Y. ja havia arribat fins a Agres, obrint la seua estació al servei l'1 d'Abril de 1906.
Locomotora nº7 de la línea V.A.Y, a l´estació de BOCAIRENT (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Amb el V.A.Y. a Agres, les dificultats per a aconseguir suport financer van fer que les obres tornaren a parar-se. Aquests problemes econòmics van desembocar en 1907, amb la intervenció de l'Estat, que va tornar a fer-se càrrec de la seua explotació una vegada més.
Amb el V.A.Y. en aquesta tessitura, es va abandonar definitivament l'opció de fer un ramal que arribara fins a Ontinyent, on enllaçar amb la línia Alcoi-Xàtiva. I la solució de continuïtat se li va donar a través d'una connexió amb la línia Alcoi-Gandía, però no a Alcoi com es tenia previst al principi, sinó a Muro. Per a açò es va modificar de nou el projecte, desestimant el tram de Muro a Alcoi, i enllaçant el V.A.Y. amb la línia A.G. a 10km d'Alcoi, a l'estació de la població de Muro que va passar a ser enllaç entre les dues línies.
Tren de la línia V.A.Y a l´estació de MURO, que feia d'enllaç entre les línies V.A.Y. i A.G. (1968). Autor: Allan M. Barnes
Presa la decisió d'enllaçar el V.A.Y. amb la línia A.G. a Muro, l'1 d'abril de 1908 es van contractar les obres del tram entre Agres i Muro.
Va ser ja en 1910 quan les vies del V.A.Y. van arribar a la població de Muro, complint així la que seria solució definitiva. A partir d'aquell moment fins a la seua desaparició, A.G. i V.A.Y. van caminar de la mà compartint vies fins a Alcoi i el port de Gandía.
D'aquesta forma doncs, els trens V.A.Y. van poder arribar tant a Alcoi com al port de Gandía a través de la línia germana. Així que per les vies del A.G., circularen també tots els trens del V.A.Y. provinents de l'Alt Vinalopó:
Tren de la línia V.A.Y creuant un pont pel traçat de la línia A.G. (pont de ferro a les afores de Muro en direcció a Gandia) Autor: Desconegut.
Locomotora nº 2 de la línea V.A.Y, a l´estació d´ALCOI (abril de 1968). Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Un dels distintius clarament diferenciadors d'un comboi del V.A.Y. respecte d'un de l'A.G., eren les seues locomotores. Solament amb veure-les, la gent ja sabia distingir-les respecte de les altres “xitxarres” del A.G.. La majoria de locomotores del V.A.Y. van ser construïdes pel fabricant alemany Hartmann (Sächsische – Chemnitz). Pel que, tant l´estètica com la seua maquinària eren clarament diferents a les locomotores angleses del A.G..
Amb una estètica menys cuidada, l´aspecte exterior quadrat i descurat de les maquines del V.A.Y. delataven a simple vista un tren arribat des de Villena, respecte als què eixien d'Alcoi:
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y a l´estació de L´ORXA. Autor: Desconegut
Locomotora nº5 de la línia V.A.Y a l´estació de GAIANES, mentre descarregaven mercaderies i els passatgers esperaven (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Un dels escarpats congosts pels quals passava la línia A.G., d'utilització compartida amb la línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla). Autor: Desconegut
Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, carregant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
A més, la línia V.A.Y. comptava amb diversos “Auto-vies”, també anomenats “Auto-motors”, que servien per al transport de passatgers. Es tractava d'uns cotxes construïts a partir de la carrosseria d'un vehicle anterior, que s'adaptaven per a poder ser utilitzats sobre les vies del V.A.Y.. Utilitzaven motors dièsel que en alguns casos tenien força suficient per a remolcar un vagó addicional sense força tractora. En els tallers de Villena es van arribar a construir 12 d'aquests “Auto-vies”, la majoria dels quals van ser traspassats a la línia de ferrocarril entre Alacant i Dénia (“el trenet de la Marina”) en caure en desús la línia V.A.Y. (és per açò que existeixen fotografies dels “Auto-vies” encara amb les inicials V.A.Y., circulant al costat del mar per les vies del famós “trenet de la Marina”).
“Auto-via” de gasoil i via estreta, pertanyent a la línea V.A.Y., fent parada en l´estació d´ALFAFARA (hui encara en peu). Autor: Desconegut
“Auto-via” nº16 de la línia V.A.Y. amb un vagó addicional; fotografía presa a l'eixida de MURO (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger
Davant un cotxe “Auto-via” transformat per a ser arrossegat per locomotores, y darrere un remolc de passatgers per a ser arrossegat per "Auto-vies”, estacionats tots dos als tallers de VILLENA (setembre 1961). Autor: Charles F. Firminger
“Auto-via” de la línea V.A.Y. (abril 1967). Autor: Geoff Todd (Originals sobre suport cinematogràfic Super-8mm)
“Auto-via” nº2 de la línia V.A.Y. a ALCOI (Es pot veure a l'esq. la caserna de la G.Civil, al fons el Preventori i a la dreta l'estació). Autor: Desconegut
Per l'altre extrem la línia V.A.Y. es va perllongar fins a Jumilla, i en 1924 es va unir a la J.C. (Jumilla-Cieza), transformant-se així en la línia V.A.Y.-J.C. Açò va possibilitar que les comarques de l'Alt Vinalopó i la Vega Alta del Segura, grans productores de vi, pogueren exportar a l'estranger tant en el port d'Alacant, a través de Cieza, com en el port de Gandia, a través de Muro.
Locomotora nº5 V.A.Y., preparada per a partir de l'estació de VILLENA carregada amb comboi de mercaderies. Autor: Desconegut
Locomotora nº7 V.A.Y., arrossegant amb comboi de mercaderies entre bancals de vinya i ametlers. Autor: Desconegut
Al igual que la seua germana A.G., la línia V.A.Y. es va limitar a mantenir els equips adquirits durant la seua època daurada, açò va fer que el “boom” del transport per carretera l'agafara ja totalment obsoleta.
Ja sense capacitat de reacció, la línia es va veure abocada a la desaparició una vegada es va produir l'extinció de la línia Alcoi-Gandía.
Els trens xitxarres V.A.Y. van realitzar el seu últim trajecte l'1 de Juliol de 1969, dos mesos i mig després de la fi del xitxarra A.G. Alcoi-Gandía.
Locomotora nº 5 de la línea V.A.Y, repostant aigua en el dipòsit del BARRANC DE L´INFERN (abril de 1968).
Autor: Charles F. Firminger (Centre de Documentació de Renfe)
Fotogrames del metratge documental "Spanish Narrow Gauge Steam"
Afegirem també en aquest cas, un parell de videos que han eixit a la llum últimament, gràcies a la reconversió de les bovines Super-8mm de l'època. Dos valuosos documents gràcies als quals podem tornar a veure en funcionament el parc mòbil de la línia V.A.Y. travessant les nostres comarques, tant pel seu traçat, com pel tram Alcoi-Gandia que compartia amb els xitxarres A.G.. Son també, tota una joia:
Tren xitxarra V.A.Y. passant per davant del “xalet de Riera” (Fotograma del Doc. "Spanish Narrow Gauge Steam")
-El primer dels videos forma part del documental britànic "Spanish Narrow Gauge Steam", i mostra el ferrocarril de via estreta Villena-Alcoi-Yecla-Cieza (V.A.Y.-J.C.) fent el trajecte de Gandia cap a Alcoi a través de la línia de l'Alcoi-Gandia, A.G.:
TREN VILLENA-ALCOI-YECLA, 1884/1909 – 1969
0´10min: “Auto-via” sobre la plataforma giratoria de Gandia.
1´05min: Locomotora nº5 de la línea V.A.Y. entrant al barranc del Infern.
1´45min: Màquina nº5 del V.A.Y. repostant aigua en el dipòsit del Barranc del Infern.
2´10min: Màquina nº5 del V.A.Y. creuant el pont de ferro de l'entrada de Muro.
2´55min: Tren línea V.A.Y. eixint de l´estació de l´Orxa pertanyent al traçat del A.G.
3´07min: Tren línea V.A.Y. passant per davant del “xalet de la carmela2 (Av. Ferrocarril, Cocentaina)
-El segon dels vídeos és sens dubte el més curiós de tots, ja que molt poca gent sap que el tren xitxarra apareix en la pel·lícula, El Conde Drácula (1970, Director: Jesús Franco), en la que Christopher Lee, sens dubte un dels millors Drácules de la història del cinema, protagonitza la gòtica i romàntica història de la novel·la de Bram Stoker.
Més be resulta escàs el metratge rodat a Villena que finalment es va incloure en muntatge de la pel·lícula, però en ell podem veure el tren xitxarra de la línia V.A.Y. en la estació de Villena, on el personatge Jonathan Harker agafa el tren, i a continuació apareix una escena en l'interior d'un dels vagons de passatgers de la línia en el qual manté una conversa fins que el tren entra en un túnel.
Pel·lícula, El Conde Drácula (1970), en el que apareix el tren XITXARRA en l´estació de Villena.
Segons apareix en la premsa de l'època, el 29 de novembre de 1969, es van contractar circumstancialment a alguns empleats del tren V.A.Y. per a tornar a engegar el tren xitxarra per a un sol trajecte. La fi era rodar unes escenes per a la pel·lícula, El Proceso de las Brujas.
Per a açò, es van abillar amb roba d'època a diversos ex-treballadors de la línia i alguns familiars, que apareixerien com a extres en les andanes de l'estació de Villena.
Gràcies al llibre de Juan Mª Milan Orgilés, “El Xitxarra. Els Ferrocarrils de Villena a Alcoi i Yecla i de Jumilla a Cieza”, sabem que per al rodatge de la pel·lícula es va muntar un tren compost per: La locomotora nº 5 de la línia V.A.Y., dues plataformes, un vagó tancat, un cotxe de viatgers i el furgó de cua. El maquinista de la locomotora va ser Miguel Sánchez Pinteño, i l'assistent fogoner Miguel Maciá Pardo.
Fotogrames del llargmetratge, El Conde Drácula (1970), en els quals apareix el Tren Xitxarra a Villena.
A pesar de que segons la premsa de l'època, les seqüències que es van rodar eren per a la pel·lícula El Proceso de las Brujas, el metratge realment va ser realitzat per a la pel·lícula, El Conde Drácula.
Fotograma del “El Conde Drácula” (1970)
El Proceso de las Brujas, va ser estrenada el mateix any i estava dirigida igualment pel director Jesús Franco, fins i tot compartia també l'actor protagonista Christopher Lee, però les seqüències rodades a Villena pertanyen a El Conde Drácula:
(Les escenes en les que apareix el TREN XITXARRA estan al principi de la pel·lícula,
en concret a partir del minut 1´24, al acabar els crèdits de presentació amb els que arranca el film)
PEL·LÍCULA: EL CONDE DRÁCULA, 1970
Amb l´escritet de la línia A.G. (Alcoy-Gandia) a color acabàvem l'exposició de fotografies amb mal sabor de boca, ja que recordàvem com dues de les locomotores van ser traslladades per a treballar en una mina en condicions bastant complicades. Amb el xitxarra de la línia V.A.Y. (Villena-Alcoi-Yecla) em acabat molt millor com veieu:
Amb el llargmetratge El Conde Drácula finalitzem doncs, el qual a pesar que solament va necessitar 4km de viatge per a l'enregistrament de la pel·lícula, ens obliga a rectificar la data de l'últim trajecte del V.A.Y., ja que no va ser en 1969 sinó en 1970 i amb tots els luxes: Participant en el rodatge d'una obra cinematogràfica que passarà a la història del setè art.
No us perdeu l'anterior escrit de fotos antigues del Xitxarra, en aquesta ocasió en blanc i negre:
P.D.: Hem consultat moltes fonts, destaquem:´
Gracies a David Sellés per les seues aportacions.
Errades, segures, axí que ja sabeu: per a qualsevol aportació, dada, o errada no dubteu en afegir el vostre comentari o enviar un email al correu del blog.
Agraïm a totes les persones que han fet créixer aquest escrit amb les seues aportacions, i animem a tots aquells que vulguen fer-ho, be escrivint un comentari o be enviant un email al correu del blog:
elsocarraet@hotmail.com
Tren especial reivindicatiu passant per la casella ferroviària del “bancal redó” (29-6-2013) Autor: R. Pascual 
Tren especial reivindicatiu passant per davant de la casella ferroviària del “bancal redó” (29-6-2013) 
Rampa d'Agres, al fons el “túnel” 9bis (29-6-2013) Autor: R. Pascual 
PUBLICANCIÓ, Esquadra de Cristians, d'esquerra a dreta es veuen: Tomassines, Almogàvers, Maseros, Creuats, Contrabandistes, Cavalleria Ministerial, i formant la desapareguda figura del sergent. Any desconegut.
Enderrocs del mirador del castell “el torrejó” (13-05-2013)
Comparativa del tros desaparegut (Abans: 20-12-2008; Després: 13-5-2013)
Enderrocs del mirador del castell “el torrejó” (13-05-2013)
Imatge d'arxiu (20-12-2008)
Imatge des dels voltants del “torrejó” del castell de Cocentaina (13-05-2013)
